COP26: el front comú que pretén plantar cara al canvi climàtic

Fa només uns dies, l’activista sueca Greta Thunberg va aprofitar el seu discurs davant la Conferència Juvenil Sobre el Clima de l’ONU, a Milà (Itàlia), per burlar-se dels líders polítics mundials –entre ells, el president dels Estats Units, Joe Biden , i el primer ministre britànic, Boris Johnson–, a qui va acusar d’oferir promeses buides que mai no s’acaben concretant en accions.

“No hi ha un planeta B, bla, bla, bla”, “economia verda, bla, bla, bla”, “neutralitat de carboni per al 2050, bla, bla, bla”, “reconstruir millor, bla, bla, bla”, va emfatitzar sota els aplaudiments de 400 joves de gairebé 200 països, entre 15 i 29 anys, reunits per redactar una declaració conjunta a un mes de la crucial conferència climàtica COP26. “Inviten joves elegits a reunions com aquesta i fan com que ens escolten, però no ho fan, mai ens escolten”, va afegir.

COP significa Conferència de les Parts. Les Parts, formades per 196 països i la UE, van acordar, el 1994, la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Des d’aleshores, els governs implicats es reuneixen periòdicament per dur a terme negociacions complexes amb la participació de funcionaris de tots els països del món, així com representants de la societat civil i els mitjans de comunicació. La conferència del 2021, que se celebrarà de l’1 al 12 de novembre a la ciutat de Glasgow (Escòcia), serà la 26a reunió de les parts, per això el nom de COP26. Al principi, estava prevista per a novembre de 2020, però es va haver d’ajornar a causa de la pandèmia de covid-19.

Sota el lema “Unint el món per fer front al canvi climàtic”, la trobada pretén fixar mesures ambicioses que limitin l’augment de la temperatura global per sota dels 2°C –idealment, 1,5°C– respecte als nivells preindustrials . Per això, cal eliminar els gasos d’efecte hivernacle que emet l’ésser humà almenys en un 40%. En realitat, aquest objectiu ja es va fixar durant la COP del 2015, en què es va tancar el conegut Acord de París. La diferència és que ara els països han de presentar els seus plans de retallada d’emissions en tota la seva economia, o en sectors específics, i actualitzar-los cada cinc anys per reflectir-ne la progressió en el temps.

Les contribucions determinades a nivell nacional –NDC, per les sigles en anglès–, com s’anomenen, representen una mena de rendició de comptes perquè les promeses, com diu Greta Thunberg, no es quedin en simple xerrameca. El problema és que els plans de les parts que hi ha ara mateix damunt la taula augmentaran un 16% l’emissió de gasos d’efecte hivernacle el 2030 respecte al 2010. Aquest augment, tret que es modifiqui amb celeritat, pot fer que la temperatura global arribi als 2,7°C a finals de segle, segons un informe que ha publicat recentment l’ONU per avaluar com evoluciona l’acció climàtica dels governs abans de la COP26.

Si l’increment de temperatura del planeta continua al ritme actual, s’intensificaran
les tempestes, les inundacions i els incendis forestals

En paraules planes, si continua aquest ritme d’escalfament global, hi haurà impactes greus i generalitzats sobre les persones i la natura. Un terç de la població mundial estarà exposada regularment a una calor intensa, cosa que provocarà problemes de salut i morts. A tot el món es continuaran intensificant les tempestes, les inundacions i els incendis forestals. La contaminació de l’aire afectarà catastròficament la salut humana i el clima impredictible també causarà danys incalculables a les llars i mitjans de vida. Per no parlar dels danys a la biodiversitat i la destrucció imparable d’espècies. “Estem a punt de l’abisme”, ha arribat a afirmar amb rotunditat António Guterres, secretari general de les Nacions Unides.

A 1,5°C, els impactes serien greus, però menys severs. Segons els organitzadors de COP26, hi hauria menys riscos d’escassetat d’aliments i d’aigua, menys obstacles per al creixement econòmic i menys espècies en perill d’extinció. Les amenaces a la salut humana per contaminació de l’aire, malalties, desnutrició i exposició a la calor extrema també serien inferiors. És a dir, cada fracció de grau compta, i molt. Per això molts pensen que l’esdeveniment que organitzen conjuntament el Regne Unit i Itàlia a Glasgow és l’última gran oportunitat del món per controlar el canvi climàtic desbocat, encara que Guterres no s’ha mostrat gaire optimista sobre el seu èxit.

