El bucle climàtic que arrasa els boscos d’Alaska, Sibèria i el Canadà

Regions àrtiques com Alaska, Sibèria i el nord del Canadà viuen enguany un dels estius més calorosos i secs de la història recent. Les altes temperatures de les últimes setmanes estan alimentant els incendis forestals en algunes d’aquestes zones nòrdiques i la combustió de massa forestal provoca l’emissió a l’atmosfera de grans quantitats de diòxid de carboni, un dels gasos que incrementa l’efecte hivernacle i, per tant, alimenta la crisi climàtica.

Les altes temperatures provoquen més incendis i els incendis alimenten el canvi climàtic. Estem en un bucle del qual cada vegada és més difícil sortir..

L’últim informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM, publicat el 12 de juliol) sobre els incendis d’aquest estiu a les regions àrtiques no deixa massa espai per a l’optimisme. Després de recordar que l’hemisferi Nord registra en el que portem d’estiu “unes condicions atípicament caloroses i seques que s’han donat en alguns indrets de l’hemisferi nord han desencadenat importants incendis des de la zona del Mediterrani fins a la regió àrtica, la qual s’ha vist especialment afectada”, l’OMM generalitza la situació explicant que “el canvi climàtic, caracteritzat per un augment de les temperatures i canvis en els patrons de precipitació, està agreujant el risc d’incendis forestals i prolongant la temporada en la qual aquests es produeixen”.

En un esforç per fer entendre a la població mundial la importància de la prevenció dels incendis forestals, el Programa de Vigilància de l’Atmosfera Global de l’OMM ha difós un breu vídeo d’animació que destaca els perills que comporta aquest tipus de fenòmens. En aquesta animació es mostren també els avenços en les tecnologies de satèl·lits que permeten determinar i vigilar el risc d’incendi. “La millora dels sistemes de pronòstic és vital per poder emetre prediccions i avisos de risc d’incendi i dels perills vinculats a la contaminació de l’aire”, explica l’OMM

L’OMM destaca que, “a més que la combustió suposa una amenaça directa, els incendis forestals emeten a l’atmosfera contaminants nocius, com partícules en suspensió i gasos tòxics, inclosos el monòxid de carboni, els òxids de nitrogen i els compostos orgànics diferents del metà”. “Les partícules i els gasos emesos per la combustió de biomassa poden ser transportats a grans distàncies i minvar la qualitat de l’aire de regions llunyanes”, indica aquesta organització especialitzada de l’ONU.

Les onades de calor propicien els incendis

Des de principis de juny, el Servei de Vigilància de l’Atmosfera del programa Copernicus (CAMS) ha registrat més de 100 incendis forestals de gran intensitat i de llarga durada en el cercle polar àrtic. Només el mes de juny, aquests incendis van emetre 50 megatonelades de diòxid de carboni a l’atmosfera, cosa que equival a les emissions anuals totals de Suècia. A més, aquesta xifra és superior a la suma de les emissions despullades per incendis àrtics en els mesos de juny del període 2010-2018.

Segons Mark Parrington, científic principal del CAMS i expert en incendis forestals, tot i que els incendis són habituals a l’hemisferi nord entre maig i octubre, la latitud i la intensitat d’aquests incendis, així com la quantitat de temps durant la qual han estat adornant, han estat especialment atípiques.

Els incendis àrtics han estat més greus a Alaska i a Sibèria, on encara segueixen en actiu. Alguns han assolit dimensions equivalents a les de 100 000 camps de futbol o a les de tota Lanzarote. A Alberta (Canadà), s’estima que un dels incendis ha assolit una mida superior al de 300 000 camps de futbol. Només a Alaska, el CAMS ha registrat enguany gairebé 400 incendis forestals i nous incendis cada dia.

