Canvi Climàtic, mitjans de comunicació i incertesa. Javier Martín Vide Juliol 2015

Tot i que l’assumpte del canvi climàtic no ha deixat de ser present als mitjans de comunicació des de fa ja prop de dues dècades, des de l’acord del protocol de Kioto, el desembre de 1997, fins avui, és cert que ha presentat màxims de nombre d’informacions i períodes de menor atenció informativa. Entre els moments cim quant a nombre de notícies relacionades amb el canvi climàtic es poden citar l’ aparició del Quart Informe IPCCC, el 2007, amb la concessió del Premi Nobel de la Pau a l’ IPCC, compartit amb Al Gore, i la COP celebrada a Copenhaguen, el desembre de 2009, una de les cimeres internacionals en la qual s’ havien dipositat més esperances, a la postre fallida en molts aspectes. Curiosament, en els últims anys l’atenció mediàtica i social sobre el canvi climàtic en els mitjans de comunicació espanyols ha disminuït alguna cosa.

El paper dels mitjans de comunicació en relació amb el canvi climàtic és fonamental. Gran part de la ciutadania hi té la font primària de coneixement sobre l’ escalfament global. Recau així en ells una considerable responsabilitat social. Alguns mitjans d’ informació han presentat la problemàtica amb un cert grau de controvèrsia sobre la realitat del canvi climàtic i, en especial, sobre el seu origen antròpic, quan en ciència existeix un elevat consens sobre l’ escalfament global i la responsabilitat humana, a causa de les emissions de gasos d’ efecte hivernacle. Realment, les ingents dades meteorològiques i altres indicadors deixen pocs dubtes sobre l’elevació de la temperatura global i a Espanya, al temps que els models climàtics mostren que el factor antròpic és avui imprescindible per explicar l’escalfament global.

Hi ha, però, un terme molt usat en ciència, i en especial en la ciència del canvi climàtic, que causa desconcert en el ciutadà i, en particular, en el lector de diaris, en l’oient de la ràdio o en el teleespectador: incertesa. En el llenguatge comú i fins popular, incertesa és dubte sobre quelcom, inseguretat, el contrari al coneixement segur i clar de quelcom, a la certesa, a les certeses. En ciència, la incertesa (estadística) és un “paràmetre associat al resultat del mesurament que caracteritza la dispersió dels valors que podrien raonablement atribuir-se a la quantitat mesurada”. No és, certament, fàcil per al ciutadà mitjà interpretar correctament això. El Cinquè Informe IPCC (2014), com l’anterior, té dues escales per comunicar el grau de certesa en resultats clau, siguin numèrics, com l’augment de temperatura, o no: 1) La confiança en la validesa d’ una troballa, basada en el tipus, la quantitat, la qualitat i la consistència de les proves, i el grau d’ acord, i 2) la probabilitat, basada en l’ estadística de l’ anàlisi de les observacions i dels resultats dels models, i en l’ opinió d’ experts. El nivell de confiança s’ expressa qualitativament: Molt baixa, baixa, mitjana, alta i molt alta. El nivell de probabilitat s’indica amb valors de probabilitat com ara: 0-33% (improbable), 66-100% (probable), 90-100% (molt probable), etc.

El terme incertesa en la informació i divulgació del canvi climàtic s’ha d’usar amb prudència, i, en ocasions, explicant el seu veritable significat en la ciència, atès que en el llenguatge corrent s’equipara a dubte o inseguretat, la qual cosa alimenta en les audiències actituds de descrèdit, escepticisme o desinterès sobre el risc de l’escalfament global per l’efecte hivernacle –així concloïa una recent taula rodona sobre el canvi climàtic– i els mitjans de comunicació desenvolupada en el marc del congrés internacional CLIMATE-ES, a Tortosa, el passat març-. En el Cinquè IPCC la influència humana en l’ escalfament global s’ avalua com a summament probable, és a dir, amb un nivell de probabilitat igual o superior al 95%. ¿No actuaríem d’immediat davant d’un risc que ens amenacés amb aquest nivell de probabilitat?

Javier Martín-Vide
Col·laborador de la Fundació Privada Empresa i Clima
Catedràtic de Geografia Física Universitat de Barcelona