El transport per carretera, primer responsable de la crisi climàtica a Espanya

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle es van reduir a Espanya el 2018 un 2,2% respecte al 2017 (l’estimació les xifra en 332,8 milions de tones de _CO2 equivalent). Després de la progressiva reducció d’emissions en el sector de l’energia, el transport és el principal responsable de la crisi climàtica a Espanya. El 2018, va ser clarament el sector que va tenir una major contribució en aquest Inventari. Per si sol, el trànsit per carretera representa un 25% del total d’emissions hivernacle i, d’elles, un terç es concentren en aglomeracions urbanes.

Són dades de l’avanç de l’inventari d’emissions de gasos d’efecte Hivernacle, vinculades al canvi climàtic, difoses pel Ministeri per a la Transició Ecològica

El descens de les emissions de 2018 es deu principalment al fort increment de producció d’energia hidroelèctrica, que va créixer en un 84,9% respecte a 2017.

L’altra raó va ser l’augment de la producció eòlica en un 3,5%.

Més pluges i més vent

La reducció d’emissions vinculades a la generació elèctrica assoleix el 15,7%

Ambdues qüestions han permès reduir en un 15,7% les emissions vinculades a la generació elèctrica.

La pujada de fonts renovables va permetre rebaixar la producció de cicles combinats (-18,9%), carbó (-17,2%) i la que empra combustibles líquids (-4,5%).

La resta de sector augmenta

La resta de sectors han experimentat un augment en les seves emissions respecte de l’ exercici anterior.

Punt febles

Les emissions del transport van augmentar un +2,7% i les relacionades amb el consum de combustibles en cases i comerç, un 1,9%

Així, en un any amb un increment del PIB del 2,6%, es registren pujades d’emissions vinculades al transport (+2,7%); al consum de combustibles en els sectors residencial, comercial i institucional (+1,9%) i al consum de combustibles en maquinària agrícola, forestal i pesquera (+4,1%). Les emissions de la indústria augmenten un 2%.

Per la seva banda, les emissions procedents de l’agricultura no varien respecte a la dada de 2017. La pujada de les emissions ramaderes (+1,4%) es compensa amb la baixada de les procedents de cultius (-2,5%).

Mercat de comerç d’ emissions

En termes generals, les emissions de sectors subjectes al sistema europeu de comerç de drets d’emissió (ETS, en el seu acrònim anglès), que suposen un 38,2% del total, van disminuir un 6,6% el 2018.

Mentre, les emissions no subjectes al sistema –els anomenats sectors difusos- van augmentar un 0,6%. Sota aquest epígraf s’ agrupen les emissions de l’ àmbit residencial, comercial i institucional; el transport; l’agrícola i ramader; la gestió de residus; la indústria no subjecta al comerç d’ emissions i els gasos fluorats.

Un balanç: 15,5 punts percentuals més que el 1990

El resultat global és que les emissions a Espanya han augmentat 15,4 punts percentuals per sobre del nivell d’emissions de 1990, any de referència per avaluar les mesures de mitigació de les emissions de gasos hivernacle.

De fet, l’esborrany del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC), enviat el passat mes de febrer a la Comissió Europea pel Govern d’Espanya, planteja un conjunt d’accions per reduir, el 2030, 21 punts percentuals respecte als nivells de 1990.

El transport, una anàlisi

Després del bon rendiment de les emissions vinculades a la generació elèctrica, el transport es converteix en el sector amb major pes en les emissions de gasos d’efecte hivernacle de 2018, un 27%.

Li segueixen la indústria (19%), la generació d’electricitat (17%), l’agricultura en el seu conjunt (12%), el consum de combustibles en els sectors residencial, comercial i institucional (9%) i els residus (4%).

Per gasos, el _CO2 suposa un 81% de les emissions totals, seguit del metà, amb un 12%.

Somnis, boscos

A les emissions brutes de gasos hivernacle (332,8 milions de tones de CO2 equivalent) caldria descomptar les absorcions degudes al sector d’usos de la terra, canvis d’ús de la terra i selvicultura (LULUCF), que s’han estimat en 37,7 milions de tones de CO₂ equivalent (un 11% del total d’emissions brutes de l’inventari el 2018).

