El canvi climàtic i les seves conseqüències s’han intensificat durant el període 2015-19

A falta de només tres mesos per tancar l’any i fer balanç oficial, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) avança que el període 2015-2019 “serà probablement el quinquenni més càlid jamàs registrat” (en aquest cas, des que els humans analitzem aquest tipus de dades, fa uns 130 anys).

A més, i potser més important encara, durant aquest últim lustre s’han intensificat els senyals que mostren l’existència del canvi climàtic i les seves conseqüències més negatives, des de l’augment del nivell del mar i el malreixement dels gels fins a l’increment dels fenòmens meteorològics extrems. D’altra banda, la concentració en l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle ha augmentat també a nivells sense precedents, “confirmant una tendència a l’escalfament en el futur”.

Aquestes tres importants dades sobre la realitat climàtica dels últims cinc anys i les previsions de futur formen part de la declaració de l’OMM sobre l’estat del clima mundial publicada coincidint amb l’inici de la Cimera sobre Acció Climàtica que se celebra aquest 23 de setembre a la seu de l’ONU a Nova York.

Declaració de l’OMM detalla que la temperatura mitjana mundial ha augmentat en 1,1 ºC des de l’era preindustrial i en 0,2 ºC respecte al període 2011-2015, i es publica com a part de l’informe de síntesi d’alt nivell titulat United in Science, que ha estat elaborat amb les contribucions d’importants institucions científiques sota els auspicis del Grup Consultiu sobre Ciència Climàtica de la Cimera sobre el Clima de 2019 de les Nacions Unides.

En l’informe s’ofereix una avaluació conjunta de l’estat del sistema Terra sota la creixent influència del canvi climàtic, la resposta que l’ésser humà ha pogut aportar fins a la data i els canvis previstos del clima mundial en el futur. Així mateix, es destaca el potencial que ofereix l’ adopció de mesures climàtiques ambicioses per limitar efectes possiblement irreversibles i la necessitat imperiosa d’ adoptar-les.

En un informe connex sobre la concentració de gasos d’efecte hivernacle elaborat per l’OMM s’indica que, durant el període 2015-2019, s’ha observat un increment continu dels nivells de diòxid de carboni (CO₂) i d’ altres importants gasos d’ efecte hivernacle a l’ atmosfera, que han assolit nivells rècords: la taxa d’ augment del CO₂ va ser gairebé un 20 % superior a la dels cinc anys anteriors. Aquest gas roman a l’atmosfera durant segles i encara més temps als oceans. Segons es desprèn de dades preliminars corresponents a 2019 i procedents d’un subconjunt de llocs d’observació de gasos d’efecte hivernacle, la concentració mundial de _CO2 hauria d’assolir, o fins i tot excedir, les 410 parts per milió (ppm) per a finals de 2019.

“Les causes i els efectes del canvi climàtic s’estan multiplicant en lloc de reduir-se”, va dir el Secretari General de l’OMM, Petteri Taalas, que és també copresident del Grup Consultiu sobre Ciència Climàtica de la Cimera sobre el Clima de les Nacions Unides.

I va afegir que “s’ha accelerat l’augment del nivell del mar i que es teme que es produeixi una reducció abrupta de la coberta de gel a l’Antàrtida i a Groenlàndia, que al seu torn exacerbarà l’augment del nivell del mar en el futur. Com ha succeït enguany a les Bahames i Moçambic, on hi ha hagut tràgiques conseqüències, l’augment del nivell del mar i les tempestes tropicals intenses produeixen catàstrofes humanes i econòmiques”.

“Estem davant de grans desafiaments. No es tracta només de mitigar els efectes del canvi climàtic, sinó que cada vegada és més necessari adaptar-se a aquest fenomen. Segons un informe publicat recentment per la Comissió Global d’Adaptació, va assenyalar el Secretari General, la forma d’adaptació més eficaç és invertir en serveis d’alerta primerenca i prestar especial atenció a les prediccions que tenen en compte els impactes”.

Va destacar que “és summament important que redueixem les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en especial les que procedeixen de la producció d’energia, la indústria i el transport. Això és decisiu per mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir els objectius definits en l’ Acord de París.”

“Per frenar un augment de la temperatura mundial de més de 2 graus Celsius per sobre dels nivells preindustrials, hem de triplicar el nivell d’ambició. I per limitar l’augment per sota d’1,5 graus, cal multiplicar-lo per cinc”, explicà.

Augment del nivell del mar

Durant el període 2014-2019, la taxa d’augment mitjà global del nivell del mar va ser de 5 mm per any, enfront de 4 mm per any durant el decenni 2007-2016. Aquest augment és molt superior a la taxa mitjana de 3,2 mm per any registrada anteriorment, des de 1993. La contribució de la fusió dels gels continentals dels glaceres i de la coberta de gel a l’ augment del nivell del mar és cada vegada més gran i actualment aquesta fusió, i no l’ expansió tèrmica, és l’ element dominant en el pressupost del nivell del mar.

