Dia de la Terra: també cal aplanar la corba del canvi climàtic

Enmig de la pandèmia de coronavirus, la temperatura segueix pujant, els glaceres enderrocant-se i els desastres naturals aguaitant, per la qual cosa no es pot aturar la lluita contra el canvi climàtic. Ja han passat 50 anys des del primer Dia de la Terra, i els científics alerten sobre les conseqüències que l’escalfament global ha tingut sobre salut, el nostre menjar i el futur de la humanitat.

El canvi climàtic s’ha accelerat en l’última dècada i en els pròxims cinc anys es produirà de nou un rècord de temperatura mitjana mundial, asseguren els pronòstics climàtics de l’Organització Meteorològica Mundial publicats aquest dimecres, Dia de la Terra.

Fa 50 anys, quan es va celebrar per primera vegada la data en una època en què la protecció del medi ambient no era una prioritat en l’agenda política, els científics ja començaven a preocupar-se per l’augment de les concentracions de diòxid de carboni.

I no estaven equivocats. Avui dia, la concentració de CO2 registrada per les principals estacions d’observació mundial és aproximadament un 26% més gran al valor de 1970, mentre que la temperatura ha pujat 0,86 °C des d’aleshores, i és 1,1 °C més elevada que en l’era preindustrial.

El futur només mostra un augment de la tendència. Segons les prediccions de l’agència de l’ONU, per al 2024 és probable que es produeixin nous augments de la temperatura mundial, en particular a les regions de latituds altes i a les zones terrestres, i que l’escalfament oceànic sigui més lent, en especial a l’Atlàntic Nord i a l’oceà austral.

No només la temperatura, però també les variacions en el contingut de calor als oceans i la seva acidificació, el nivell del mar, la mida dels glaceres i la cobertura de gel marí als pols, han demostrat una acceleració del canvi climàtic en els últims cinc anys.

La lluita no es pot aturar pel COVID-19

“La biodiversitat està en un pronunciat declivi, i les pertorbacions del clima s’estan acostant a un punt de no retorn”, va advertir el Secretari General de l’ONU en el seu missatge oficial per al Dia.

Tant per a António Guterres, com per al líder de l’Organització Metereològica Mundial, Petteri Talas, “s’ha d’actuar amb decisió per protegir el planeta tant del coronavirus com de l’amenaça existencial del canvi climàtic.

Tot i que la pandèmia ha portat a una reducció transitòria de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’un 6%, no substitueix una acció climàtica continuada. A més, la situació fa que sigui més difícil atallar els riscos de desastres naturals, la gravetat dels quals no fa més que augmentar a causa del canvi climàtic.

“Si bé el COVID-19 ha provocat una greu crisi econòmica i sanitària d’abast internacional, el fet de no fer front al canvi climàtic pot posar en escac el benestar de les persones, els ecosistemes i les economies durant segles. Hem d’aplanar la corba tant de la pandèmia com del canvi climàtic”, va afirmar Talas.

Per al cap de l’Organització Meteorològica és necessari mostrar la mateixa determinació i unitat contra el canvi climàtic que contra el coronavirus.

“Hem d’actuar junts en interès de la salut i la prosperitat de la humanitat, no només durant les pròximes setmanes i mesos, sinó pensant en moltes generacions futures”, va afirmar.

Els fenòmens meteorològics extrems han augmentat, i no desapareixeran a causa del coronavirus.

“I la pandèmia no fa més que dificultar el repte que comporta l’evacuació de les persones per protegir-les dels ciclons tropicals, com va evidenciar Harold, l’huracà de categoria 5 que va assetjar el Pacífic Sud. I correm el risc que uns sistemes de salut saturats no puguin fer front a una càrrega addicional de pacients deguda, per exemple, a onades de calor”, va assenyalar Talas.

El líder de l’aquesta agència va demanar als Governs que redoblen els seus esforços per enfortir els sistemes d’alerta i així poder afrontar múltiples riscos.

Un pla per al futur de la Terra

Per a Guterres, és a més essencial que els paquets d’estímul posteriors a la COVID-19 ajudin a que l’economia torni a créixer de forma més ecològica.

“Amb freqüència, les crisis econòmiques anteriors han anat seguides de períodes de ‘recuperació’ associats amb augments de les emissions fins a nivells molt superiors als previs a la crisi”, adverteix l’Organització Meteorològica.

Per a finals de 2020, les emissions globals de carboni han de disminuir un 7,6% i continuar disminuint en aquesta mateixa proporció cada any durant la pròxima dècada perquè s’aconsegueixi mantenir l’escalfament global per sota d’1,5 °C a finals de segle, segons l’Informe sobre la Bretxa d’Emissions 2019 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.

