La Xina fa apilament dels minerals crítics per al cotxe elèctric

El Govern de Pequín ha establert límits al comerç de terres rares, necessàries per a les energies netes.

Hi ha metalls dels quals depenen les comunicacions globals del món. Perquè quedi clar: sense ells, no hi hauria internet. Només això fa que se’ls consideri estratègics, però si a l’equació se li sumen tensions de comerç internacionals i una indústria minera dominant a escala global, la recepta del conflicte internacional està servida. Després que la Xina i els EUA s’enfrontessin imposant-se aranzels de fins al 145%, Pequín va afegir set minerals al seu llistat d’exportacions controlades a les 17 terres rares acceptades, cosa que farà que aquests requereixin una nova classificació, que podrà trigar mesos a aprovar-se i, fins aleshores, reduir el seu comerç internacional fins al mínim. Això ja va ocórrer a finals de l’any passat amb el gali, el germani i l’antimoni, elements clau en les indústries tecnològiques, especialment en la de semiconductors. Els últims elements a ser classificats per part de la Xina són el samari, gadolini, terbi, disprosi, luteci, escandi i itri. Tret dels dos últims, aquests pertanyen a la família dels lantànids -números atòmics del 57 al 71 a la taula periòdica- i tenen aplicacions crítiques a l’hora de construir pantalles, equip mèdic i de defensa, a més d’imants poderosos, que són la base dels motors dels cotxes elèctrics i els generadors eòlics.

Seguir llegint notícia a ABC