El canvi climàtic és també una emergència sanitària

El canvi climàtic és també una emergència sanitària. L’escalfament està creant condicions més favorables a la propagació de malalties mortals transmeses per vectors, com la febre del dengue, la malària i el Vibrio (bacteri del còlera); va brollar a 296.000 persones grans el 2018, i està reduint el rendiment dels principals cultius. Així ho indica l’informe de The Lancet Countdown sobre Salut i Canvi Climàtic.

Cap país, sigui pobre o ric, es deslliura dels impactes que està causant en la salut la crisi climàtica”, assenyala l’informe. En ell s’indica que si no s’adopten mesures d’acció urgents, l’escalfament amenaçarà més la salut global; alterarà la vida, els modes de vida i el sustent de bona part de la població, i sobrecarregarà els sistemes sanitaris.

“Les amenaces a la salut humana s’estan multiplicant i intensificant a causa del canvi climàtic; i, tret que canviem de rumb, els nostres sistemes sanitaris corren el risc de veure’s desbordats en el futur”, assenyala Ian Hamilton, director Executiu de The Lancet Countdown. “La pandèmia ens ha demostrat que quan la salut es veu amenaçada a escala global, les nostres economies i modes de vida poden arribar a paralitzar-se”, alerta Ian Hamilton

El canvi climàtic està afectant, per exemple, el risc de patir malalties infeccioses, incloent-hi les transmeses per vectors, aliments i aigua.

Incidència de dengue

Cada vegada es donen condicions més idònies

Des de 1950, la susceptibilitat climàtica per a la transmissió de la febre del dengue ha augmentat un 8,9% per al mosquit de la febre groga (Aedes aegypti) i un 15% per al mosquit tigre (Aedes albopictus).

Entre 2015-19, la idoneïtat per a la transmissió de la malària a les zones muntanyoses s’ha incrementat un 39% a la regió africana i un 150% a la regió del Pacífic Occidental de l’OMS en comparació amb la dècada dels anys 50.

Tot i que a Europa la susceptibilitat climàtica del dengue es manté baixa, l’any 2018 es va registrar un augment del 36% i el 41% (respectivament per a ambdues espècies de vectors) en relació a les dades dels anys 50.

Així mateix, des de 1982 les zones de costa propenses a patir brots d’infeccions per Vibrio (bacteri del còlera) ha crescut en 61% als països Bàltics, i un 99% al nord-est dels Estats Units.

Augment del 54% entre les persones de més de 65 anys

Morts per onades de calor

Els autors de l’informe assenyalen que els devastadors incendis forestals a Estats Units d’aquest any així com els huracans i tempestes tropicals al Carib i el Pacífic (que es van donar alhora que la pandèmia) il·lustren la necessitat d’abordar aquestes crisis de manera integral.

En aquest sentit, es reclama una resposta unificada i conjunta a aquestes crisis per millorar la salut pública, crear una economia sostenible i protegir el medi ambient.

L’informe Countdown desvela que en les dues últimes dècades s’ha registrat un augment del 54% en el nombre de morts relacionades amb la calor en persones majors de 65 anys (segons mostra la comparació de dades del període 2000–04 amb el 2014–18.

El resultat és un alt peatge: 296.000 morts de persones grans el 2018, concentrades en gran manera a la Xina (62.000 morts), Índia (31000), Alemanya (20.200) i Estats Units (19.000) i Rússia (18.800).

La calor està afectant cada vegada més la nostra capacitat de treballar a l’aire lliure a les regions en desenvolupament, la qual cosa té implicacions econòmiques importants, com la pèrdua de productivitat i les baixes laborals.

Índia i Indonèsia són els països més afectats, ja que han patit pèrdues de potencial capacitat laboral equivalent al 4-6% del seu producte interior brut.

La calor i la sequera també provoquen augments dràstics en l’exposició a incendis forestals, la qual cosa dona com a resultat cremades i danys en cor i pulmons, deguts al fum i al desplaçament de comunitats.

