Com és el transport públic sostenible a Espanya: aquestes són les opcions que existeixen (i les que arribaran)

Autobusos que funcionen amb combustibles produïts a partir d’ oli vegetal, taxis propulsats per hidrogen, avions que volten amb biocombustible fet a partir de residus o vaixells que naveguen amb energia solar. El transport públic no només està contribuint a la descarbonització, sinó que a més ho fa recorrent a diverses alternatives.

Encara formes part d’aquest percentatge de la població que considera que l’electrificació és l’únic camí per descarbonitzar la mobilitat? El cert és que existeixen (gairebé) tantes alternatives com mitjans de transport i les peculiaritats de cadascun d’ells tenen molt a veure en les solucions que plantegen i en la seva forma d’adaptar-se tecnològicament al procés.

Els serveis públics no són una excepció. Per a autobusos, metro o taxis ja és una realitat, mentre d’altres com trens, avions o vaixells comencen a provar diferents opcions. Des de combustibles sintètics fins a piles d’hidrogen, passant per biocombustibles o tecnologia 100% elèctrica: les possibilitats són gairebé infinites per a una realitat que és imparable. Així és el transport públic que ja funciona avui o ho farà properament.

01 AUTOBÚS: DELS COMBUSTIBLES RENOVABLES A L’ELECTRICITAT PASSANT PELS PURINS

El bus és un dels primers mitjans de transport que va iniciar el seu canvi de paradigma energètic. De fet, l’ús de combustibles renovables ja és una realitat en alguns municipis espanyols.

Un exemple el trobem en la ruta entre Saragossa i Cuarte de Huerva, on el Govern d’Aragó recorre al biogàs, és a dir, biometà procedent de purins, en dos dels autobusos que cobreixen aquesta ruta, la més usada de les interurbanes metropolitanes, amb 480.000 viatgers a l’any.

A Bilbao, durant unes proves realitzades per Repsol i Alsa entre juny i setembre de 2021, una dotzena d’autobusos urbans van utilitzar 120 metres cúbics d’HVO (oli vegetal hidrotractat per les seves sigles en anglès). El projecte va suposar una reducció aproximada de 300 tones d’emissions de CO2 durant el període en què es va dur a terme i va demostrar que els biocombustibles produïts a partir de residus poden ser part de la solució per assolir la descarbonització del transport.

Així mateix, els autobusos elèctrics ja són una realitat en ciutats com Barcelona o Sant Sebastià, on l’empresa espanyola Irizar ha posat en funcionament dos i tres autobusos 100% elèctrics, respectivament. Cadascun d’aquests vehicles, que tenen una autonomia d’entre 160 i 250 quilòmetres, suposa una reducció anual de 88 tones d’emissions de CO2 i un estalvi de 33.000 litres de combustible. A més, són silenciosos, per la qual cosa també contribueixen a reduir la contaminació acústica.

02 TAXI: HIDROGEN RENOVABLE PER MOURE’T PER LA CIUTAT

A ningú li sorprèn veure taxis o VTC elèctrics i híbrids a les ciutats espanyoles, però, fins ara, no eren habituals els vehicles impulsats amb hidrogen, una cosa que succeirà a la capital a partir d’aquest mateix any.

I és que la Federació Professional del Taxi de Madrid ha posat en marxa el projecte ‘as-a-service’ perquè els conductors puguin fer ús d’aquesta alternativa sostenible a un cost competitiu i sense desemborsaments inicials.

En aquest sentit, els 15.000 taxistes autònoms de Madrid poden acollir-se a la línia d’ajudes de l’Executiu regional per a la mobilitat elèctrica i, alhora, sumar-se al 10% d’ajuda extra que s’ofereix a taxis i VTC. Per aconseguir que la taxa d’adopció sigui alta, el Govern madrileny ha pressupostat en 53 milions d’euros aquestes ajudes.

03 TREN: BATERIES D’ HIDROGEN QUE ES CARREGUEN A LES FRENADES

L’hidrogen també va guanyant terreny al sector ferroviari. Així ho demostra la posada en marxa el passat mes d’agost del primer tren del món que funciona amb aquesta tecnologia per substituir el dièsel. Va ocórrer a Alemanya, a la ruta Bremervörde, a Baixa Sajonia.

A Espanya, Talgo encapçala les investigacions amb el seu tren ‘Vittal-One’ que utilitza piles d’hidrogen. L’hidrogen s’utilitza per alimentar els sistemes de propulsió, però el sistema també es complementa amb bateries que incrementen l’acceleració disponible en les arrencades, aprofitant les frenades del tren per recarregar-se.

