El gran informe científic sobre canvi climàtic responsabilitza la humanitat de l’augment de fenòmens extrems

Ja no es tracta de quelcom més o menys probable, sinó d’un fet. L’últim gran informe de situació de l’IPCC, el panell d’experts vinculats a l’ONU que porta més de tres dècades asseient les bases sobre el canvi climàtic, fulmina el negacionisme i considera com quelcom “inequívoc” que la humanitat “ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i la terra”, cosa que ha generat “canvis generalitzats i ràpids” al planeta. L’anterior edició d’aquest estudi data de 2013 i des d’aleshores les evidències s’han multiplicat, igual que els articles i anàlisis científiques que mostren les conseqüències d’una crisi que ja ha generat canvis en el clima “sense precedents” en els últims milers d’anys i que en alguns casos seran “irreversibles” durant segles o mil·lennis. Entre les conseqüències directes, a més de la pujada de les temperatures mitjanes, figuren els fenòmens meteorològics extrems. Es tracta d’esdeveniments similars a les onades de calor o les pluges torrencials que s’estan vivint en les últimes setmanes per diferents parts del globus i que ja han augmentat en intensitat i freqüència a causa de l’escalfament generat per l’ésser humà, segons confirma l’informe.

L’estudi que s’ha fet públic aquest dilluns és el del grup de treball I del sisè informe d’avaluació de l’IPCC i en la seva elaboració hi han participat 234 experts de 66 països. Els científics han revisat més de 14.000 articles i referències publicades fins ara per realitzar la seva síntesi sobre els efectes físics que ja ha tingut l’escalfament i els possibles escenaris en funció dels gasos d’efecte hivernacle que emeti la humanitat en les pròximes dècades.

Aquests gasos s’alliberen fonamentalment quan es cremen els combustibles fòssils per generar energia i són els responsables del sobreescalfament del planeta. Des de la Revolució Industrial les emissions no han parat de créixer, arribant avui a nivells insòlits. Dos exemples: la concentració a l’atmosfera del diòxid de carboni (CO₂) —el principal d’ells— és la més alta a la qual s’ha arribat en els dos últims milions d’anys; les de metà i òxid nitrós —els altres dos grans precursors de l’escalfament— no havien assolit uns nivells tan alts en els últims 800.000 anys. Això té una conseqüència clara: l’augment de la temperatura mitjana global està ja en 1,1 graus respecte als nivells preindustrials; i el ritme d’escalfament planetari és tal que no hi ha precedents d’un procés similar en almenys els últims 2.000 anys”, apunta l’informe de l’IPCC.

L’estudi adverteix que l’increment de la temperatura seguirà almenys fins a mitjans d’aquest segle passi el que passi. A partir de 2050 les coses es poden posar realment complicades, perquè no s’aconseguirà que el nivell d’escalfament es quedi entre els 1,5 i 2 graus “llevat que es produeixin reduccions profundes en les emissions de CO₂ i altres gasos d’efecte hivernacle en les pròximes dècades”. En el pitjor escenari, si no s’actua i les emissions segueixen creixent al mateix ritme que fins ara, l’informe estima que a finals d’aquest segle s’arribaria a un increment de 4,4 graus, quelcom que multiplicaria també la intensitat i freqüència dels fenòmens extrems. Els científics recorden que l’última vegada en què es va arribar a un nivell d’escalfament per sobre dels 2,5 graus va ser fa tres milions d’anys, quan ni tan sols existia l’ésser humà.

L’Acord de París, signat el 2015, va fixar com a objectiu principal reduir les emissions perquè l’augment de la temperatura global es quedés entre aquests 1,5 i 2 graus. I els informes de l’IPCC serveixen també per notificar als governants dels països sobre què s’ha de fer per complir aquests compromisos. Els experts plantegen diversos escenaris d’emissions durant aquest segle. En tots s’espera que la barrera dels 1,5 graus se superi en els pròxims 20 anys a causa dels gasos d’efecte hivernacle que ha emès fins ara la humanitat i que romanen a l’atmosfera durant dècades. Però Pep Canadell, director del Global Carbon Project i un dels científics responsables de l’informe de l’IPCC, explica que la situació encara no és irreversible: en l’escenari d’emissions més optimista encara es pot aconseguir que l’increment de la temperatura a final de segle es quedi en 1,5 graus encara que hi pugui haver una superació temporal d’aquest llindar en els propers anys.