La població de 114 països ha patit un augment en el nombre de dies en què ha estat exposada a un nivell de risc extremadament alt de patir incendis forestals des de principis de la dècada del 2000; els Estats Units van veure un dels majors increments.

Entre 1981 i 2019, el rendiment dels cultius de blat de moro, blat d’hivern, soja i arròs ha seguit una tendència constant a la baixa, de manera que s’han donat reduccions relatives del 5,6% per a blat de moro, del 2,1% per a blat d’hivern, del 4,8% per a la soja i de l’1,8% per a arròs.

En el cas del blat de moro, la majoria dels països van veure una disminució de la durada del creixement dels cultius, de manera que grans àrees de Sud-àfrica, EUA i Europa van tenir reduccions en les seves temporades de cultiu de més de 20 dies, amb una disminució de més del 14% per a la durada en el creixement d’ aquests cultius en relació al període 1981-2010.

Recuperar les metes

Reduir el risc de futures pandèmies

Malgrat el cru panorama descrit, els 120 acadèmics i metges líders mundials que signen l’informe asseguren que, si s’adopten mesures urgents per abordar el canvi climàtic i s’apliquen els plans acordats per aturar l’augment de temperatures globals per sota de 2 °C, es podria contrarestar la situació: reduir aquests impactes i aconseguir beneficis per a l’economia i la salut.

Alhora, aquestes accions podrien reduir el risc de futures pandèmies, ja que els impulsors del canvi climàtic poden també comportar riscos de pandèmia zoonòtica (causades per malalties infeccioses que passen d’animals no humans a humans).

L’informe, elaborat una col·laboració entre experts de més de 35 institucions – incloent l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i World Bank, i dirigit per University College, de Londres – es publica en el cinquè aniversari de l’Acord de París, quan el món es va comprometre a limitar l’escalfament global a molt per sota de 2 ° C.

Wenjia Cai, director del recentment inaugurat Centre Regional de The Lancet Countdown per a Àsia, que té la seva seu a la Universitat de Tsinghua, a Pequín, va comentar: “Hem de fer front al pitjor panorama per a la salut pública jamàs vist en la nostra generació. No assolir els nostres compromisos climàtics podria significar que alguns dels objectius clau de desenvolupament sostenible se situïn fora del nostre abast”.

Un descens de 50.000 en tres anys

Menys morts per carbó

L’informe destaca que, si es limiten els augments de temperatura molt per sota dels 2 ° C (i convergeixen les accions de mitigació climàtica amb les de prevenció de pandèmies) el planeta podria assolir beneficis en els àmbits de salut i l’economia a curt i llarg termini.

El gran efecte beneficiós seria una reducció dels 7 milions de morts anuals causades actualment per la pol·lució atmosfèrica (provocada en gran part per la combustió de combustibles fòssils). En aquest punt es destaca que les morts prematures atribuïdes a l’ús del carbó (causades per les partícules ultrafines, amb un diàmetre màxim de 2,5 micres: PM2,5) estan disminuint ràpidament, i han caigut de 440 000 el 2015 a 390 000 el 2018.

Així mateix, a la regió europea de l’OMS s’han començat a donar passos per promocionar l’energia i el transport més nets, cosa que ja ha provocat un descens en el nombre de morts per contaminació ambiental (per partícules ultrafines, PM2,5); s’ha passat de 62 per 100.000 el 2015 a 59 per 100.000 el 2018.

Beneficis econòmics

Les millores en la salut podrien, al seu torn, aportar milers de milions en beneficis econòmics.

Per exemple, les millores en la qualitat de l’aire a la Unió Europea en els cinc anys previs a 2019 podrien valorar-se en aproximadament 8.800 milions de dòlars americans cada any, si es mantenen constants.

D’altra banda, atès que la producció d’aliments provoca una quarta part de les emissions mundials de gasos hivernacle, l’informe suggereix que existeix una oportunitat d’examinar alguns dels 9 milions de morts relacionats amb una dieta pobra.