Mantenir l’escalfament global a aquest límit permetrà evitar una catàstrofe, com han advertit els científics del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic.

Enguany, no només es commemoren els 50 anys del Dia de la Terra, però també el quart aniversari de la signatura de l’Acord de París.

L’actual pandèmia de COVID-19 és un clar recordatori de la vulnerabilitat dels humans i del planeta enfront d’amenaces de magnitud global. El dany descontrolat al medi ambient ha de ser abordat.

Segons Guterres “si haguérem avançat més en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic, podríem enfrontar millor aquest desafiament”.

El cap de l’ONU va reiterar que la crisi actual és una trucada d’advertència sense precedents, i que es necessita convertir la recuperació en una veritable oportunitat de fer el correcte en el futur.

Per a això, ha proposat sis mesures:

1. La despesa de diners en la recuperació després del coronavirus ha d’anar acompanyat de la creació de nous treballs i empreses mitjançant una transició neta i ecològica

2. Si s’utilitza els diners dels contribuents per rescatar empreses, cal vincular-lo a la consecució d’ocupacions verdes i d’un creixement sostenible.

3. L’artilleria fiscal ha d’impulsar el pas de l’economia gris a la verda, i augmentar la resiliència de les societats i les persones

4. Els fons públics s’han d’utilitzar per invertir en el futur, no en el passat, i fluir cap a sectors i projectes sostenibles que ajudin al medi ambient i al clima

5. Els riscos i oportunitats climàtics s’han d’incorporar al sistema financer, així com a tots els aspectes de la formulació de polítiques públiques i les infraestructures

6. Treballar junts com una comunitat internacional

Per al Secretari General, aquests sis principis constitueixen una important guia per a la recuperació.

“Els gasos d’efecte hivernacle, igual que els virus, no respecten les fronteres nacionals. En aquest Dia de la Terra, sumin les seves veus a la meva per exigir un futur sa i resilient per a les persones i el planeta”, va assegurar el titular de l’ONU.

Dades claus del canvi climàtic en els passats cinc anys

• 2015–2019 va ser el període quinquennal més càlid del qual es tenen dades. La temperatura mitjana mundial ha augmentat 1,1 °C des de l’era preindustrial, i 0,2 °C respecte del quinquenni 2011–2015. Des dels anys vuitanta, cada nova dècada ha estat més càlida que l’anterior

• La concentració de CO2 va ser un 18 % més alta en el període 2015–2019 que en els 5 anys anteriors. Tot apunta al fet que la concentració mitjana mundial de CO2 assolirà, o fins i tot excedirà, les 410 parts per milió (ppm) a finals de 2019

• L’any 2019 es van registrar els valors més elevats de contingut calorífic en els 700 metres superiors de l’oceà dels quals es té constància. La pujada de les temperatures de la superfície del mar posa en perill la vida marina i els ecosistemes

• Les onades de calor van ser el risc meteorològic més letal en el període 2015–2019, van afectar tots els continents, van ocasionar rècords de temperatura en molts països i van estar acompanyades d’incendis forestals sense precedents, en particular a Europa, Amèrica del Nord, Austràlia, la pluviselva amazònica i les regions àrtiques

• El risc general de malalties o morts causades per la calor ha augmentat de forma constant des de 1980, i actualment prop del 30 % de la població mundial viu en zones les condicions climàtiques de les quals generen temperatures potencialment mortals almenys 20 dies a l’any

• Els riscos associats amb el canvi climàtic i la variabilitat del clima van agreujar la inseguretat alimentària en nombrosos llocs, en particular a l’Àfrica, on la sequera va incrementar el risc global d’emmalaltir o morir a causa del clima

• Les pluges intenses i les crescudes associades a elles creen les condicions favorables per a l’aparició de diversos tipus de brots epidèmics. En aquells països en els quals el còlera és endèmic, s’estima que 1300 milions de persones estan en risc de contreure la malaltia, mentre que només a l’Àfrica aproximadament 40 milions de persones viuen en “punts calents” d’aquesta dolència

• Durant el període 2015–2019, els ciclons tropicals van estar vinculats amb les pèrdues econòmiques més quantioses

• L’augment de les temperatures amenaça amb socavar el desenvolupament arran dels efectes adversos que exerceix en el producte intern brut (PIB) dels països en desenvolupament

• El Fons Monetari Internacional va determinar que, per als països en desenvolupament d’ingressos baixos i mitjans la temperatura mitjana anual dels quals és de 25 °C, una pujada de la temperatura d’1 °C comporta una reducció del creixement de l’1,2 %.

Font: Notícies ONU