El 2020 és un dels tres anys més càlids registrats

El 2020 va ser un dels tres anys més càlids registrats i va disputar al 2016 el primer lloc, segons es desprèn d’una consolidació dels cinc principals conjunts de dades internacionals realitzada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). El fenomen climàtic natural de La Niña, que produeix un refredament de les temperatures, va poder contrarestar la calor només molt a finals d’any.

Els cinc conjunts de dades estudiades per l’OMM coincideixen que la dècada de 2011 a 2020 va ser la més càlida de la qual es té registre, i es va desenvolupar en el context d’una tendència persistent, a llarg termini, al canvi climàtic. Els sis anys més càlids s’han donat tots a partir del 2015, ocupant 2016, 2019 i 2020 els tres primers llocs. La diferència de la temperatura mitjana mundial entre els tres anys més càlids —2016, 2019 i 2020— és insignificant. El 2020, la temperatura mitjana mundial va ser d’aproximadament 14,9 °C, és a dir, 1,2 ± 0,1 °C superior als nivells preindustrials (1850-1900).

“La confirmació de l’Organització Meteorològica Mundial que 2020 va ser un dels anys més càlids des que es van iniciar els registres és un clar recordatori que el canvi climàtic avança amb pas ferm, destruint al seu pas vides i mitjans de subsistència a tot el nostre planeta. Actualment es registra un augment de la temperatura d’ 1,2 ° C i ja es produeixen fenòmens meteorològics extrems sense precedents en totes les regions i en tots els continents. Anem camí a assolir un augment catastròfic de la temperatura de 3 a 5 graus Celsius en aquest segle. Fer les paelles amb la natura és la tasca que definirà el segle XXI. Ha de ser la màxima prioritat per a tothom, arreu”, va sostenir el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres.

“La situació de calor excepcional el 2020 es va donar fins i tot quan es va produir un episodi de La Niña, que té un efecte de refredament temporal de la temperatura”, va dir el Secretari General de l’OMM, professor Petteri Taalas. “És de destacar que les temperatures de 2020 estaven pràcticament a la par de les de 2016, any en què es va registrar un dels episodis d’escalfament d’El Niño més intensos. Aquest clar indici, a nivell mundial, del canvi climàtic producte de les activitats humanes és avui tan poderós com la força mateixa de la natura”, va ressaltar Taalas.

“La classificació de la temperatura per any és només un element puntual d’una tendència a molt més llarg termini. Des dels anys vuitanta, cada nova dècada ha estat més càlida que l’anterior. Els gasos que retiren la calor a l’atmosfera es mantenen en nivells rècord i el llarg cicle de vida del diòxid de carboni, el gas més important, sotmet el planeta a un futur escalfament”, va advertir Taalas.

S’espera que l’episodi de La Niña que va començar a finals del 2020 continuï a principis i fins a mitjans del 2021. En general, els efectes de La Niña i El Niño en la temperatura mitjana mundial es deixen sentir amb més intensitat durant el segon any de l’episodi, però encara està per veure’s en quina mesura els continus efectes de refredament de La Niña el 2021 podran torçar temporalment la tendència general d’escalfament a llarg termini aquest nou any.

Algunes de les característiques més destacades de 2020 van ser la calor i els incendis forestals a Sibèria, una reduïda extensió del gel marí a l’Àrtic, i una temporada rècord d’huracans a l’Atlàntic.

La temperatura és només un dels indicadors del canvi climàtic. Els altres són les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, el contingut de calor de l’oceà, el pH oceànic, el nivell mitjà del mar a nivell mundial, la massa glaciar, l’extensió del gel marí i els fenòmens extrems.

Com en anys anteriors, el 2020 l’augment de les temperatures va tenir importants repercussions socioeconòmiques. Per exemple, com a conseqüència dels desastres meteorològics i climàtics els Estats Units van patir pèrdues rècords de 22 000 milions de dòlars el 2020, que va ser, per a aquest país, el cinquè any més càlid des que es van iniciar els registres.

