Competitivitat industrial europea i polítiques de descarbonització: de l’ ETS al CBAM

Les veus de la indústria, en particular la del sector de la fabricació de combustibles, adverteixen que l’ambició climàtica s’ha d’alinear amb la realitat econòmica i industrial d’Europa

El debat sobre la competitivitat industrial europea i l’ambició climàtica s’intensifica a mesura que la Unió Europea avança amb les seves polítiques de descarbonització, des del Sistema de Comerç d’Emissions (ETS) fins al nou Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni (CBAM). Les veus de la indústria, en particular la del sector de la fabricació de combustibles, adverteixen que l’ambició climàtica, com la meta de 2040 i els estàndards de CO2 per a vehicles, s’ha d’alinear amb la realitat econòmica i industrial d’Europa. L’ETS, llançat el 2005, va ser el principal instrument per posar un preu al carboni dins de la UE. No obstant això, la preocupació per la fuga de carboni (la reubicació de producció a països amb regulacions climàtiques més laxes) va créixer, especialment en sectors intensius en carboni com l’acer, l’alumini i els fertilitzants. Els productes importats a la UE van arribar a encarnar prop del 40% de la petjada de carboni basada en el consum de la Unió el 2022. Aquest fenomen, conegut com a “dúmping climàtic”, va portar la Comissió Europea a proposar el CBAM el 2021, trencant amb l’escepticisme històric cap a les mesures frontereres.

Seguir llegint notícia a El Periódico de la Energía