“Al nostre país hi ha encara molts trens traccionats per dièsel i aquesta opció ens permet seguir descarbonitzant el transport per ferrocarril. A més —indiquen fonts de l’empresa—, podem convertir-nos en una potència en la producció, distribució i ús d’aquesta energia per a la mobilitat i altres indústries”. De fet, la firma tindrà llest el seu tren d’hidrogen el 2023, nascut en col·laboració amb Repsol, que està aportant la infraestructura de generació d’hidrogen renovable i el subministrament elèctric al tren.

04 AVIÓ: COMBUSTIBLE D’ AVIACIÓ AMB FINS A UN 63% A SAF

L’ús de combustibles renovables en aviació és una realitat al nostre país des que l’any passat Iberia operés el primer vol d’aquestes característiques entre Madrid i Bilbao, cosa que va suposar una reducció d’emissions d’1,4 tones de CO2 a l’atmosfera. En aquest cas, l’avió s’alimenta de combustible sostenible d’aviació (SAF, per les seves sigles en anglès) desenvolupat per Repsol a partir de residus.

La iniciativa Refuel EU Aviation, com a part del paquet de mesures ‘Fit for 55′ proposat per la Comissió Europea, inclou mesures específiques per al transport aeri. El seu objectiu és que tots els vols de la UE utilitzin un contingut mínim de SAF del 2% el 2025, 5% el 2030 i almenys un 63% l’any 2050. D’aquesta manera, es pretén reduir l’empremta ambiental de l’aviació, alineant-se amb els objectius de l’Acord de París i el Pacte Verd Europeu, i tot sense alterar la rendibilitat del mercat.

En la mateixa línia, els fabricants d’aeronaus ja exploren les possibilitats que ofereix l’hidrogen per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en el transport aeri. És el cas d’Airbus, que planeja fabricar per al 2035 un avió que funcioni completament amb aquesta tecnologia. Des de la companyia asseguren que aquest avió, que anomenen ZEROe, no farà servir la tecnologia de piles de combustible, sinó que pretenen modificar “el cremador, el sistema de combustible i el sistema de control d’un turbohèlix GE Passport per funcionar amb hidrogen”.

05 TRANSPORT MARÍTIM: DEL BIOMETÀ A L’ ELECTRICITAT

El transport marítim espanyol ja explora sobre el terreny les possibilitats dels combustibles renovables realitzant trajectes reals.

Sense anar més lluny, l’any passat, la naviliera Baleària va operar un recorregut de 133 milles nàutiques entre les ciutats de Barcelona i Ciutadella, a Menorca, utilitzant exclusivament biometà, amb el qual va evitar l’emissió de 50 tones de CO2 a l’atmosfera. Aquest ferry, a més, compta amb motors duals de gas i connexió elèctrica a port.

En la mateixa línia, un catamarà de passatgers construït per l’empresa Metaltec Naval ja uneix el municipi de Camargo amb Santander, funcionant íntegrament amb propulsió elèctrica alimentada per plaques solars. Es tracta de l’Ecobus Boat, protagonista de la iniciativa Badia Zero.

06 METRE: LES OPERACIONS, MÉS EFICIENTS

Les opcions perquè un mitjà de transport que ja és elèctric sigui més sostenible passen per descarbonitzar l’origen de la seva energia o consumir menys quantitat.

A Màlaga, Múrcia, Bilbao i Barcelona han apostat per contractar electricitat procedent 100% de fonts renovables. Així, durant aquest any i el següent, la xarxa de metro de la ciutat comtal consumirà 275 gigavats per hora a l’any, sempre d’origen renovable. A aquesta mesura se sumen altres operadores de transport, ja que el contracte de subministrament d’energia elèctrica, resolt per Transports Metropolitans de Barcelona, ha estat dut a terme després d’un procés de licitació conjunta amb Metro Bilbao, Metro Màlaga i Societat Concessionària Tramvia de Múrcia.

En el cas de Madrid, la sostenibilitat del metro no passa tampoc necessàriament per un canvi de la font d’energia, sinó per una millora de l’eficiència en les seves operacions. El Pla d’Estalvi Energètic (PAE), de fet, contempla mesures com desconnexió de subestacions elèctriques en hora vall, eliminació dels imants de via, climatització en túnels, aprofitament de l’energia generada durant el frenat, etc., provocant un progressiu estalvi energètic en els últims anys.

Es tracta, en definitiva, que la descarbonització del transport assoleixi també l’ àmbit públic, fent ús de les diverses opcions i tecnologies per perseguir un objectiu comú: que el transport públic a Espanya sigui el més sostenible possible.

Font: El Condifencial