El Parlament Europeu demana taxar algunes importacions per avançar en els objectius climàtics

Per tal d’elevar l’ambició climàtica global i evitar l’anomenada «fuga de carboni», la UE hauria de taxar algunes importacions procedents de països menys exigents en aquest àmbit.

El dimecres, el ple va adoptar, amb 444 vots a favor, 70 en contra i 181 abstencions, una resolució sobre l’establiment d’un mecanisme d’ajust en frontera per emissions de carboni compatible amb les regles de l’OMC.

El text subratlla que la creixent ambició de la UE en la lluita contra el canvi climàtic no ha de conduir a l’anomenada «fuga de carboni», ja que l’esforç no donarà resultat si la producció de la UE simplement es trasllada a altres països amb regles menys estrictes per a les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Els eurodiputats plantegen fixar un preu a la importació de certs productes si venen des de països els objectius mediambientals dels quals no són prou ambiciosos. Això crearia unes condicions de competències més justes i incentivaria tots els països a intensificar els seus esforços per assolir els objectius de l’acord de París.

El Parlament recalca que qualsevol mecanisme ha de ser compatible amb les regles de l’OMC i no ser utilitzat com a eina per augmentar el proteccionisme. Té per tant que estar dissenyat exclusivament per impulsar la consecució d’ objectius climàtics. Els ingressos generats han d’ anar al pressupost de la Unió i dedicar-se a l’ acció pel clima i els objectius del Pacte Verd.

Mecanisme vinculat al sistema de comerç d’emissions (ETS)

El Parlament vol que el mecanisme d’ajust en frontera per emissions de carboni s’enquadri en una estratègia industrial més àmplia i que abasti totes les importacions de productes i matèries primeres coberts pel sistema de comerç d’emissions. Com a punt de partida (ja per a 2023), i després d’una avaluació d’impacte, ha d’incloure el sector elèctric i els sectors industrials amb gran consum d’energia, com el ciment, l’acer, l’alumini, el refinament de petroli, el paper, el vidre, els productes químics i els fertilitzants, que segueixen rebent importants drets d’emissió gratuïts i representen encara el 94 % de les emissions industrials de la Unió.

Els eurodiputats creuen que vincular el preu de carboni en el nou mecanisme al dels drets d’emissió ajudarà a combatre la «fuga de carboni», però adverteixen que la implantació del nou sistema no ha de conduir al fet que les instal·lacions de la UE gaudeixin de doble protecció.

Pot tornar a veure el debat al ple.

Declaració

Després de la votació, el ponent Yannick Jadot (Verdes/EFA, França) va assenyalar: «Tenim l’oportunitat de conciliar qüestions relacionades amb el clima, la indústria, l’ocupació, la resiliència, la sobirania i la deslocalització. No siguem innocents i assegurem que tots els productes tenen la mateixa taxa pel seu ús de carboni, estiguin o no fabricats a la UE, per garantir que els sectors més contaminants contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic i innovan per avançar cap a la descarbonització. Aquest mecanisme ajudarà a que ens mantinguem sota el llindar d’escalfament d’1,5º al temps que incentivam a altres països a ser igual d’ambiciosos si volen accedir al nostre mercat».

Propers passos

La Comissió planeja presentar una proposta legislativa per establir un mecanisme d’ajust de carboni en frontera en la segona meitat de 2021 com a part del Pacte Verd europeu, acompanyada d’una altra iniciativa sobre com incloure els ingressos generats en el pressupost comunitari.

El Parlament ha jugat un paper clau en elevar l’ambició de la UE en aquest àmbit. El novembre del 2019 la Cambra va declarar una emergència climàtica.

Font: Parlament Europeu