El preu del CO ₂ i la tornada de l’impost del 7% enfonsen la generació amb carbó

Les polítiques de descarbonització a Europa i a Espanya estan aconseguint els seus fruits. La generació d’ electricitat amb carbó, combustible fòssil històricament més competitiu que el gas natural, es va enfonsant gradualment. Així, al mercat espanyol, aquesta producció s’ha reduït aquest any més del 25% respecte a l’any passat i en el que va de 2019 el descens és encara més significatiu: enfront d’una mitjana de gairebé 90.000 MWh generats en l’última setmana de febrer, dos mesos després aquesta dada va baixar a 17.000 MWh .

La situació s’ha agreujat, si cap, en la primera quinzena de maig en què la generació tèrmica de carbó ha representat un 1,3% del total del sistema, enfront, per exemple, al gas, que es va situar en un 16%, segons dades de REE. Es pot dir que les centrals estan “pràcticament aturades”, indiquen al sector.

Dos són els motius que els analistes del sector atribueixen a la desescalada del carbó el 2019: d’una banda, l’impacte de la pujada dels preus del mercat d’emissions de _CO2, que en aquests moments cotitza a 25 euros la tona, i que ja al llarg de l’any passat es va triplicar, i, de l’altra, la recuperació el passat 1 d’abril de l’impost del 7% a qualsevol generació elèctrica que el Govern de Pedro Sánchez havia suspès durant sis mesos (en l’últim trimestre de 2018 i el primer de 2019). Tot plegat impedeix a aquestes centrals casar les seves ofertes en un mercat en el qual proliferen les renovables i on la nuclear té un important pes.

Tot i que el gas també pateix les conseqüències d’aquesta situació, compta amb alguns avantatges respecte al carbó: el Govern sí que ha mantingut l’exempció de l’anomenat cèntim verd, un tipus de l’impost d’hidrocarburs que s’aplicava al gas, i, a més, necessita comprar menys de la meitat de drets de COE₂ que aquell per produir. L’emissió específica d’un grup convencional de carbó és aproximadament d’una tona per MWh, mentre que la d’un cicle combinat de gas és d’unes 0,35 tones/MWh.

L’any passat, el preu mitjà de la tona de _CO2 va ser de 16 euros, mentre que en el que va de 2019 la mitjana està a l’entorn dels 23 euros. L’impacte en el cost de generació pel major cost preu dels drets per a una planta de carbó seria d’uns set euros/MWh, mentre que el cicle combinat és molt menor, de l’ordre de 2,5 euros/MWh.

En vista de l’escassa influència del mercat de _CO2 en la reducció real de les emissions llançades a l’atmosfera (entre 2013 i 2017, el preu de la tona va llançar al voltant dels cinc euros), la Comissió Europea va decidir, a través de l’anomenada reserva d’estabilitat del mercat, reduir l’oferta de drets un 24% el gener d’aquest any per encarir el preu i forçar una retallada. Això va provocar ja una forta pujada el 2018, quan el mercat va anticipar l’escassetat que es produiria aquest any.

La major generadora d’electricitat amb carbó, Endesa, ha reduït aquest any la seva producció amb carbó a la Península respecte a 2018 gairebé un 25%, fins a 4.059 milions. A Naturgy reconeixen que també els seus tres centrals estan pràcticament al ralentí.

Tancaments a la vista

A les traves abans citades se n’uneixen d’altres també de tipus polític: la prohibició de la Directiva d’Emissions Industrials (DEI) que les plantes que no inverteixin en processos de desulfiració i altres mesures mediambientals puguin funcionar més enllà de juny de 2021.

En el cas d’Espanya, les elèctriques, animades per la política obertament renovable del Govern de Pedro Sánchez, enfront de la defensa de les tèrmiques del Govern anterior, han sol·licitat massivament el tancament de les seves centrals de carbó, fins a un total de set. Les dues majors centrals que enfilaran el tancament, corresponen a Endesa i sumen 2.300 MW de potència; Compostilla, a Cubillos del Sil (León) i la d’Andorra, a la província de Terol.

A elles se sumen les dues que li queden a Iberdrola(les de Lada, a Astúries, i Velilla, a Palència), la clausura de la qual va demanar a finals de 2017, i les tres de Naturgy(Anllares, La Robla i Narcea). Continuarien en funcionament les grans plantes de carbó d’importació d’Endesa de Litoral (Almeria) i As Pontes (La Coruña), en les quals ha optat per les inversions que imposa la directiva. No obstant això, es tracta d’un funcionament amb caràcter temporal, ja que el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) remès al febrer pel Gobienro a Brussel·les preveu que el 2030 la generació amb carbó hagi desaparegut per complet.

No obstant això, si el ritme d’evolució és el viscut en l’últim any, la paràlisi d’aquestes centrals s’accelerarà i només seguiran disponibles per al sistema si se li garanteixen els costos de manteniment.

Queda per veure el paper del gas en la pròxima dècada. Tot i que el PNIEC manté l’actual capacitat (o sobrecapacitat) dels cicles combinats per al 2030, queda per veure el grau d’implantació de les energies renovables, si es compleix el calendari pactat entre el Govern i les elèctriques per al tancament ordenat del parc nuclear, fins a quatre centrals (o 4.000 MW) entre 2027 i 2030.

Amb la desaparició del carbó en les casacions del mercat elèctric, serà el gas, ja que es tracta de la tecnologia més cara en absència d’aquell, la que marqui el preu marginal en els pròxims anys. Quelcom que podria encarir el preu de l’electricitat en el pool i, com a conseqüència, de la factura de la llum.

Font: Cinco Días