La temperatura mitjana al juny a les zones de Sibèria que s’estan veient assetjades pels incendis forestals va ser 10 °C més alta que la mitjana del període 1981-2010. El dia 4 de juliol es van registrar nous rècords de temperatura a Alaska, on es van assolir 90 °F (32 °C). La calor va propiciar que es desencadenessin a l’estat nombrosos incendis, entre els quals destaquen els que es van produir al llarg del riu Yukón i del cercle polar àrtic. Al Canadà, els descomunals incendis forestals que van esclatar a prop d’Ontario estan produint grans quantitats de partícules en suspensió, cosa que afecta la qualitat de l’aire. L’onada de calor de finals de juny a Europa també va provocar incendis forestals a diversos països, inclosos Alemanya, Grècia i Espanya.

El CAMS, coordinat pel Centre Europeu de Predicció Meteorològica a Mitjà Termini (CEPMMP) en nom de la Unió Europea (UE), té per objecte vigilar els incendis i estimar la quantitat de contaminants que emeten, i incorpora al seu Sistema Mundial d’Assimilació de Dades sobre Incendis (GFAS) les observacions d’incendis forestals dels instruments MODIS dels satèl·lits Terra i Aqua de l’Administració Nacional de l’Aeronàutica i de l’Espai dels Estats Units (NASA).

Segons les dades del Sistema Mundial d’Assimilació de Dades sobre Incendis (GFAS) del Servei de Vigilància de l’Atmosfera del programa Copernicus (CAMS), els incendis que han esclat Sibèria recentment són un fenomen “sense precedents” el mes de juny en els últims 17 anys. El GFAS agrupa les observacions relatives a l’ energia radiativa d’ incendis efectuades a través de sensors en satèl·lits per establir estimacions diàries de les emissions derivades de la combustió de biomassa. Aquest procés forma part dels mesuraments detallats efectuats per nombroses estacions del Programa de Vigilància de l’Atmosfera Global (VAG). Els mesuraments del programa són fonamentals per als pronòstics, la investigació sobre la composició de l’ atmosfera i l’ establiment de sistemes d’ alerta.

El dia 4 de juliol es van registrar nous rècords de temperatura a Alaska, on es van assolir 80 °F (32 °C). La calor va propiciar que es desencadenessin a l’estat nombrosos incendis, entre els quals destaquen els que es van produir al llarg del riu Yukón i del cercle polar àrtic. Al Canadà, els descomunals incendis forestals que van esclatar a prop d’Ontario estan produint grans quantitats de partícules en suspensió, cosa que afecta la qualitat de l’aire. L’onada de calor de finals de juny a Europa també va provocar incendis forestals a diversos països, inclosos Alemanya, Grècia i Espanya.

El canvi climàtic

L’hemisferi nord s’està escalfant més ràpid que la resta del planeta. Aquesta calor seca els boscos i incrementa el risc d’ incendi. Segons un estudi recent, els boscos boreals de la Terra s’estan cremant a un ritme sense precedents des de fa almenys 10 000 anys.

Els incendis forestals també emeten diòxid de carboni a l’atmosfera, la qual cosa contribueix a l’augment de l’escalfament global. Per exemple, els megaincendis del 2014 al Canadà van cremar més de 2,8 milions d’hectàrees de boscos, amb la consegüent emissió de més de 103 milions de tones de carboni a l’atmosfera. Segons un estudi de l’Administració Nacional de l’Aeronàutica i de l’Espai dels Estats Units (NASA), aquesta xifra correspon a la meitat de la quantitat total de carboni que solen absorbir els arbres i les plantes del país al llarg d’un any.

L’immaculat mediambient àrtic, que és particularment sensible i fràgil, experimenta un escalfament més ràpid que la majoria de les regions. Es poden dipositar partícules de fum sobre la neu i el gel, que absorbeixen la llum solar que, en altres circumstàncies, es reflectiria. Com a resultat, s’accelera l’escalfament a la regió àrtica. Els incendis en aquesta regió també incrementen el risc d’un major desgel del permafrost, la qual cosa allibera metà, un altre gas d’efecte hivernacle.

Font: La Vanguardia