COTITZACIÓ CO2 Tancament del Cierre del 11-05-2024 68,38 €/T

El desplegament de les renovables, massa lent per salvar el clima

L’Agència Internacional de l’Energia alerta que no s’assolirà la descarbonització prevista a aquest ritme

El món està canviant. Està sorgint una nova economia energètica. Cada vegada hi ha més vehicles elèctrics, més producció solar i eòlica, i noves tecnologies baixes en carboni. Però la transició cap a aquestes energies netes està sent massa lenta per aturar el canvi climàtic. Amb el ritme actual de creixement de les energies netes no s’assolirà l’objectiu de reduir el 80% les emissions el 2050. Tampoc serà possible mantenir l’ escalfament global 1,5 ° C per sobre dels nivells preindustrials.

Aquesta la severa advertència de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), que en el seu document ‘World Energy Outlook 2021’ (WEO, Perspectiva Mundial de l’Energia) destaca la necessitat d’un “senyal inequívoca d’ambició i acció” dels governs.

La nova anàlisi de la IEA ofereix advertències severes sobre la direcció en la qual la configuració de polítiques actual està prenent el món. Però també proporciona una anàlisi lúcida de com avançar d’una manera ben gestionada per limitar l’escalfament global a 1,5 °C i evitar els pitjors efectes del canvi climàtic.

El ‘WEO-2021’, publicació insígnia anual de la IEA, mostra que malgrat que el desplegament de les energies netes, solar i eòlica, va vent en popa, el consum mundial de carbó està creixent amb força aquest any. Una circumstància que empeny les emissions de diòxid de carboni (CO2) al seu segon major creixement anual en la història.

“L’impuls d’energia neta al món, enormement alentidor, està xocant amb l’obstinada presència dels combustibles fòssils en els nostres sistemes energètics”, va assenyalar Fatih Birol, director executiu de l’AIE.

“Els governs han de resoldre això, donant un senyal clar i inconfundible que estan compromesos a adoptar ràpidament les tecnologies netes i resilients del futur. Els beneficis socials i econòmics d’accelerar les transicions d’energia neta són enormes i els costos de la inacció serien immensos”, va afegir.

DOS ESCENARIS POSSIBLES PER AL DESPLEGAMENT VERD

A més de l’escenari d’emissions netes zero per al 2050, el ‘WEO-2021’ explora altres dos escenaris per obtenir informació sobre com es pot desenvolupar el sector energètic mundial en les pròximes tres dècades i quines serien les implicacions.

L’anomenat ‘Escenari de Polítiques Declarades’ representa un camí basat en les mesures energètiques i climàtiques que els governs han implementat fins a la data, així com en iniciatives de polítiques específiques que estan en desenvolupament.

En aquest escenari, gairebé tot el creixement net de la demanda d’energia fins al 2050 se satisfà amb fonts de baixes emissions. Però deixaria les emissions anuals al voltant dels nivells actuals. Com a resultat, les temperatures mitjanes globals seguirien augmentant i assolirien els 2,6 °C per sobre dels nivells preindustrials en 2100.

El ‘Escenari de Promeses Anunciades’ traça un camí en el qual els compromisos d’emissions netes zero anunciades pels governs fins ara s’implementen a temps i en la seva totalitat.

En aquest escenari, la demanda de combustibles fòssils assoliria el seu punt màxim el 2025 i les emissions globals de CO2 van caure en un 40% per al 2050. Tots els sectors experimentarien una disminució, en especial el de l’electricitat. L’augment de la temperatura mitjana mundial el 2100 es mantindria llavors en uns 2,1 °C sobre els nivells preindustrials.

Per primera vegada en un informe WEO, la demanda de petroli experimenta una eventual caiguda en tots els escenaris examinats, tot i que el moment i la velocitat de la caiguda varien àmpliament. Si es compleixen totes les promeses climàtiques anunciades fins ara, el món seguiria consumint 75 milions de barrils de petroli per dia el 2050, enfront dels 100 milions actuals.

En l’escenari d’emissions netes zero el consum cauria fins a 25 milions de barrils per al 2050. Per contra, la demanda de gas natural augmenta en tots els escenaris durant els pròxims cinc anys, però més enllà de 2025 hi ha grans divergències.

Després de dècades de creixement, les perspectives de consum de carbó van costar avall en l’escenari de promeses anunciades. I la disminució que podria accelerar-se encara més pel recent anunci de la Xina que posa fi al seu suport a la construcció de plantes de carbó a l’estranger.

Les diferències entre els resultats de l’escenari de promeses anunciades i l’escenari d’emissions netes zero per al 2050 són importants, la qual cosa destaca “la necessitat de compromisos més ambiciosos perquè el món assoleixi el zero net a mitjan segle”, assenyala l’AIE.

“Les promeses climàtiques actuals donarien com a resultat només el 20% de les reduccions d’emissions per al 2030 necessàries per posar al món en un camí cap a zero net per al 2050”, va subratllar Birol. “Assolir aquest camí requereix invertir en projectes i infraestructura d’energia neta més del triple que el planejat durant la pròxima dècada”, va apuntar

“Aproximadament el 70% d’aquesta despesa addicional s’ha de realitzar en les economies emergents i en desenvolupament, on el finançament és escassa i el capital segueix sent fins a set vegades més car que en les economies avançades”, va afegir Birol.

INVERSIONS INSUFICIENTS

La inversió insuficient està contribuint a la incertesa sobre el futur”, subratlla l’AIE. La despesa en petroli i gas natural s’ha vist reduïda pels col·lapses de preus registrats el 2014-15 i 2020. Com a resultat, tot indica que la demanda s’estancarà, o fins i tot caurà. Però, alhora, la despesa en transicions d’energia neta està “molt per sota del que es requeriria per satisfer les necessitats futures de manera sostenible”.

“Hi ha un risc imminent de més turbulències en els mercats energètics mundials”, va alertar Birol. “No estem invertint prou per satisfer les necessitats energètiques futures i les incerteses estan anunciant un període volàtil en el futur. La manera d’abordar aquest desajust és clara: un gran impuls en la inversió en energia neta, en totes les tecnologies i tots els mercats. Però això ha de succeir ràpidament”, va indicar el director executiu de l’AIE.

L’informe subratlla que la inversió addicional necessària per arribar al zero net el 2050 és menys onerosa del que sembla. Més del 40% de les reduccions d’emissions requerides provindrien de mesures que s’amortitzen soles, com millorar l’eficiència, limitar les fuites de gas o instal·lar energia eòlica o solar en llocs on ara ja són les tecnologies de generació d’electricitat més competitives.

A més, les inversions en energies netes i renovables també creen enormes oportunitats econòmiques. Molt rendibles. “La recerca exitosa del zero net crearia un mercat per a turbines eòliques, panells solars, bateries d’ions de liti, electrolitzadors i cel·les de combustible de més d’un milió de dòlars a l’any per a 2050, comparable en grandària al mercat actual del petroli”, destaca l’Agència.

L’escenari de promeses anunciades revela que l’energia neta i els sectors relacionats emprarien a 13 milions de treballadors per al 2030, mentre que aquest nombre es duplica en l’escenari de zero emissions netes per al 2050.

Una última afirmació de l’AIE: “Les transicions a energies netes poden oferir cert refugi als consumidors enfront de les crisis dels preus del petroli i el gas”.

Font: El Periódico