La mortalitat per la ingestió de carn vermella ha augmentat en un 72% en 30 anys

La dieta alimentària i per al planeta

De la mateixa manera, com que el bestiar està particularment relacionat amb un nivell elevat d’emissions d’efecte hivernacle, l’informe explora les morts per excés de consum de carn vermella.

Els autors revelen que la mortalitat per aquesta causa va assolir les 990.000 morts el 2017, la qual cosa suposa un augment del 72% des de 1990.

De fet, una dieta poc saludable és un dels principals factors de risc de mort prematura, tant a nivell mundial com en la majoria de les regions.

Per tant, una menor dependència d’aquest consum i una major varietat de sistemes alimentaris redundaria en una salut persones i “planetària”, s’assenyala.

La meitat dels països té pla

Capacitat dels sistemes sanitaris

“El canvi climàtic obre una cruel bretxa que augmenta les desigualtats sanitàries existents entre els països. El nostre informe mostra que, igual que en el cas de Covid-19, les persones grans són particularment vulnerables, i aquells amb una gamma de condicions preexistents, incloent asma i diabetis, pateixen riscos encara més grans”, assenyala Hugh Montgomery, copresident de The Lancet Countdown i metge de cures intensives,

El resultat és que la capacitat dels sistemes sanitaris per gestionar els impactes futurs encara no és suficient, malgrat les millores. Tan sols la meitat dels països enquestats ha redactat plans nacionals de salut i clima, i entre ells només quatre presenten un finançament nacional suficient; així mateix, menys de la meitat de països ha dut a terme avaluacions sanitàries de vulnerabilitat i adaptació.

Mentrestant, un percentatge elevat de les ciutats enquestades a tot el món (dues terceres parts) preveu que el canvi climàtic vaja a posar en seriós perill els sistemes i infraestructures sanitàries públiques.

“Les flames, les inundacions i la fam no respecten fronteres nacionals ni comptes bancaris: la riquesa d’una nació no ofereix cap protecció contra els impactes que fins i tot amb un augment mitjà temperatura d’1,2 ° C pot causar en la salut” , afegeix Montgomery.

Crisis convergents de pandèmia i clima

Prioritat a l’acció per afrontar la crisi climàtica

Un editorial de la publicació The Lancet afirma que el canvi climàtic i el risc de pandèmia zoonòtica tenen els mateixos elements precursors o impulsors, factors que s’entrellacen de forma inseparable de manera que poden ser gestionats conjuntament. El canvi climàtic i els seus impulsors danyen el medi ambient a través de la urbanització, l’agricultura intensiva i els sistemes alimentaris insostenibles; també el transport aeri, el turisme, el comerç i els modes de vida fomentats per combustibles fòssils creen al seu torn condicions que promouen les zoonosis.

“Si volem reduir el risc de futures pandèmies, hem de donar prioritat a l’acció per afrontar la crisi climàtica, una de les forces més poderoses causants de zoonosi avui en dia”, indica Richard Horton, editor en cap de The Lancet. Per a aquest especialista, ara és el moment de prendre’ns combatre l’emergència climàtica, protegir la biodiversitat i enfortir els sistemes naturals.

Hi ha una veritable oportunitat d’alinear les respostes a la pandèmia i el Canvi Climàtic

Maria Neira, Directora del departament de Salut Pública de l’OMS

María Neira, directora del departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va afirmar que s'”estan invertint globalment milers de milions en ajudes econòmiques i paquets d’estímuls”.

Per això, opina i que “existeix una veritable oportunitat d’alinear les respostes a la pandèmia i el canvi climàtic i declarar una triple victòria: la millora de la salut pública, una economia sostenible i protegir el medi ambient”. No obstant això, “el temps renya”. Si no ens enfrontem alhora a aquestes crisis convergents, continuarà el creixement en l’ús de combustibles fòssils, amb la qual cosa l’objectiu mundial d’1,5 ° C se situarà “lluny del nostre abast” i es condemnarà al planeta “a un futur ple de riscos per a la salut provocats pel clima”.

Font: La Vanguardia