Per quedar-se en els 1,5 graus calen reduccions “ràpides, sostingudes i a gran escala”, com explica la climatòloga argentina Carolina Vera, una de les vicepresidentes del grup de treball I de l’IPCC. Aquestes reduccions de les emissions tardarien entre 20 i 30 anys a tenir efectes en les temperatures globals. Però l’informe assenyala que “els beneficis per a la qualitat de l’aire arribarien ràpidament”. A més de reduir les emissions, per complir amb París es necessitarà recórrer a la captura del diòxid de carboni que ja hi ha a l’atmosfera a través de somnis naturals, com els boscos, o solucions tecnològiques, afegeix per la seva banda Canadell. Això sí, la captura a través dels somnis naturals és limitada, per la qual cosa no pot ser la principal solució.

Canvi de paradigma

Des que el 1990 es va publicar el primer d’ aquests documents de síntesi s’ han anat acumulant les evidències i els estudis sobre l’ escalfament. Però els informes finals de l’IPCC solen emprar un llenguatge conservador perquè s’han d’aprovar per consens entre els representants dels 195 països que participen en les negociacions climàtiques davant l’ONU. L’equip científic d’aquest sisè informe va presentar els seus resultats als països a finals de juliol i durant les dues últimes setmanes s’ha estat negociant el text final de 42 pàgines presentat aquest dilluns i en el qual es rasca el debat sobre la influència de l’ésser humà en el canvi climàtic. En la redacció de l’informe de 2013 es deixava una mínima finestra oberta al dubte. Però vuit anys després es tanca definitivament.

“L’evidència de la influència de l’ésser humà en el clima és ja tan abrupta que no hi ha dubte científic”

José Manuel Gutiérrez, director de l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA) i un altre dels coordinadors de l’informe, ho explica així: “L’IPCC usa un llenguatge calibrat que té a veure amb probabilitats i amb l’evidència disponible. Però la influència de l’ésser humà en el clima ja no encaixa en cap d’aquests llindars de probabilitat i es considera que és un fet provat que no té incertesa. L’evidència és ja tan abrupta que no hi ha dubte científic. En aquest informe s’empra tal rotunditat per no seguir amb aquest debat; és un fet i a partir d’aquí anem a veure com afecta i potencials solucions”. Canadell considera que es tracta de “un canvi de paradigma”: “Hem tirat per la finestra les possibilitats i les probabilitats i es conclou que és un fet que l’escalfament es deu a la humanitat”.

Atribució dels fenòmens extrems

L’equip científic de l’IPCC porta tres anys treballant en aquest informe. Però l’etapa final ha coincidit amb una concatenació de fenòmens meteorològics extrems, com la tremenda onada de calor de finals de juny al Canadà, les inundacions al centre d’Europa o a la Xina de juliol i els recents incendis associats a la calor a la conca del Mediterrani. Precisament, una altra de les importants novetats de l’informe és la referida a aquests esdeveniments. L’IPCC afirma rotund: “El canvi climàtic induït per l’home ja està afectant molts fenòmens meteorològics i climàtics extrems a totes les regions del món. L’evidència dels canvis observats en extrems com onades de calor, fortes precipitacions, sequeres i ciclons tropicals, i, en particular, la seva atribució a la influència humana s’ha enfortit des de l’AR5 [el informe de 2013]”.

El text apunta al fet que “és pràcticament segur que les onades de calor extremes s’han tornat més freqüents i intenses en la majoria de les regions terrestres des de la dècada de 1950, mentre que els extrems freds (incloses les onades de fred) s’han tornat menys freqüents i menys greus, amb una gran confiança en què el canvi climàtic induït per l’home és el principal impulsor d’aquests canvis”. Una situació similar es planteja per a “la freqüència i la intensitat dels esdeveniments de precipitacions intenses”, que han augmentat “des de la dècada de 1950 en la major part de la superfície terrestre” i de les quals “el canvi climàtic induït per l’home és probablement el principal impulsor”.

Sergio Vicente-Serrano, investigador de l’Institut Pirinenc d’Ecologia, del CSIC, i un dels autors del capítol referit als esdeveniments extrems, assenyala que les evidències sobre aquesta vinculació “són molt més robustes que en els informes anteriors”. El 2013, per exemple, s’apuntava a la possibilitat que augmentessin aquests fenòmens en virulència i freqüència a causa de l’energia que s’estava acumulant a l’atmosfera per l’escalfament. El gran pas que ha donat la ciència en els últims anys és el de l’atribució dels fenòmens extrems concrets al canvi climàtic induït per l’home, com va ocórrer amb l’onada de calor del Canadà. S’ha assolit, explica Canadell, pels avenços tecnològics —per exemple, amb computadores més potents capaces de manejar moltes més dades— i per l’augment d’aquests fenòmens.