L’agenda de Glasgow

Els compromisos de la COP26
A les negociacions que tindran lloc durant la celebració de la Conferència de les Parts al novembre a Glasgow, els governs s’han compromès a treballar i arribar a accions concretes al voltant de quatre eixos.

Assolir el “zero net” global

Els països han de presentar ambiciosos plans de reducció d’emissions alineades amb l’objectiu d’assolir el “zero net” -produir menys carboni del que es treu de l’atmosfera a mitjan segle. Per això, hauran d’accelerar una sèrie de mesures: eliminar el carbó, fomentar la inversió en energies renovables, reduir la desforestació i accelerar la transició cap als vehicles elèctrics.

Protegir comunitats i hàbitats naturals

El clima està canviant i ho continuarà fent encara que reduïm les emissions, amb efectes devastadors. La COP26 planteja a les parts treballar junts per encoratjar els països afectats pel canvi climàtic a protegir i restaurar els ecosistemes, implementar sistemes d’alerta i fer que les infraestructures i l’agricultura siguin més resilients per evitar la pèrdua de llars i mitjans de vida .

Buscar fonts de finançament

Per aconseguir els dos primers objectius, els països desenvolupats han de complir la seva promesa de recaptar com a mínim 100.000 milions de dòlars en finançament climàtic per any. Les institucions financeres internacionals han de tenir el seu paper de treballar per obtenir els recursos econòmics del sector públic i privat necessaris per assegurar el “zero net” global.

Afrontar junts els desafiaments

Els desafiaments per frenar el canvi climàtic només es poden encarar si les parts es comprometen a treballar juntes. Així doncs, cal implementar les mesures aprovades a l’Acord de París i convertir les promeses en accions amb la col·laboració entre governs, empreses i societat civil per complir els objectius climàtics d’una manera més ràpida.

La fi dels combustibles fòssils

Per traduir els objectius en accions ràpidament, els països desenvolupats han de bandejar els combustibles fòssils com el carbó, el que més emissions de diòxid de carboni acomiada l’atmosfera, i produir energies netes. Això es tradueix en el compromís de no obrir ni finançar cap nova central elèctrica de carbó a tot el món. En aquest sentit, la Xina preocupa, responsable del voltant del 28% de les emissions globals del planeta -per fer-nos una idea, les emissions d’Europa suposen el 8% i les dels Estats Units el 16%. A finals de setembre, el president del gegant asiàtic, Xi Jinping, va assegurar a l’Assemblea General de l’ONU que deixarien de finançar i construir centrals termoelèctriques de carbó a l’estranger. Tot i això, les del país van haver de reobrir sobtadament davant la creixent demanda de productes manufacturats des de l’inici de la pandèmia. A més, el líder xinès encara no ha confirmat l’assistència a l’esdeveniment.

Per al president designat de la COP26, Alok Sharma, en els darrers anys s’han produït avenços molt significatius, i al voltant del 70% de l’economia mundial no afegeix noves emissions a l’atmosfera, objectiu que es coneix com a “zero net”. “El món avança cap a un futur amb baixes emissions de carboni. L’energia neta, com l’eòlica i la solar, ara és la font més barata d’electricitat a la majoria dels països. Molts dels fabricants d’automòbils de tot el món estan canviant per produir només models elèctrics i híbrids; països de tot el món estan iniciant una tasca important per protegir i restaurar la natura; ciutats, estats i regions de tot el món també es comprometen a reduir les emissions a zero. Tot i així, necessitarem molt més. No ens podem despertar el 2029 i decidir retallar les nostres emissions en un 50% per al 2030”, sosté en comunicats oficials.

Sector crucial
Cap a un sistema alimentari més just i sostenible

Actualment, la Terra està habitada per 7.900 milions de persones, i augmenta. Mai en la història de la humanitat hi havia hagut tanta població, per la qual cosa produir aliments de manera sostenible no és només un gran repte, sinó també un dels problemes ambientals més greus. Un terç de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle procedeixen de la cadena de subministraments del
sistema alimentari. I estudis recents asseguren que els esforços per frenar-los seran inútils si no hi ha canvis dràstics en l’ús global de la terra, l’agricultura i les dietes humanes.

