EUA fa un pas endavant en la seva lluita contra el canvi climàtic… però insuficient

El 16 d’agost, el president dels EUA, Joe Biden, va signar el seu projecte de llei sobre el clima i fiscal.

Es tracta de la llei sobre reducció de la inflació (Inflation Reduction Act o IRA). Garanteix el suport governamental a les tecnologies verdes. “Pretén fer front a la inflació mitjançant polítiques que redueixin el cost de l’energia, així com el dèficit fiscal”, explica Marina Severinovsky, responsable de Sostenibilitat per a Nord-amèrica a Schroders.

S’espera que la Llei recapti 737.000 milions de dòlars, 369 dels quals es dedicaran a programes climàtics i energètics en els pròxims 10 anys. Es concediran crèdits fiscals per a energia solar i eòlica i se n’ introduiran de nous per a energia nuclear, emmagatzematge d’ energia i hidrogen. També es contemplen crèdits fiscals per a l’ adquisició de vehicles elèctrics, la qual cosa afavorirà les solucions d’ energia ecològica.

Energia eòlica, solar i hidrogen verd

Quant a l’energia eòlica, el crèdit fiscal s’incrementarà de 15 USD per MWh a 25 dòlars i s’aplicarà a projectes iniciats fins al 2026. En projectes solars, s’introduirà un crèdit fiscal de 25 dòlars per MWh amb 10 anys de vigència, una cosa especialment ressenyable perquè constitueix un compromís a llarg termini que és especialment important per a la construcció de projectes solars a gran escala.

L’energia solar també veurà incrementat el seu crèdit fiscal per inversió del 25% al 30%. En energia nuclear, s’ assignaran nous crèdits fiscals que s’ activaran quan els preus de l’ electricitat descendeixin per sota d’ un llindar especificat.

L’hidrogen verd, el generat per energia solar o eòlica, podrà competir amb l’hidrogen gris (generat per gas) en termes de preus gràcies al crèdit de tres dòlars/kg per a generació amb zero emissions de carboni. En hidrogen amb producció de carboni, hi ha una escala de subvencions gradual basada en el nivell d’emissions.

L’ emmagatzematge d’ energia rebrà un nou crèdit fiscal per inversió en emmagatzematge individual. Els qui comprin vehicles elèctrics nous podran rebre 7.500 dòlars en crèdits fiscals, la qual cosa constitueix un considerable incentiu.

Augment de les inversions en clima

Segons Velislava Dimitrova i Cornelia Furse, gestores de Fidelity International, totes aquestes mesures són una bona notícia per als inversors en clima. “La legislació tindrà un efecte directe en diverses de les nostres inversions, com turbines eòliques, panells solars, transmissió d’electricitat, bateries i captura i emmagatzematge de carboni.

El creixement d’ aquestes tecnologies també generarà un cercle virtuós que farà augmentar l’ escala i l’ activitat d’ R + D, la qual cosa donarà lloc a solucions encara millors i més competitives i fomentarà la demanda. Dit tot això, la legislació adolceix d’alguns defectes”, afirmen.

Per a ambdues expertes, l’atenció a les qüestions climàtiques prestada pel projecte de llei de Biden és significativa però insuficient. “A escala mundial, cal dedicar 4,7 bilions de dòlars a l’any en els pròxims 28 anys per complir els objectius climàtics de 2050. Tenint en compte l’activitat econòmica dels EUA segons la seva quota del PIB global, el país hauria d’invertir una mica més d’un bilió de dòlars anuals per abordar adequadament el canvi climàtic”. Això suposa que la despesa total en clima (369.000 dòlars) de la Llei, calculada en base anual, no és més que una fracció de la despesa necessària.

EUA és el major productor històric d’emissions

“Si ens atenim al principi de l’Acord de París, segons el qual els països més rics han de contribuir en major mesura perquè els seus mitjans financers són més grans i són responsables d’emissions històricament més altes, EUA ha de fer més. Després, no tota la despesa en qüestions climàtiques ha de procedir de subvencions públiques; el sector privat també ha de posar de la seva part. No obstant això, l’escala del projecte de llei no serà suficient perquè complir els objectius de 2050”, indiquen.

La despesa dels EUA també va a la saga del de la Xina i la UE. Segons Bloomberg NEF, l’any passat la Xina va dedicar 297.000 milions de dòlars de despesa a la transició energètica i els països membres de la UE van emprar un total de 155.000 milions. L’Acord Ecològic estatunidenc de dos bilions aprovat el 2020 distribuirà un 30% del pressupost (612.000 milions de dòlars) en el període 2021-2027 i no inclou inversions i subvencions individuals dels estats membres. “EUA encara ha de fer més, i creiem que hi ha moltes probabilitats que ho faci”, conclouen.

Font: Funds People