El Banc d’Espanya estima que el 70% de la pujada de la llum és deguda al cost del CO ₂ i del gas

El Banc d’Espanya calcula que la meitat de l’augment del preu de la llum registrat en el primer semestre de 2021 es devia a l’increment del cost del gas, i una cinquena part a l’increment del preu dels drets d’emissió de diòxid de carboni (CO₂), per la qual cosa ambdós factors serien responsables del 70% de la pujada de la llum.

Segons un informe publicat aquest dimarts per l’organisme, l’augment del preu del gas va suposar fins al 50,3% de la pujada de la llum registrada en els últims mesos, mentre que el cost dels drets d’emissió va ser responsable d’un 19,6% d’aquest augment.

El Banc d’Espanya identifica així aquests dos factors com els principals detonants que van causar l’augment “pronunciat” del preu de la llum en els primers mesos de 2021. En concret, el cost mitjà de la llum va augmentar des de 42 euros per megavatio hora registrat al desembre, fins als 83,3 euros per megavatio hora del passat mes de juny. És a dir, el preu de la llum va augmentar en un 98,5% en tan sols sis mesos.

D’una banda, el Banc d’Espanya va apuntar que l’augment del preu del gas va derivar en un increment del preu de cassació de l’energia elèctrica, que és causant de la meitat de la pujada de la llum. En concret, el preu del gas natural va passar de baixar els 18,2 euros per megavatio hora al desembre de 2020, a 28,7 euros per megavatio hora al juny.

En aquest sentit, l’organisme va recordar que, igual que a la resta dels països de la Unió Europa (UE), el mercat majorista espanyol de l’electricitat opera sota un règim en el qual la demanda diària d’energia és satisfeta primer amb l’oferta de les tecnologies amb els preus més baixos, que solen ser l’energia nuclear i les renovables.

Si aquesta oferta és insuficient per atendre la totalitat de la demanda, la porció insatisfet es cobreix amb les següents tecnologies més barates, fins que aquesta és absorbida en la seva totalitat. En aquest escenari, el preu de la llum es fixa amb el cost que li correspon a l’oferta més cara acceptada pels comercialitzadors d’electricitat.

“Aquest preu últim es relaciona, en bona mesura, amb els costos de producció de la tecnologia més cara que ingressa en l’oferta del mercat. Per tant, en aquest sistema de fixació de preus totes les tecnologies es retribueixen al preu casat, la qual cosa origina beneficis de magnitud considerable per a aquelles tecnologies que generen electricitat a un menor cost”, van concloure des de l’organisme.

Històricament, l’energia elèctrica sol abaratir-se en els mesos de primavera gràcies a la major producció de les centrals hidràuliques i la disminució de la demanda per raons estacionals. No obstant això, el Banc d’Espanya va assenyalar que el “atípic encariment” de l’electricitat experimentat en el segon semestre obeeix a la “pressió a l’alça” que la tecnologia de cicles combinats -gas- exerceix sobre els preus diaris de cassació.

En aquesta conjuntura, el Banc d’Espanya va assegurar que una “elevada proporció” de les ofertes realitzades per les centrals productores de gas estan condicionades a un volum mínim d’ingressos en el conjunt del dia. És a dir, que si els productors no assoleixen la retribució mínima que ells fixen, no accepten l’ oferta, per la qual cosa aquesta no és vàlida per a la cassació del preu.

En aquest context, l’organisme va observar que, entre desembre de 2020 i mitjans d’abril de 2021, el preu màxim casat es va situar per sota de l’ingrés mínim -que va registrar un increment “intens” -, la qual cosa va causar que la generació d’aquestes centrals disminuís “significativament” i la seva participació en la generació d’electricitat fos “relativament reduïda”.

Aquesta situació s’ha mantingut fins a finals de juny, ja que el Banc d’Espanya aprecia una estabilització en el percentatge d’electricitat generada per part de les centrals de cicle combinat, “la qual cosa seria indicatiu que l’ingrés mínim variable exigit hauria seguit sent, en aquest període, major que el preu màxim de cassació, com a reflex del manteniment de nivells elevats de costos en la producció d’ aquesta tecnologia”.

“El resultat va ser un augment de la participació d’altres tecnologies, com la hidràulica regulable, per cobrir la part de la demanda no satisfeta ni per les renovables ni per les centrals de cicle combinat”, prossegueix l’informe del Banc d’Espanya, que explicà així l’impacte del gas natural
en la pujada de la llum.

Drets d’ emissió de _CO2

D’altra banda, els preus dels drets d’emissió van créixer des dels 30,9 euros per cada tona de CO₂ al desembre fins als 52,8 euros al juny; un augment que té impacte directe sobre el cost final de la llum, ja que, segons el Banc d’Espanya, les empreses generadores
d’ electricitat que emeten gasos d’ efecte hivernacle tendeixen a traslladar la totalitat de la variació dels preus dels drets d’ emissió als seus preus d’ oferta.

Els drets d’emissió de _CO2 són uns incentius que la Unió Europea va introduir per promoure la inversió en energies netes a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, cal recordar que, atès que tots els oferents reben el preu de cassació del mercat, l’increment d’aquest preu relacionat amb l’augment del cost dels drets d’emissió de _CO2 genera ingressos extraordinaris per a aquelles fonts de generació menys contaminants, com les renovables.

“Mentre aquests beneficis perdurin en el temps, els incentius per invertir en tecnologies de generació d’electricitat no emissores de gasos d’efecte hivernacle es mantindran. Per tant, aquest element juga a favor de l’ objectiu d’ aconseguir que la generació de
energia elèctrica estigui, en un futur, lliure d’emissions contaminants”, van explicar des del Banc d’Espanya, que xifra la reducció d’emissions de gasos d’efectes hivernacle entre 2017 i 2019 en el 35%.

No obstant això, els drets d’emissió de _CO2 s’han encarit ara després de la decisió del Consell Europeu elevant-se l’objectiu de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle fins al 55% per a 2030.

Per últim, el Banc d’Espanya calcula que fins a un 6,9% de la pujada de la llum es deu a l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica, una figura tributària que les energètiques solen incloure en les ofertes que presenta al mercat majorista. En pujar la base imposable -el preu de l’energia-, augmenta també la despesa en aquest impost, la qual cosa deriva en una pujada del preu final.

8 dècimes de l’ IPC

Així mateix, l’increment del preu de la llum registrat en el primer semestre va elevar la representació de la llum dins de la despesa total de les llars en béns i serveis fins al 3,5%.

En paral·lel, el Banc d’Espanya calcula que l’encariment dels preus en el mercat majorista de l’electricitat ha contribuït al repunt de l’Índex de Preus al Consumidor (IPC), que situa en el 3%, fins a en vuit dècimes.

Font: Cinco Días