El 2020, un altre any d?avantatge per al canvi climàtic

La marxa implacable del canvi climàtic no es va aturar el 2020, que està en camí de ser un dels tres anys més càlids registrats, va assegurar aquest dimecres l’Organització Meteorològica Mundial.

Els científics adverteixen que la dècada 2011-2020 serà la més càlida de la història, i des del 2015 s’han trencat rècords d’escalfament cada any.

El report provisional de l’Estat del Clima 2020 ressalta que les temperatures en augment no només s’estenen a la terra, però també a l’oceà, el 80% del qual va experimentar almenys una onada de calor el 2020. Això va tenir repercussions generalitzades per als ecosistemes marins que ja de per si pateixen per aigües més àcides a causa de l’absorció de diòxid de carboni (CO2).

L’informe, basat en les contribucions de desenes d’organitzacions i experts internacionals, mostra com els esdeveniments d’alt impacte, inclosos la calor extrema, els incendis forestals i les inundacions, així com la temporada rècord d’huracans a l’Atlàntic, van afectar milions de persones, agreujant les amenaces per als éssers humans en termes de salut i seguretat i estabilitat econòmica que planteja la pandèmia COVID-19.

Un any fora de l’ ordinari

“La temperatura global mitjana el 2020 s’estableix en aproximadament 1,2 ° C per sobre del nivell preindustrial (1850-1900). Hi ha almenys un 20% de possibilitat que superi temporalment els 1,5 °C per a 2024”, va expressar el secretari general de l’OMM, Petteri Taalas.

L’Acord de París signat el 2015 busca limitar l’escalfament a menys de 2ºC, i els científics del Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic han advertit que assolir els 1,5ºC ja de per si traurà catàstrofes ecosistèmiques com la desaparició dels esculls de corall.

Taalas va explicar que els anteriors anys amb calor rècord generalment han coincidit amb un fort episodi d’El Niño, com va ser el cas el 2016.

“Ara estem experimentant un fenomen de La Niña, que té un efecte de refredament en les temperatures globals, però no ha estat suficient per frenar la calor d’aquest any”, va dir.

Malgrat les condicions actuals de La Niña, enguany ja ha mostrat una calor gairebé rècord comparable al rècord anterior de 2016.

“El 2020 ha estat, lamentablement, un altre any extraordinari per al nostre clima. Vam veure noves temperatures extremes a terra, mar i especialment a l’Àrtic. Els incendis forestals van consumir vastes àrees a Austràlia, Sibèria, la costa oest d’Estats Units i Amèrica del Sud, enviant columnes de fum que van circumnavegar el món. Vam veure un nombre rècord d’huracans a l’Atlàntic, inclosos consecutius de categoria 4 sense precedents a l’Amèrica Central al novembre. Les inundacions en parts d’Àfrica i el sud-est asiàtic van provocar un desplaçament massiu de la població i van socórregar la seguretat alimentària de milions”, explicà el director de l’OMM.

Dades clau de l’ informe

Temperatures:

La temperatura mitjana mundial de gener a octubre de 2020 va ser d’al voltant d’1,2 ° C per sobre de la línia de base de 1850-1900, utilitzada com una aproximació dels nivells preindustrials. És molt probable que 2020 sigui un dels tres anys més càlids registrats a nivell mundial. Els registres de temperatura moderns van començar el 1850.

La calor més notable es va observar al nord d’Àsia, en particular a l’Àrtic siberià, on les temperatures van estar a més de 5 ° C per sobre de la mitjana. La calor siberià va culminar a finals de juny, quan va assolir els 38,0 ° C a Verkhoyansk el dia 20, la temperatura més alta coneguda en qualsevol lloc al nord del Cercle Polar Àrtic. Això va alimentar la temporada d’incendis forestals més activa en un registre de dades de 18 anys, segons l’estimat en termes d’emissions de CO2 alliberades pels focs.

Altres àrees notables d’ escalfament inclouen àrees limitades del sud-oest dels Estats Units, parts del nord i l’ oest d’ Amèrica del Sud, parts d’ Amèrica Central i àrees més àmplies d’ Euràsia, incloses regions de la Xina. A Europa, es va registrar el període de gener a octubre més càlid registrat

Gel marí

Des de mitjans de la dècada de 1980, l’ Àrtic s’ ha escalfat almenys dues vegades més ràpid que la mitjana mundial, reforçant una llarga tendència a la baixa en l’ extensió del gel marí de l’ Àrtic a l’ estiu, que té repercussions en el clima de les regions de latituds mitjanes.

El gel marí de l’Àrtic va assolir el seu mínim anual al setembre com el segon més baix en el rècord de satèl·lits de 42 anys. El gel marí de l’Àrtic al juliol i octubre de 2020 va ser el més baix registrat.

Així mateix, el gel marí al mar de Laptev ha estat excepcionalment baix durant la primavera, l’estiu i la tardor, i la Ruta del Mar del Nord va estar lliure de gel o gairebé sense gel de juliol a octubre de 2020.

