Catalunya vol multiplicar per 20 la potència fotovoltaica

El Parlament de Catalunya va valer ahir el Decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables, i va aprovar a més, per unanimitat, la creació d’una comissió de seguiment de l’emergència climàtica. El Govern ha anunciat així mateix que, al Decret llei validat l’acompanyarà “en breu” la tramitació de la Llei de Transició Energètica i la creació de l’Agència Catalana d’Energia, actuacions ambdues orientades “a assolir els objectius establerts per la Llei de Canvi Climàtic i per les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica”, objectius (a baix els detallem) el compliment dels quals exigirà la instal·lació de 4.000 megavatios eòlics i 6.000 fotovoltaics d’aquí a 2030, segons l’Institut Català d’Energia. Ara mateix, a Catalunya hi ha al voltant de 300 megues de potència solar i 1.271 d’eòlica.

La consellera d’Empresa i Coneixement del Govern de Catalunya, Àngels Chacón, va presentar ahir davant del Parlament el decret en qüestió, que ha estat validat per 124 vots a favor (Ciutadans, JxCat, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Socialista i Catalunya En Comú Podem). Només hi ha hagut 4 vots en contra (CUP) i 4 abstencions (Partit Popular de Catalunya). El Decret llei validat en deroga un d’anterior, el Decret 147/2009, que establia una sèrie de limitacions al desenvolupament de parcs eòlics i fotovoltaics que pràcticament han paralitzat, de facto, el desenvolupament d’aquestes tecnologies (sobretot l’eòlica) en territori català durant els darrers deu anys. Així doncs, el nou Decret llei 16 elimina d’una banda restriccions per a la implantació d’instal·lacions eòliques i fotovoltaiques i, de l’altra, recupera a més articles de la Llei del canvi climàtic anul·lats pel Tribunal Constitucional. Els recupera -informa el Govern- modificant la redacció: per exemple, la relativa a la neutralitat d’emi
sions de CO2 per a l’ any 2050, l’ electrificació dels ports de la Generalitat, la limitació de la fracturació hidràulica o la penetració de la mobilitat elèctrica en el transport.

El Decret llei 16/2019 -informa el Govern- facilita i agilitza la instal·lació de sistemes d’autoconsum a les llars i en entorns urbans. Així, per afavorir la implantació de sistemes d’autoproducció als edificis i a l’espai públic de les ciutats, aquests no comptaran a efectes de remunta als edificis i podran ubicar-se en parcel·les no edificades (sempre que no tinguin més d’1 metre d’alçada). També es facilita la seva implantació en sòl no urbanitzable, sempre que es compleixin uns criteris ambientals i paisatgístics. Tots els projectes, de qualsevol manera, “hauran d’ajustar-se al compliment de les figures de protecció ambiental, urbanística i paisatgística vigents, de manera que es garanteixi el màxim respecte amb l’entorn on s’emplacin”. El Decret llei validat implementa a més un nou model de tramitació mitjançant una “finestreta única” que el Govern assegura “permetrà reduir fins als tretze mesos el procediment d’autorització d’una instal·lació”.

Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement del Govern de Catalunya: “són les energies renovables les que s’hauran d’adaptar al territori, i no el territori a les energies renovables”

El Ple també ha aprovat, en aquest cas per unanimitat, la “proposta per crear una comissió de seguiment de l’emergència climàtica”. L’objecte de la comissió, que s’ha de constituir pròximament, serà “fer un seguiment de l’acció del Govern en relació a l’emergència climàtica”. Aquesta iniciativa pretén, entre altres coses, “analitzar i revisar la legislació catalana per detectar i modificar” la normativa que dificulti la lluita contra el canvi climàtic. La proposta -informa el Parlament- estableix que la comissió treballi mentre pensi l’emergència climàtica i que faci un informe en finalitzar cada mandat i un, final, un cop conclogui la situació d’emergència.

El Decret llei 9/2019 proposa, entre altres coses

• Promoure les mesures necessàries en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica perquè el consum final d’energia el 2030 sigui un mínim del 32,5% inferior respecte al tendencial, en el marc de la normativa estatal bàsica en matèria d’energia.

• Promoure les mesures necessàries en l’àmbit de les energies renovables perquè el consum elèctric de Catalunya provingui -en un 50% el 2030 i un 100% l’any 2050- d’aquestes fonts renovables, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum.

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha anunciat d’altra banda que el Decret llei validat s’acompanyarà en breu de la tramitació de la Llei de la Transició Energètica i de la creació de l’Agència Catalana d’Energia. La llei -informa el Govern- tindrà com a funció assentar les bases de la transició energètica i establir les estratègies a llarg termini, mentre que l’Agència Catalana de l’Energia serà l’òrgan que ha de permetre coordinar i exercir la governança de la transformació del model energètic del país. Segons el Govern de Catalunya, tota aquesta actuació està orientada a assolir els objectius establerts per la Llei de Canvi Climàtic i per les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, el compliment dels quals exigiria la instal·lació de 4.000 megavatios eòlics i 6.000 megues fotovoltaics d’aquí a 2030, d’acord amb les primeres estimacions de l’Institut Català d’Energia (Icaen). Segons les dades del Govern, el cicle energètic és responsable del 72% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya.

Segons l’Anuari UNEF 2019, que va publicar la Unió Espanyola Fotovoltaica a principis de tardor, a Catalunya hi havia instal·lats a finals de l’any passat 268 megavatios solars fotovoltaics. Segons l’Anuari Eòlic 2019, que va publicar l’Associació Empresarial Eòlica fa només uns dies, a Catalunya hi havia a finals de l’any passat (també última dada consolidada) 1.271 megavatios de potència eòlica instal·lada.

Font: Energies Renovables