El Banc d’Espanya alerta de menor PIB i més inflació per fer front al canvi climàtic

Generarà pèrdues de competitivitat en aquells sectors i empreses menys adaptats a l’ economia ecològica

Considera que part de les tensions actuals de preus deriven de l’economia sostenible

Els riscos que ofereix el canvi climàtic i el repte de transformar una economia com l’espanyola fins a assolir els compromisos mediambientals compromesos a nivell internacional, van a comportar el desplegament d’un conjunt de mesures al llarg dels pròxims anys que van a provocar una profunda transformació en l’activitat econòmica i social en els diferents sectors econòmics de producció.

Aquesta transformació cap a una economia sostenible es cobrarà una factura en forma de menor creixement, noves i addicionals tensions inflacionistes, així com un increment de la pressió fiscal per la via mediambiental i una pèrdua de competitivitat d’ aquells sectors que no adoptin amb el suficient impuls aquesta lluita contra el canvi climàtic.

Sota la premissa i el convenciment que la comunitat científica considera que la península ibèrica podria veure’s sensiblement afectada pels riscos físics associats al canvi climàtic, tot i que de forma molt heterogènia per regions, s’imposa el desenvolupament i implementació d’una estratègia ambiciosa de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic a Espanya.

Segons el capítol 4 de l’Informe Anual del Banc d’Espanya, “l’economia espanyola davant el repte climàtic”, una de les principals mesures que es planteja és la necessitat de canvis fiscals que elevin la tributació d’aquelles activitats més contaminant, o en altres paraules, el conegut ‘qui contamina paga’.

Ja el Codi Tècnic de l’ Edificació fixa noves exigències en la construcció dels edificis, amb l’ objectiu que tinguin un consum reduït d’ energia. També el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència presentat pel Govern a l’octubre de 2020, ja proposa destinar a la transició ecològica el 39% dels recursos que Espanya podria rebre a través del programa europeu Next Generation EU.

Segons el model CATS (Carbon Tax Sectorial model) que el Banc d’Espanya fa servir per a la generació d’escenaris d’estrès climàtic de mitjà termini, dels diferents sectors productius, davant d’un augment en el preu dels drets d’emissió, els efectes poden ser apreciables en el PIB.

Així per a un augment del preu dels drets d’emissió similar a l’observat en els últims anys, que ha passat des dels 25 euros per tona de CO2 el 2019 a prop de 100 per tona de febrer de 2022, es traduiria en una reducció del PIB del 0,6% al cap de tres anys, que s’incrementaria fins a l’1,3% en el cas que s’incloguessin, com es preveu, les emissions d’altres sectors productius dins del sistema europeu de comerç d’emissions que ara no es contemplen. Aquest seria el cas de les emissions associades al transport marítim, per carretera i el sector de la construcció d’ edificis.

Les dades d’Eurostat de 2019 mostren que l’activitat de les llars, especialment, la relacionada amb el transport i la calefacció, va ser responsable d’un 20,9% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) a Espanya. La resta de les emissions es van originar en el sector productiu. Les manufactures, l’agricultura, el transport i el subministrament d’energia elèctrica i de gas, sectors que representen aproximadament el 25% del valor afegit brut (VAB) de l’economia, van suposar prop del 70% de les emissions de GEH.

Riscos empresarials

Segons una enquesta realitzada pel Banc d’Espanya al sector empresarial sobre les implicacions que suposaria el canvi climàtic i la transició cap a una economia més sostenible, arreplega com a resultat que el 35% de les empreses esperaven que l’impacte del desafiament sobre la seua activitat fora molt negatiu (10%) o moderadament negatiu (25%). En termes generals, aquelles companyies que desenvolupen la seva activitat en aquells sectors amb majors emissions contaminants, són les que el veuen més negre.

La mida també és una variable determinant a l’ hora d’ analitzar l’ impacte de l’ adopció de mesures mediambientals. Les empreses de menor grandària són les que estan pitjor preparades davant els desafiaments climàtics. Però no obstant això, la principal preocupació que evidencien les companyies de cara a la consecució d’una economia menys contaminant, són les eventuals pressions inflacionistes derivades del procés.

Segons el treball del Banc d’Espanya una part de la inflació recent podria deure’s a la transició climàtica en curs, en la mesura que ha estat parcialment associada a l’escassetat de subministraments produïda pel tancament d’algunes fàbriques molt contaminants a la Xina, a la major demanda de gas en accelerar-se l’abandonament del carbó en el mix energètic i a increments molt forts en els preus de determinades matèries primeres, com el liti, per a la fabricació de bateries.

Les càrregues administratives vinculades a noves obligacions de provisió d’ informació, és un altre dels riscos del procés de transició energètica. Però per al Banc d’Espanya aquest risc no és únic per al sector privat, a l’hora de prendre decisions en les seves estratègies d’inversió, sinó també per a les autoritats públiques, a l’hora de dissenyar possibles polítiques compensatòries, així com per al sistema financer a l’hora d’assignar eficientment els fluxos de finançament entre sectors i empreses.

Impacte en llars

La transició ecològica també ha de ser un procés que afectarà encara que de manera dispar a les persones i no únicament en funció de la seva residència, sinó també per la salut, edat, nivell educatiu i renda, en el sentit que l’escalfament global i la contaminació atmosfèrica podrien tenir un considerable impacte negatiu sobre la salut, amb incidències diferents en funció de la salut o l’ edat.

Entre el 2006 i el 2020, la llar mitjana espanyola va presentar un consum que generava 271 kg de CO2 per cada 1.000 euros de despesa. Un altre fet constatable és que la quantitat d’emissions per euro gastat també és més gran entre les llars espanyoles amb menor nivell educatiu, els que no són propietaris del seu habitatge, els més nombrosos i aquells que resideixen en municipis de menor grandària. El Banc d’Espanya recomana que les polítiques públiques articulin mecanismes per compensar, amb caràcter temporal, les llars més vulnerables.

Hi ha marge per a la fiscalitat mediamniental

Menor recaptació. Espanya és en aquests moments, dins del grup d’economies de la UE-27 la que presenta una menor recaptació per fiscalitat mediambiental. Per això precisament l’autoritat monetària considera que en aquests moments resulta imprescindible potenciar i millorar l’anomenada ‘fiscalitat verda’ perquè l’economia pugui avançar eficientment i amb menors costos en el procés de transició ecològica. No obstant això, el missatge més novedós rau en el el que defensa que amb l’augment de recaptació que s’assoleixi es pugui plantejar una reducció d’altres impostos, així com a compensar els costos de transició de les empreses i famílies més vulnerables.

Protagonisme. Per al supervisor les polítiques públiques, especialment en matèria fiscal i en l’àmbit de la regulació de l’activitat econòmica, són les que han d’exercir “un paper protagonista” en la transició ecològica. Això és així atès que els governs i els parlaments gaudeixen de la necessària legitimitat per establir els temps i la forma amb què l’economia i la societat han d’emprendre la transformació estructural i disposen del conjunt d’instruments “més ampli, granular i adequat” per assolir els objectius proposats de la manera més eficient. Cal avançar en aquest terreny, cal redissenyar i optimitzar la fiscalitat.

Font: Cinco Días