En contrast, el gel antàrtic el 2020 va estar a prop o lleugerament per sobre de la mitjana de 42 anys.

Groenlàndia va continuar perdent gel, perdent 152 gigatonelades aquest any, tot i que a una taxa més lenta que el 2019.

Augment del nivell del mar i calor de l’ oceà

El contingut de calor de l’oceà per al 2019 va ser el més alt registrat en els conjunts de dades que es remunten a 1960. L’informe indica que “hi ha un senyal clar” d’una absorció de calor més ràpida en les últimes dècades. Més del 90% de l’excés d’energia que s’acumula en el sistema climàtic com a resultat de l’augment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle va a l’oceà.

De mitjana, des de principis de 1993, la taxa mitjana global d’ augment del nivell del mar basada en l’ altimetria ascendeix a 3,3 ± 0,3 mm per any. La taxa també ha augmentat durant aquell temps. Una major pèrdua de massa de gel de les capes de gel és la principal causa d’aquest increment.

El nivell mitjà del mar a tot el món el 2020 per ara és similar al de 2019 i coherent amb la tendència a llarg termini. El desenvolupament de les condicions de La Niña ha portat a una petita caiguda recent al nivell del mar, quelcom que també ha estat associat amb esdeveniments anteriors d’aquest fenomen.

Les tendències regionals més fortes des de 1993 a gener de 2020 es veuen en l’hemisferi sud: a l’est de Madagascar a l’Oceà Índic; a l’est de Nova Zelanda a l’Oceà Pacífic; i a l’est de Rio de la Plata a Amèrica del Sud a l’Atlàntic sud.

Com ocorre amb les onades de calor a terra, la calor extrema pot afectar la capa propera a la superfície dels oceans amb una varietat de conseqüències per a la vida marina i les comunitats dependents.

Gran part de l’oceà va experimentar almenys una onada de calor marina “forta” en algun moment de 2020. El mar de Laptev va experimentar una onada de calor marina extrema de juny a octubre.

L’ acidificació de l’ oceà

Una altra amenaça per als ecosistemes marins és l’acidificació de l’oceà que també està augmentant. L’oceà absorbeix al voltant del 23% de les emissions anuals de CO2 antropogènic de l’atmosfera, la qual cosa ajuda a pal·liar els impactes del canvi climàtic al planeta.

Els costos ecològics d’aquest procés per a l’oceà són alts, ja que el CO2 reacciona amb l’aigua de mar baixant el seu pH; un procés conegut com a acidificació. S’ha detectat una disminució en el pH mitjana en els llocs d’observació disponibles entre 2015 i 2019. Una varietat més àmplia de fonts, inclosos els mesuraments d’ altres variables, mostra també un augment constant de l’ acidificació global dels oceans.

Aquest procés afecta molts organismes i serveis dels ecosistemes, i és una amenaça als sistemes d’ alimentació humans en posar en perill la pesca i l’ aqüicultura. Els científics expliquen que un problema particularment en els oceans polars a causa de la química oceànica d’aquestes regions fredes.

També afecta la protecció costanera en debilitar els esculls de corall, que protegeixen les costes. A mesura que augmenta l’acidesa de l’oceà, també disminueix la seva capacitat per absorbir CO2 de l’atmosfera, cosa que dificulta el paper de l’oceà en la moderació del canvi climàtic.

Es necessita una observació i mesurament global periòdica de l’acidificació dels oceans per millorar la comprensió de les seves conseqüències, permetre el modelatge i la predicció del canvi i la variabilitat, i ajudar a informar les estratègies de mitigació i adaptació, alerta l’informe de l’OMM.

Dades sobre esdeveniments d’ alt impacte

Inundacions

L’estudi recalca que greus inundacions van afectar molts milions de persones a l’Àfrica oriental i el Sahel, Àsia meridional, la Xina i Vietnam.

Kènia i Sudan van ser els més afectats a l’Àfrica, amb 285 i 155 morts registrades respectivament. El llac Victoria va assolir nivells rècord al maig, els rius Níger i Nilo van assolir nivells rècord a Niamey (Níger) i Jartum (Sudan). Les inundacions també van contribuir al perillós brot de llagostes en curs.

Al sud d’Àsia, l’Índia va experimentar una de les dues temporades de monsons més humides des de 1994, agost va ser el mes més humit registrat a Pakistan i es van observar inundacions generalitzades a tota la regió (inclosos Bangladesh, Nepal i Myanmar).

A la Xina, les fortes pluges persistents a la conca del riu Yangtze durant la temporada de monsons també van causar greus inundacions. Les pèrdues econòmiques reportades van excedir els 15 mil milions de dòlars i es van reportar almenys 279 morts durant aquell període.