Reducció dels gels

Durant el període 2015-2018, l’extensió mínima mitjana dels gels marins a l’Àrtic per al mes de setembre (estiu) va ser molt inferior a la mitjana registrada entre 1981 i 2010, i el mateix es pot dir de l’extensió mitjana a l’hivern. Els quatre valors hivernals més baixos dels que es tenen dades es van donar durant aquell període. El gel multianual ha desaparegut pràcticament.

Antàrtida

Des del 2016 els valors mínims de l’extensió dels gels marins que s’han vingut observant per a febrer (estiu) i setembre (hivern) són molt inferiors a la mitjana corresponent al període 1981-2010. Aquests valors contrasten amb els del període anterior de 2011-2015 i els del període més extens de 1979-2018. A l’Antàrtida, l’extensió dels gels marins durant l’estiu va assolir el seu primer i segon valor més baix el 2017 i el 2018 respectivament, i el 2017 també es va registrar la segona extensió més reduïda durant l’hivern.

El vessament anual de la coberta de gel de l’Antàrtida ha augmentat almenys sis vegades, passant de 40 Gt per any en el període 1979-1990 a 252 Gt per any en el període 2009-2017.

El ritme de vessament de la coberta de gel de Groenlàndia també s’ha accelerat considerablement des de començaments del mil·lenni.

Segons el Servei Mundial de Vigilància dels Glaciars, l’observació dels glaceres de referència indica que s’ha produït un canvi mitjà de massa específica de −908 mm d’equivalent en aigua per any, valor superior al registrat per a cadascun dels quinquennis des de 1950.

Escalfament i acidificació dels oceans

Els oceans emmagatzemen més del 90 % de l’excés de calor provocat pel canvi climàtic. El 2018, sobre la base de mesuraments realitzats fins als 700 metres, es van registrar els valors més elevats de contingut calorífic dels oceans, i els anys 2017 i 2015 van ocupar el segon i tercer lloc respectivament.

A més, els oceans absorbeixen aproximadament el 30 % de les emissions antropògenes anuals de _CO2, evitant així un major escalfament. Tot i això, això suposa un alt cost ecològic per als oceans ja que el _CO2 que absorbeixen reacciona amb l’aigua de mar modificant així l’acidesa dels oceans. El nivell d’acidesa dels oceans ha augmentat en un 26 % des dels començaments de la Revolució Industrial.

Fenòmens meteorològics extrems

Més del 90 % dels desastres naturals estan relacionats amb el temps. Els principals desastres són les tempestes i les inundacions, que provoquen les pèrdues econòmiques més quantioses. Les onades de calor i les sequeres es cobren vides humanes, aviva els incendis forestals i provoquen pèrdues de collites. Les onades de calor, que van ser el perill meteorològic més mortífer durant el període 2015-2019, van afectar tots els continents i van contribuir a que es registressin molts nous rècords de temperatura. Segons un informe, en pràcticament tots els estudis que s’han realitzat des del 2015 sobre onades de calor significatives es fa referència a la impronta del canvi climàtic.

Les pèrdues econòmiques més grans estan relacionades amb els ciclons tropicals. A l’Atlàntic, la temporada d’huracans del 2017 va ser una de les més devastadores que s’hagi conegut i les pèrdues associades únicament al pas de l’huracà Harvey es van xifrar en més de 125 000 milions de dòlars dels Estats Units. A l’oceà Índic, al març i abril de 2019, Moçambic es va veure assassinat per dos ciclons tropicals consecutius sense precedents que van causar gran devastació.

Incendis forestals

Els fenòmens meteorològics i climàtics incideixen sobremanera en els incendis forestals. La sequera augmenta en gran mesura el risc d’ incendis forestals en la majoria de les regions de boscos, i influeix particularment en els incendis de llarga durada. Els incendis forestals causants de les tres majors pèrdues econòmiques de les quals es té registre han ocorregut durant els últims quatre anys.

En molts casos els incendis alliberen grans quantitats de _CO2 a l’atmosfera. Cap a mitjans de 2019 es van produir incendis forestals sense precedents a l’Àrtic. Només el mes de juny aquests incendis van emetre 50 megatonelades (Mt) de _CO2 a l’atmosfera. Aquest valor supera la quantitat de _CO2 que van alliberar tots els incendis que es van produir a la regió àrtica durant el mateix mes de 2010 a 2018. Així mateix, el 2018 es van registrar grans incendis forestals al Canadà i Suècia. També es van notificar extensos incendis en selves pluvials tropicals d’Àsia meridional i l’Amazònia, on s’alberguen recursos no renovables, que van afectar el pressupost mundial del carboni.

Canvi climàtic i fenòmens extrems

Segons el Butlletí de la Societat Meteorològica dels Estats Units, durant el període 2015 2017, en 62 dels 77 fenòmens que es van estudiar es va apreciar una significativa influència antropògena en la gènesi d’aquests fenòmens, i el mateix revelaven pràcticament tots els estudis realitzats sobre importants onades de calor. De fet, cada vegada en més estudis s’assenyala la influència humana en relació amb el risc de precipitacions extremes.

Fuetne: La Vanguardia