Per això el paper del sector alimentari és un dels eixos crucials del desenvolupament de la COP26, que compta amb una zona específica on se celebraran activitats paral·leles i debats que reuniran representants de comunitats agrícoles, ciutats, estats i regions per dialogar de manera constructiva sobre alimentació i canvi climàtic. A més, es treballarà en una declaració sobre la necessitat de polítiques integrades per a una justa transició cap a sistemes alimentaris més ecològics i saludables i un futur sostenible per als productors, que s’enfronten a la interrupció del seu mitjà de vida a causa de l’emergència climàtica.

La Xina va assegurar que deixaria de construir centrals termoelèctriques de carbó a l’estranger, però les del propi país han reobert davant de la demanda de productes manufacturats

Un quart de segle avisat
25 anys de cims del clima

L’origen de les Conferències de les Parts, conegudes com a COP, ve de lluny, quan el 1992 es va signar la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, actualment ratificada per 197 països. És el conveni mitjançant el qual la comunitat internacional reconeix l’existència del problema de l’escalfament global –la temperatura mitjana del planeta s’havia elevat un grau respecte als nivells previs a la revolució industrial– i es compromet a reduir la concentració
atmosfèrica dels gasos amb efecte d’hivernacle.

Des de llavors, les parts s’han reunit periòdicament en cimeres climàtiques globals. La primera, celebrada a Berlín el 1995, va preparar el camí perquè, dos anys més tard, se signés el Protocol de Kyoto, que va exigir a les nacions riques i industrialitzades que frenessin les seves emissions. Els Estats Units, amb George Bush al capdavant de la presidència, ho van rebutjar argumentant que no s’exigia la reducció de gasos d’efecte hivernacle a la Xina, l’Índia i altres economies emergents.

Després de dues dècades de disputes sobre quines són les nacions amb més responsabilitat per fer front al canvi climàtic, el 2015, a la COP21, es va signar l’Acord de París. Per primer cop, gairebé tots els països del món van contreure un compromís legalment vinculant per reduir les emissions. Va ser “de dalt a baix”, mentre que tots, grans i petits, van signar limitar l’escalfament per sota dels 2 graus i idealment a 1,5 per sobre dels nivells preindustrials. I “de baix cap a dalt” en el sentit que va deixar espai perquè cada país, individualment, decidís com assolir aquesta meta.

Els Estats Units, un altre cop, es van retirar de l’Acord de París durant el mandat de Donald Trump, però es va tornar a unir amb el president Joe Biden. La cita a Glasgow és la més important des de llavors i molts pensen que és la darrera millor oportunitat per controlar el canvi climàtic desbocat.

Ajuda als països en desenvolupament

“Cada vegada més països, empreses i inversors estan presentant compromisos de descarbonització per al 2030 o el 2050. Però si bé aquests compromisos són molt importants a llarg termini, són les decisions que prenem avui les que realment importen. La crisi climàtica ja està causant pèrdues i danys a moltes persones i, si bé és possible que tots estiguem sota la mateixa tempesta, definitivament no estem tots al mateix vaixell”, diu l’activista kenyana Elizabeth Wathuti, fundadora de la iniciativa Generación Verde, que promou l´amor per la natura i la consciència mediambiental entre els més joves.

Representants de 190 països debatran durant 12 dies a Glasgow perquè la lluita contra l’emergència climàtica no es quedi en simple xerrameca

En efecte, moltes persones a tot el món ja estan experimentant els impactes d’un clima canviant, especialment a països en desenvolupament. Per això, les parts també han de treballar conjuntament per oferir a aquests governs més suport financer, tècnic i de desplegament de capacitats perquè puguin complir amb els seus compromisos de reducció d’emissions i brindar energia neta als seus ciutadans. “Hem d’assolir el pic d’emissions abans del 2030 i donar suport als països en desenvolupament perquè augmentin la resiliència al canvi climàtic”, apunta sobre aquesta qüestió la secretària executiva de Canvi Climàtic de l’ONU, Patricia Espinosa.

Durant la COP26 s’espera que arribin a Escòcia 190 líders mundials que, juntament amb milers de negociadors, representants governamentals, empreses i ciutadans, mantindran converses durant 12 dies perquè la lluita contra l’emergència climàtica no es quedi, com diu Greta, en un simple “bla, bla, bla”.

Font: La Vanguardia