El creixement dels bons sostenibles el 2022, a examen

Standard & Poor’s retalla en un 16 per cent les seves previsions per al valor total dels bons sostenibles emesos al llarg de 2022

Tot i sumar nous i potents aliats durant aquest any, com Singapur, que el passat agost va anunciar la seva intenció de llançar els seus primers bons verds de la història, la realitat és que el mercat de noves emissions de renda fixa sostenible passa per hores molt baixes.

Tant és així, de fet, que Standard & Poor’s va optar aquesta setmana per retallar en un 16 per cent la previsió de creixement que havia fet per al mercat mundial de bons sostenibles el 2022, «a la llum de l’empitjorament de les condicions creditícies en el que va d’any». Si l’agència de qualificació creditícia considerava al febrer que 2022 deixaria un total d’emissions sostenibles per valor d’1,5 bilions de dòlars, ara estima que les xifres totals «a penes assoliran els 865.000 milions de dòlars».

Durant el juliol, per exemple, les vendes de bons verds van caure a 24.000 milions de dòlars, una xifra que suposava quedar-se en pràcticament la meitat del valor generat durant el mateix mes de l’any passat, quan es va aconseguir emetre paper verd per més de 45.000 milions de dòlars.

Per això, davant d’aquestes «tendències d’emissió més febles dels mercats mundials de bons en el primer semestre de 2022», que S&P pronosticava que «probablement continuaran en el segon», la institució global va passar a reduir les seves previsions.

Els sectors més afectats en aquesta caiguda dels bons sostenibles

Dins del descens generalitzat que S&P contemplava en les seves noves previsions per al mercat global de bons sostenibles, l’agència de qualificació creditici va destacar en el seu informe que «les condicions econòmiques mundials han afectat alguns tipus d’emissors més que a d’altres».

En aquest sentit, les empreses no financeres van mantenir la seva quota de lideratge durant el primer semestre de l’any en el 39 per cent, «però amb un descens del 16 per cent en l’emissió».

El sector dels serveis financers, en el qual s’inclouen bancs i asseguradores, d’altra banda, és «l’únic tipus d’emissor que ha augmentat l’emissió», a l’incrementar la seva quota fins a un 11 per cent.

El pitjor descens el va registrar el sector públic, en el qual es va dibuixar un descens del 37 per cent en l’emissió d’instruments de renda fixa verda, «tot i que l’emissió total de deute del sector va augmentar un 22 per cent».

«La tendència a la baixa del sector públic financer s’explica en gran mesura per l’onada d’emissions de bons socials en la primera meitat del 2021, per part de la Comissió Europea», explicava S&P en el seu informe.

Aquestes emissions de la Unió Europea, matisava l’agència, van ascendir a més de 55.000 milions de dòlars el 2021, a causa de l’alta activitat del programa SURE, llançat per mitigar els efectes econòmics i socials de la pandèmia.

Les diferències per regions

Curiosament, encara que la Unió Europea carregui amb part de culpa en la menys quantitat de nous bons verds el 2022, Europa va continuar sent la regió amb més pes en la posada en marxa d’aquest paper al mercat, d’acord amb les dades proporcionades per S&P.

L’agència, que esperava que el repartiment regional de les emissions sostenibles es mantingui «relativament constant fins al 2022», va indicar en el seu informe que Europa va ser el punt d’origen del 45 per cent de les emissions mundials en el primer semestre del 2022.

El fort creixement del 17 per cent en la comparativa interanual entre semestres va fer que Àsia i Oceania s’augmentessin conjuntament fins al segon lloc en la divisió per regions establert per S&P.

En superar els 100.000 milions de dòlars en emissions durant els sis primers mesos de 2022, la regió va representar el 23 per cent del mercat mundial.

Nord-amèrica, mentrestant, va acaparar el 16 per cent de quota de mercat, mentre que Llatinoamèrica es quedava en un 3,5 per cent.

Font: Finances