Compensació

Selvicultura i usos del sòl resten un 11% a l’ inventari total d’ emissions

Per tant, les emissions netes l’any 2018 s’estimen en 295,1 milions de tones de _CO2 equivalent.

Detalls per sectors

Les variacions entre 2017 i 2018 per sectors són:

Transport (27% de les emissions): l’augment de les emissions respecte a l’any 2017 es xifra en un 2,7%, degut fonamentalment a la pujada de les emissions del transport per carretera, que per si sol suposa un 25% del total de les emissions de GEH de l’Inventari.

En concret, l’avanç reflecteix un increment interanual del 2,6% en el transport per carretera, a causa d’un augment en el consum de gasolina del 4,8% i a un augment del 2,0% en el consum de gasoil. Les emissions del transport aeri nacional, tot i que només suposen un 0,9% del total, augmenten un 10,1% respecte a l’any anterior.

Indústria (19% de les emissions): el 2018 s’estima un augment de les seves emissions respecte a l’any anterior del 2% en el conjunt del sector, incloent-hi tant les procedents del consum de combustibles (que augmenten un 1,7%) com les emissions derivades dels propis processos industrials.

Generació elèctrica (17% del total de les emissions). La disminució es xifra en un 15,7% en les emissions lligades al consum de combustibles en la generació elèctrica. ¿Les raons?: baixada de 0,5% en la generació elèctrica total, augment de la generació hidràulica (+84,9% respecte a 2017 en un any hidrològicament molt humit) i a l’increment de la producció d’origen eòlic en un 3,5%.

Com a conseqüència de la pujada de l’ús de fonts renovables, la generació elèctrica en cicles combinats de gas natural va descendir un -18,9%, la que utilitza carbó va disminuir un -17,2%, i la que empra combustibles líquids es va reduir un -4,5%.

Residencial, comercial i institucional (suposa el 9% del total). Va experimentar un 1,9% d’increment interanual de les emissions motivat per l’augment en el consum de gasoil C en un any que, tot i que va ser climatològicament càlid, va registrar una temperatura mitjana inferior (-0,7 ºC) a la de l’any 2017 i un 12% més de grau-dies de calefacció.

Agricultura/ramaderia (12% del total de les emissions). Les emissions del conjunt del sector no van variar ahir respecte a l’any anterior.

No obstant això, les activitats ramaderes, responsables del 67% de les emissions d’aquest sector, van augmentar les seves emissions en un +1,4%, degut fonamentalment a les procedents de la gestió de fem (+2,6%) i a de la fermentació entèrica (+0,8%).

Per contra, les emissions dels cultius van disminuir en -2,5%, fonamentalment pels descensos d’emissions de N2O derivats de la gestió de sòls agrícoles (-2%, a causa de la disminució en l’ús de fertilitzants inorgànics respecte a l’any anterior) i de les emissions de CO₂ derivades de l’aplicació d’urea (-17%).

Residus (4,1% del total): s’estimen unes emissions el 2018 molt similars a les de l’any anterior, amb una lleugera variació de +0,4% deguda a l’augment de les quantitats de residus sòlids eliminats i aigües residuals tractades, lligats als increments del PIB i de la població.

Combustió en refineries (3,5% de les emissions): augment de les emissions del sector en +1,4%, segons dades del règim ETS, lligat segurament a l’increment en els consums de combustibles.

Gasos fluorats (1,8% del total de les emissions en termes de _CO2 equivalent): les emissions del conjunt de gasos fluorats van disminuir un 20,5%, principalment pel descens en l’ús d’HFC i PFC en el sector de la refrigeració i aire condicionat, d’acord i com a conseqüència de l’aplicació de l’impost sobre els gasos fluorats d’efecte hivernacle establert per la Llei 16/2013.

Sector forestal…: Les absorcions associades a aquest sector s’han estimat en -37,7 milions de tones de _CO2 equivalent (un 11% de les emissions brutes el 2018). Respecte a 2017, les absorcions han sigut menors (variació interanual de -1,5%). La disminució en el global de les absorcions està lligada al sector forestal (-1,6%, conseqüència de la disminució de l’efecte de les repoblacions sobre l’increment de biomassa forestal), i en menor mesura a la disminució de la superfície de pastiu.

Font: La Vanguardia