El canvi climàtic empitjora l’any de la pandèmia, que no tindrà cimera de l’ONU per primer cop des del 1995

Fa just un any començava a Madrid la COP25, la Cimera del Clima que a punt va estar d’esfumar-se després que Xile, el país organitzador, anunciés que no podia albergar la cita pels seus problemes interns. El Govern espanyol va muntar la trobada a tota pressa per “no perdre l’impuls” de cara a la crucial COP26 del 2020 on els països havien de presentar els seus nous i més ambiciosos plans per atallar el canvi climàtic. La pandèmia de COVID-19 s’ha portat per davant aquest calendari.

Enguany no hi haurà COP. L’abril del 2020, enmig del cop de la primera onada pandèmica, l’ONU va decidir posposar la cimera prevista a Glasgow (Escòcia). Finalment, no tindrà lloc fins al novembre del 2021, 12 mesos després del planejat. Ja la COP25 va tenir problemes per celebrar-se (l’activista sueca Greta Thunberg va haver de creuar l’Atlàntic en veler a tota pressa després d’haver navegat a Amèrica per acudir a Xile). Però el nou coronavirus ha apuntat aquesta trobada internacional: serà el primer any en què no es realitzi des que es va iniciar, el 1995.

Però el canvi climàtic de la Terra, les seves causes i conseqüències no s’han posposat. Fa només una setmana, l’Organització Meteorològica Mundial desvetllava que, malgrat el paró provocat per la COVID-19, “no s’han retallat els nivells rècord de gasos d’efecte hivernacle que estan atrapant calor a l’atmosfera”. Aquestes concentracions tan altes són les que, a la postre, incrementen les temperatures, provoquen episodis meteorològics extrems, augmenten el nivell del mar i encidifiquen els mars.

Mentre l’agenda climàtica internacional es ralentitzava, el reescalfament del planeta escalava sense aturar-se.2020 es presenta com un any perdut: l’ONU informava en acabar octubre que només 15 països, que cobreixen el 4,6% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, havien enviat plans millorats contra l’escalfament global. En posposar-se el termini límit de l’ examen, es relaxen les obligacions.

El paró per la pandèmia no és una solució

Així que, si el 2019 els mesuraments de concentració de CO2 a l’atmosfera van trencar el llindar de les 410 parts per milió (ppm), el creixement d’aquest gas s’ha mantingut el 2020. El frenesí de l’economia d’aquest any només va a produir que l’increment vagi a ser una mica més petit, no que es rebaixi el problema, expliquen els càlculs de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). “En el curt termini, l’impacte dels confinaments per la COVID-19 no es poden diferenciar d’una variació natural”, assegura el Butlletí sobre Gasos d’Efecte Hivernacle de l’organització dependent de l’ONU.

Aquesta concentració de gasos en l’atmosfera provoca l’escalfament global, per la qual cosa 2020 suposa un pas més cap als nivells considerats pels científics com a irreversibles. L’Acord de París contra el Canvi Climàtic busca limitar aquest escalfament a menys de 2ºC i el més a prop d’1,5ºC per a l’any 2100. L’efecte escalfador que genera aquesta capa de gasos acumulats ha pujat un 45% des de 1990. “L’última vegada que la Terra va presentar una concentració comparable de CO₂ va ser fa 3 o 5 milions d’any quan la temperatura global era 2 o 3 ºC superior i el nivell del mar 10 o 20 metres per sobre de l’actual”, va advertir el secretari general de l’OMM Petteri Taalas en publicar-se el butlletí.

La costra hivernacle que s’està mesurant aquest 2020 és fruit de l’acumulació de dècades d’emissions de gasos. En la primera meitat d’aquest any, les mesures gairebé sense precedent per afrontar la pandèmia de COVID-19 van fer que les emissions es reduïssin una mitjana de 8,8% respecte al mateix període de 2019: 1.551 milions de tones, segons el càlcul d’un grup d’experts publicat a Nature l’octubre passat. Espanya va liderar la caiguda en termes relatius amb un 16%. Amb les reactivacions econòmiques del segon semestre, la previsió és que aquesta caiguda giri al voltant del 4-7% a la fi del curs. “A escala global, una reducció d’aquesta magnitud no farà que la concentració de diòxid de carboni caigui”, han advertit els científics.

El _CO2 que arriba avui a l’atmosfera se suma al que es va emetre moltíssim temps enrere, ja que perdura segles. Hi ha un 148% més de _CO2 que en l’era pre-industrial (1750). Un 260% més de metà o un 123% més d’òxid nitrós.

Una teleconferència per intentar salvar la inèrcia

Enguany es compleixen cinc anys de l’Acord de París. És la data marcada per l’articulat perquè els Estats signants presentessin plans climàtics el més ambiciosos possible i que suposessin un progrés respecte a les intencions declarades aquest 2015. En aquests documents es traça a grans trets què pretén fer cadascú per aconseguir frenar l’escalfament del planeta. L’anàlisi dels primers plans donava com a resultat que la Terra seria 3,4 ºC més càlida en acabar el segle XXI. Un nivell que escapa a les últimes anàlisis del Panell Internacional d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) que va alertar sobre la diferència quant a impactes que suposaria frenar l’escalfament en dos graus en lloc d’1,5. Fa poc més d’un any, 11.000 científics van advertir del “patiment indecible” que vaticina la crisi climàtica que ha arribat abans, més accelerada i amb conseqüències més greus de les previstes.

Per això la COP26 havia estat marcada com un moment clau: “Més ambició”, han demanat insistentment grups ambientalistes com Ecologistes en Acció o Greenpeace cada vegada que es convocava una COP. No totes són males notícies, en tot cas. En els últims tres mesos, Xina, Japó i Corea del Sud han assegurat que portaran les seves emissions netes de _CO2 a zero el 2060 i 2050 respectivament. El pròxim president d’EUA, Joe Biden, afirma que assolir aquest mateix objectiu està en els primers llocs de les seves prioritats. Amb aquest panorama, l’organització Climate Action Tracker ha calculat aquest dimarts que la temperatura global a la fi del segle arribaria a 2,1 graus per sobre de l’era pre-industrial.

Glasgow 2020 era el moment de concretar aquesta “ambició” sense gaire espai per esquivar-la, ja que l’Acord de París diu que “cada part haurà de comunicar una contribució (…) cada cinc anys”. Sense cimera fins al 2021, l’ONU i el Govern britànic han buscat alguna fórmula per intentar mantenir la inèrcia. Que el ritme de compromís contra el canvi climàtic no decaigui massa. Així que el 12 de desembre s’ha muntat una teleconferència de caps d’Estat i govern que han titulat: “L’esprint cap a Glasgow”. Només hi haurà intervencions que demostrin “progrés genuí”. Un intent per evitar els discursos buits als quals aquestes trobades són tan propensos. Estan anunciats al cartell el president francès, Emmanuel Macron, el xinès Xi Jinping, la cancellera alemanya Angela Merkel i, fins i tot, algun enviat estatunidenc després de les proclames climàtiques del president electe, Joe Biden.

Font: El Diari