COTITZACIÓ CO2 Tancament del 16-10-2026 84,70 €/T

EE.UU. abandonarà oficialment l’Acord de París un dia després de les eleccions

Estats Units abandonarà formalment l’Acord de París sobre canvi climàtic el dimecres 4 de novembre d’aquest any.

La retirada oficial d’ EUA de la llista de països que han ratificat aquest acord signat a Paris el 2015 no es produirà no obstant això com a conseqüència dels resultats de les eleccions sinó per una coincidència en el calendari.

L’Acord de París [escrit en majúscules no per la seva importància, que també, sinó perquè aquest és el seu nom oficial] va entrar en vigor el 4 de novembre de 2016, tot just 30 dies després de la data en què més de 55 països membres de la Convenció sobre Canvi Climàtic de l’ONU dipositessin formalment el document de ratificació, acceptació, acceptació o adhesió.

Un dels articles de l’Acord de París estableix que cap país signant podia sol·licitar la retirada fins passats tres anys de l’entrada en vigor d’aquest acord (és a dir, el 4 de novembre de 2019) i que, en el cas de petició de retirada, aquesta no seria efectiva fins passat un any de la seva presentació (és a dir, no abans del 4 de novembre de 2020).

Trump ho tenia molt clar

L’1 de juny de 2017, Donald Trump va confirmar la seva decisió de retirar a Estats Units de l’Acord de París però la tramitació formal d’aquesta retirada no va poder dur-se a terme, pel motiu indicat anteriorment, fins al 4 de novembre de 2019. Ara, aquest dimecres 4 de novembre del 2020, quan potser ja es conegui el nom del guanyador de les eleccions a la presidència d’Estats Units, aquest país haurà deixat de ser formalment membre de l’Acord de París.

Si Donald Trump guanya les eleccions no hi ha dubte que el seu país seguirà al marge de l’acordat a la capital francesa el desembre del 2015.

Si el guanyador és Joe Biden, les coses poden ser molt diferents. En aquest cas, la posició d’Estats Units dependrà no només del nom del president sinó també dels suports amb els quals compti al Congrés i el Senat. L’equip Biden-Harris ha reiterat el seu suport a la lluita contra el canvi climàtic i la seva aposta pel retorn d’Estats Units a l’Acord de París però la seva possible victòria no significa una opció immediata o automàtica en aquest sentit.

Debat polític obert

L’exvicepresident Joe Biden s’ha compromès a reincoproar al seu país a l’Acord de París però aquesta decisió necessitaria, com a primer pas, de l’aprovació del Congrés, recorda la crònica signada pel redactor en informació de ciència de l’agència AP Seth Borenstein.

“Els experts diuen que tres mesos, des del novembre fins a la inauguració al gener, amb Estats Units fora del pacte climàtic no canviaran el món, però quatre anys sí. Si Estats Units es retira de l’Acord de París i s’enforteixen els esforços de reducció de carboni, és menys probable que algunes nacions també ho facin, per la qual cosa l’impacte de la retirada es magnificarà, van dir científics i negociadors climàtics”, assenyala Borenstein.

“Perdre la major part dels esculls de corall del món és quelcom que seria difícil d’evitar si Estats Units es queda fora del procés de París”, va dir el científic climàtic Zeke Hausfather del Breakthrough Institute a Oakland, Califòrnia, destaca la crònica d’AP.

Si Estats Units roman fora del pacte climàtic, els nens d’avui “van a veure grans canvis que vostè i jo no veiem en els desastres climàtics, de gel i coral”, va dir Rob Jackson de la Universitat Stanford (Califòrnia, Estats Units).

L’elecció de Trump o Biden “podria ser un punt decisiu per a la política climàtica internacional”, va dir Niklas Hohne, científic del clima de la Universitat de Wageningen a Alemanya.

En l’últim debat televisiu entre els dos candidats majoritaris i en el seu lloc web, Joe Biden es va comprometre a establir una meta de zero emissions netes de carboni dels EUA en l’horitzó de 2050, la qual cosa significa que el país no posaria més gasos d’efecte hivernacle en l’aire dels que extreu a través dels arbres i altres fonts naturals i tecnològiques.

Com és conegut, Donald Trump manté els seus dubtes sobre l’existència del canvi climàtic induït per activitats humanes i segueix negant-se a prendre mesures de protecció del clima que puguin perjudicar -des del seu particular punt de vista- a la indústria i el conjunt de l’economia.

Font: La Vanguardia