Conjunts de dades internacionals

L’OMM usa conjunts de dades (que es basen en dades climàtiques mensuals i procedeixen de llocs d’observació i de vaixells i boies que formen part de les xarxes marines mundials) elaborats i mantinguts per l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units, l’Institut Goddard d’Estudis Espacials de l’Administració Nacional d’Aeronàutica i l’Espai (NASA), el Centre Hadley de l’Oficina Meteorològica del Regne Unit i la Unitat d’Investigació Climàtica de la Universitat d’East Anglia del Regne Unit (HadCRUT).

També utilitza conjunts de dades de reanàlisi del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Termini Mitjà (ECMWF), del servei de Copernicus relatiu al canvi climàtic i del Servei Meteorològic del Japó. El reanàlisi combina milions d’observacions meteorològiques i marines —incloses les satèl·lits— amb els resultats de models per produir una reanàlisi completa de l’atmosfera. Quan es combinen observacions i resultats de models es pot estimar la temperatura en qualsevol moment i lloc del globus, fins i tot en zones amb escassetat de dades, com les regions polars.

Segons les estimacions de la NASA i el servei de Copernicus relatiu al canvi climàtic, el 2020 és, juntament amb el 2016, l’any més càlid jamàs registrat. Del conjunt de dades de la NOAA i del HadCRUT del Regne Unit es desprèn que l’any 2020 és el segon més càlid després del 2016, i el Servei Meteorològic del Japó col·loca al 2020 en el tercer lloc. L’OMM estima que les mínimes diferències entre aquests conjunts de dades estan totes dins del marge d’error contemplat per calcular la temperatura mitjana mundial.

Recentment l’Oficina de Meteorologia del Regne Unit i la Universitat d’East Anglia van actualitzar el seu conjunt de dades HadCRUT que s’està usant des de fa diversos anys, i van millorar, entre altres elements, la cobertura en àrees on escassegen les dades, com l’Àrtic, regió en la qual la temperatura augmenta ràpidament. Aquesta versió actualitzada del conjunt de dades proporciona estimacions més exactes dels canvis de temperatura a nivell mundial, hemisfèric i regional. La versió anterior, HadCRUT4, mostrava un menor escalfament que altres conjunts de dades de temperatura mundial. El HadCRUT5 concorda en major mesura amb els altres conjunts de dades respecte dels valors registrats en les últimes dècades i mostra un major escalfament que la majoria d’ells per a tot el període des de 1850.

Projeccions per al futur

Els valors de la temperatura s’incorporaran en la versió final de l’Informe de l’OMM sobre l’estat del clima el 2020, que es publicarà el març del 2021. L’informe, que és la versió actualitzada de l’informe provisional publicat el desembre del 2020, inclou informació sobre els principals indicadors climàtics i sobre certes conseqüències climàtiques.

L’objectiu de l’Acord de París és mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial molt per sota de 2 °C respecte als nivells preindustrials, i prosseguir els esforços per limitar aquest augment de la temperatura a 1,5 °C respecte als nivells preindustrials. El 2020, la temperatura mitjana mundial va ser al voltant d’1,2 °C superior als nivells preindustrials (1850-1900), la qual cosa significa que s’està acostant al límit inferior de l’augment de la temperatura que l’Acord de París procura evitar. Hi ha almenys una possibilitat entre cinc que l’augment de la temperatura mitjana mundial superi temporalment els 1,5 °C per a 2024, segons la publicació de l’OMM Global Annual to Decadal Climate Update (Butlletí sobre el clima mundial anual a decennal), que dirigeix l’Oficina Meteorològica del Regne Unit.

El pronòstic de la temperatura mundial anual per al 2021 elaborat per l’Oficina Meteorològica del Regne Unit suggereix que el pròxim any també formarà part de la sèrie dels anys més càlids de la Terra, fins i tot quan la temperatura es refredarà temporalment com a conseqüència de La Niña, els efectes de la qual són en general més intensos durant el segon any de l’episodi d’aquest fenomen.

Font: OMM