Els cotxes i la calefacció hauran de pagar drets d’emissió de CO ₂ des del 2026

Per complir amb el Reglament del Parlament Europeu 2021/1119 que estableix la neutralitat climàtica l’any 2050 i una reducció de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) d’aquí a 2030 del 55% respecte als nivells de 1990 (o un 61% respecte a 2005) la Unió Europea ha plantejat mesures més restrictives per assolir aquests objectius.

Així, a través d’una comunicació al Parlament i el Consell, la Comissió Europea proposa, entre d’altres, que a partir del 2026 s’incorporin al mercat d’emissions de CO₂, el transport per carretera, els edificis (això és, el consum de gas natural per a calefacció i l’aire condicionat) i el transport marítim.

L’anomenat paquet Fit for 55, inclou una sèrie de propostes “interconnectades amb una legislació més ambiciosa”, indica la Comissió. Concretament, es reforcen vuit lleis i es presenten cinc noves iniciatives en diverses àrees polítiques i sectors econòmics: clima, energia i combustible, transport, construcció, ús del sòl i silvicultura.

Convençuda que el mercat de drets d’emissió ha demostrat en els últims 16 anys ser “un mecanisme eficaç per reduir les emissions i genera ingressos per recolzar la transició energètica”, Brussel·les ha optat per incloure nous sectors en lloc d’abordar canvis regulatoris més estrictes en matèria de combustibles, energies renovables, eficiència energètica i fiscalitat.

A més d’eliminar les actuals emissions lliures o subsidis que rep el sector de l’aviació, el transport per carretera que utilitza combustibles fòssils i els edificis, que són difícils de descarbonitzar, hauran de comprar drets de CO₂ a partir del 2026, segons la proposta que s’haurà de transformar en directiva quan s’aconsegueixi el consens dels Estats membre. Però els esmentats drets d’emissió no els pagarien directament els consumidors, sinó el cmercialitzador dels carburants o el del gas per a les calderes, que el traslladarien després al preu que pagaria l’usuari final.

Segons la comunicació de la CE, “el sistema se centrarà en els subministradors de combustible aigües amunt, posant la responsabilitat en els productors de combustibles, en lloc d’exigir que les llars individuals o els usuaris participin directament”. A més, es limitaran amb un topall les emissions del transport per carretera i els edificis, perquè les emissions totals caiguin.

És el mateix que ocorre amb l’electricitat, l’escalada actual de preus de la qual es deu en part al cost dels drets de _CO2 que paguen les elèctriques que generen amb combustibles, com el carbó o el gas. En aquest sentit, el debat se centra en una paradoxa: ¿per què els cotxes elèctrics paguen indirectament el cost de drets de _CO2 internalitzat en el preu de la llum i, en canvi, no el paguen els vehicles amb motor de combustió?

Gairebé mig milió de nous vehicles elèctrics es van matricular a la UE en l’últim trimestre de 2020, cosa que va suposar un 17% del mercat, i que la flota de vehicles elèctrics es duplicara en un any.

Incentius

Brussel·les considera que la mesura incentivarà els comercialitzadors a oferir “combustibles més nets per als vehicles existents”. Per la seva banda, pel que fa a la calefacció i l’aire condicionat, el sistema també propiciarà “combustibles més nets; s’escurçaran els períodes de recuperació de les inversions en renovació d’aparells i el canvi de combustibles en calefacció i refrigeració en els edificis antics”.

Des del punt de vista fiscal, es proposa una harmonització dels tipus impositius mínims per a la calefacció i el transport.

En aquests moments, les energètiques i les aerolínies estan obligades a pagar drets d’ emissió per la seva activitat, en aquest darrer cas, per a vols intracomunitaris o països amb convenis. També paguen per contaminar els sectors industrials intensius en consum energètic, com les refineries de cru, aqueries, alumini metalls, ciment o el paper. Si prospera la proposta també hauran d’acudir al mercat d’emissions europeu el sector marítim, de forma gradual de 2023 a 2025.

D’altra banda, la CE proposa “un ajust de les fronteres de carboni”. Un mecanisme que posarà preu a les importacions d’un nombre limitat de béns altament contaminants.

Les autoritats europees adverteixen que alguns països fora de la UE poden considerar aquestes mesures com un aranzel equivalent al cost dels drets d’emissió sobre les seves exportacions a Europa i podrien prendre mesures o presentar demandes davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per considerar-lo una vulneració dels acords.

UN FONS SOCIAL DE 72.200 MILIONS

Nous ingressos. L’obligació que nous sectors, com el transport per carretera, el marítim i els edificis, paguin drets de _CO2 en un futur, suposaran ingressos addicionals “per garantir una transició justa i l’ús de renovables”, indica la Comissió Europea. Aquesta considera que gràcies al mercat de drets, les emissions han caigut un 24% respecte a 1990, quan l’economia va créixer en aquell període un 62%.

Pressupost. Un nou Fons Social per al Clima proporcionarà ingressos específics als Estats per mitigar els costos “per a les persones més exposades als augments dels preus dels combustibles fòssils durant la transició energètica”, afegeix en la seva comunicació la CE. Concretament, el fons proporcionarà 72.200 milions d’euros a preus corrents durant el període 2025-2032 en el Pressupost de la UE a partir del nou sistema que es proposa. La quantitat final dependrà del preu del carboni.

Vulnerables. Els més afectats seran les llars amb ingressos mitjans i baixos, usuaris de transport i petites empreses. El volum del fons equivaldrà en principi al 25% dels ingressos esperats de les noves mesures que afectaran el transport per carretera i la construcció, a partir del 2025. Es complementarà amb contribucions nacionals de la menys el 50%.

Font: El País