L’informe conclou que existeix una “relació directa” entre l’increment de les temperatures mitjanes i la multiplicació dels extrems càlids, les fortes precipitacions, les sequeres agrícoles i ecològiques en algunes regions, a més de l’augment dels ciclons tropicals intensos i la disminució del gel marí de l’Àrtic i la reducció de la capa de neu i el permafrost. El text avisa que, per cada mitjà grau d’escalfament global, es provoquen “augments clarament perceptibles en la intensitat i freqüència d’extrems càlids, incloses onades de calor (molt probable) i fortes precipitacions (nivell de confiança alt), així com sequeres agrícoles i ecològiques en algunes regions (nivell de confiança alt)”. I s’adverteix que “hi haurà una ocurrència creixent d’alguns esdeveniments extrems sense precedents en el registre d’observació amb l’escalfament”, fins i tot si s’aconsegueix complir la meta dels 1,5 graus.

Canvis irreversibles

L’informe de l’IPCC recorda que molts canvis motivats per les emissions passades ja seran “irreversibles durant segles o mil·lennis”, especialment els que afecten els oceans i les capes de gel. La investigadora Carolina Vera rebaixa que aquests impactes “van a continuar durant cents o milers d’anys, però es poden alentit si es redueixen les emissions”. S’espera, per exemple, que el nivell del mar segueixi augmentant durant aquest segle. Entre 1901 i 2018, l’increment va ser d’uns 20 centímetres. I, prenent com a referència el nivell del període comprès entre 1995 i 2014, per a 2100 la pujada podria ser de 40 centímetres en l’escenari d’emissions més optimista; en el més pessimista es duplicaria, fins a superar els 80 centímetres. Això contribuirà que es n’hi hagi “inundacions costaneres més freqüents i greus a les zones baixes i l’erosió” de la costa. “Els esdeveniments extrems relacionats amb el nivell del mar que abans ocorrien una vegada cada 100 anys podrien ocórrer cada any a finals d’aquest segle”, expl
ica l’ IPCC.

“Els esdeveniments extrems relacionats amb el nivell del mar que abans ocorrien una vegada cada 100 anys podrien ocórrer cada any a finals d’aquest segle”

Un altre dels punts crítics que es ressalten en l’informe és l’Àrtic, que se seguirà escalfant més del doble de ràpid que la mitjana del planeta. Això “amplificaria encara més el desgel del permafrost i la pèrdua de la capa de neu estacional, el gel terrestre i el gel marí de l’Àrtic”. La previsió dels científics és que l’Àrtic “estigui virtualment lliure de gel marí al setembre, almenys una vegada abans del 2050”, en tots els escenaris previstos a l’informe.

Reaccions

“L’informe de l’IPCC d’avui és un codi vermell per a la humanitat”, ha comentat aquest dilluns António Guterres, secretari general de l’ONU, que va assegurar que “la viabilitat de les nostres societats” depèn de l’actuació de governs, empreses i ciutadans per limitar l’augment de la temperatura a 1,5 graus. “Les alarmes són ensordidores i l’evidència és irrefutable: les emissions de gasos d’efecte hivernacle per la crema de combustibles fòssils i la desforestació estan asfixiant el nostre planeta i posant a milers de milions de persones en risc immediat. L’escalfament global està afectant totes les regions de la Terra, i molts dels canvis es tornen irreversibles”, ha afirmat el portuguès.

Des d’EUA, el president Joe Biden s’ha referit també a aquest treball dels científics: “No podem esperar per afrontar la crisi climàtica. Els signes són inconfundibles. La ciència és innegable. I el cost de la inacció segueix augmentant”, ha manifestat el líder estatunidenc en un tuit.

Per la seva banda, Alok Sharma, president de la decisiva Cimera Mundial del Clima que tindrà lloc el pròxim novembre a Glasgow (COP26), ha recalcat que “la pròxima dècada és decisiva”. “La ciència és clara, els impactes de la crisi climàtica es poden veure a tot el món i si no actuem ara, seguirem veient com els pitjors efectes impacten en les vides, els mitjans de vida i els hàbitats naturals”, ha assenyalat.

També ha cridat a actuar la vicepresidenta i ministra espanyola per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha demanat “intensificar els esforços d’adaptació al canvi climàtic”. Com ha comentat, “les alteracions del clima se succeeixen a un ritme cada vegada més accelerat i l’evidència científica ens empeny els governs i el conjunt de la societat mundial a accelerar el ritme de transformació del nostre model de desenvolupament i del nostre sistema econòmic per a fer front a la gran amenaça que representa el canvi climàtic”.

Font: El País