A Vietnam, les fortes pluges típiques de l’arribada del monsó del nord-est es van veure exacerbades per una successió de ciclons tropicals i depressions, vuit de les quals van tocar terra en menys de cinc setmanes.

Calor, sequera i incendis

El 2020, una sequera severa va afectar moltes parts de l’interior d’Amèrica del Sud, sent les àrees més afectades el nord d’Argentina, Paraguai i les àrees frontereres occidentals del Brasil. Les pèrdues agrícoles estimades van ser properes als 3000 milions de dòlars només al Brasil. Hi va haver una activitat significativa d’incendis forestals a tota la regió, però va ser més greu als aiguamolls de l’Aiguamoll a l’oest del Brasil.

Als Estats Units, els incendis més grans jamàs registrats van ocórrer a finals de l’estiu i la tardor. La sequera generalitzada i la calor extrema van contribuir als incendis, i de juliol a setembre es van registrar els dies més calorosos i secs al sud-oest. La Vall de la Mort a Califòrnia va assolir els 54,4 ° C el 16 d’agost, la temperatura més alta coneguda al món en almenys els últims 80 anys.

Al Carib, les grans onades de calor van ocórrer a l’abril i setembre. Les temperatures van assolir els 39,7 ° C a Veguitas el 12 d’abril, un rècord nacional per a Cuba, mentre que l’Havana també va tenir el seu dia més calorós amb 38,5 ° C.

Austràlia va batre rècords de calor a principis de 2020, incloses les temperatures més altes observades en una àrea metropolitana australiana, a l’oest de Sydney, quan Penrith va assolir els 48,9 ° C el 4 de gener.

A la Mediterrània oriental, hi va haver rècords històrics establerts a Jerusalem (42,7 ° C) i Eilat (48,9 ° C) el 4 de setembre, després d’una onada de calor de finals de juliol al Mig Orient en el qual l’aeroport de Kuwait va assolir 52,1 ° C i Bagdad 51,8 ° C.

Ciclons tropicals i tempestes

El nombre de ciclons tropicals a nivell mundial va ser superior a la mitjana el 2020, amb 96 ciclons al 17 de novembre en les temporades de l’hemisferi nord de 2020 i de l’hemisferi sud de 2019-2020.

La regió de l’Atlàntic Nord va tenir una temporada excepcionalment activa, amb 30 ciclons tropicals al 17 de novembre, més del doble de la mitjana entre 1981 i 2010, i trencant el rècord d’una temporada completa, establert el 2005. En un moment en què la temporada normalment està arribant a la seva fi, dos huracans de categoria 4 van tocar terra a Centreamèrica en menys de dues setmanes al novembre, cosa que va provocar inundacions devastadores i moltes víctimes.

El cicló Amphan, que va tocar terra el 20 de maig a prop de la frontera entre l’Índia i Bangladesh, va ser el més costós registrat al nord de l’Oceà Índic, amb pèrdues econòmiques registrades a l’Índia d’aproximadament 14.000 milions de dòlars estatunidencs. Les evacuacions a gran escala de les zones costaneres d’Índia i Bangladesh van ajudar a reduir el nombre de víctimes en comparació amb ciclons anteriors a la regió.

Riscos i impactes del COVID-19

Durant el primer semestre de 2020 es van registrar aproximadament 10 milions de desplaçaments, en gran part a causa de perills hidrometeorològics i desastres, concentrats principalment al sud i sud-est d’Àsia i la Banya d’Àfrica. En 2020, la pandèmia de COVID-19 ha agregat una dimensió addicional a les preocupacions per la mobilitat humana.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura i el Programa Mundial d’Aliments, més de 50 milions de persones han estat afectades doblement: per desastres relacionats amb el clima (inundacions, sequeres i tempestes) i la pandèmia de COVID-19 el 2020.

Els països de Centreamèrica estan patint l’impacte dels huracans Eta i Iota, el COVID-19 i altres crisis humanitàries preexistents. El Govern d’Hondures va estimar que es van arrasar 53 000 hectàrees de terres de cultiu, principalment arròs, frijoles i canya de sucre.

Lliçons i oportunitats per millorar l’acció climàtica

Segons el Fons Monetari Internacional, l’actual recessió mundial causada per la pandèmia de COVID-19 dificulta la promulgació de les polítiques necessàries per a la mitigació, però també presenta oportunitats per posar l’economia en un camí més ecològic per tal d’impulsar la inversió en productes verds i resilients. infraestructura pública, recolzant així el PIB i l’ocupació durant la fase de recuperació.

“Aquest any és el cinquè aniversari de l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic. Donem la benvinguda a tots els compromisos recents dels governs per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle perquè actualment no estem en el camí correcte i es necessiten més esforços”, va dir el secretari general de l’OMM, Petteri Talas.

L’informe provisional sobre l’estat del clima global de 2020 es basa en dades de temperatura de gener a octubre. L’informe final de 2020 es publicarà al març de 2021.

Font: Notícies ONU