Canvi Climàtic: l’ONU adverteix que és “ara o mai”

“És ara o mai”, va dir Jim Skea quan va presentar el nou informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC), remarcant que aquest és el moment d’actuar per frenar l’avanç de l’escalfament global.

“Sortim de la COP26 a Glasgow amb un optimisme ingenu, basat en noves promeses i compromisos”, va dir el secretari general de l’ONU, António Guterres, en aquesta presentació.

“Però les promeses climàtiques actuals significarien encara un augment del 14% en les emissions. I la majoria dels principals emissors no estan prenent les mesures necessàries per complir fins i tot aquestes promeses inadequades”, va agregar.

Actualment, les emissions globals estan en camí d’ assolir uns 3,2 ° C per a finals de segle. Per això, l’informe destaca que només les retallades severs d’emissions en els pròxims deu anys en tots els sectors permetran canviar el rumb.

Però, encara que aquestes mesures s’apliquessin, els governs igualment haurien d’incrementar els seus esforços per plantar més arbres i desenvolupar tecnologies que poguessin eliminar part del diòxid de carboni que ja es troba a l’atmosfera. Incrementar les retallades

A diferència d’altres oportunitats, l’informe, l’últim d’una sèrie de tres parts de l’IPCC, es va encarregar de remarcar algunes de les accions necessàries per contenir l’escalfament global a 1,5 °C per sobre de les temperatures preindustrials.

Una de les advertències més polèmiques va ser que el desenvolupament de combustibles sostenibles no serà suficient per mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, per la qual cosa caldrà reduir la demanda d’energia dels consumidors.

En aquest sentit, Daniel Quiggin, investigador ambiental de l’institut de polítiques del Regne Unit Chatham House, va explicar que “acceptar un estil de vida de menor consum és gairebé l’únic moviment polític d’acció ràpida que ens queda per prevenir els impactes desastrosos del canvi climàtic”.

Segons l’informe, la “mitigació del costat de la demanda” podria aconseguir-se a través de mesures com invertir en carrils per a bicicletes i transport públic mentre es bloquegen els automòbils a les ciutats.

Per a l’ONU, aquest objectiu podria impactar negativament en el creixement econòmic dels països, però les pèrdues es veurien compensades pels beneficis de prevenir el canvi climàtic extrem.

A més, l’IPCC va destacar que protegir els boscos, canviar els hàbits alimentaris i modificar els mètodes agrícoles podrien contribuir amb al voltant d’una quarta part de les retallades de gasos d’efecte hivernacle.

El 2019, prop del 22% de les emissions globals van provenir de l’agricultura, la silvicultura i altres sectors d’ús de la terra. D’aquesta xifra, aproximadament la meitat va derivar de la desforestació.

En aquest sentit, la protecció dels boscos contra la tala o dietes més sostenibles, incloent-hi la reducció del consum de carn, podrien proporcionar entre un 20% i un 30% de les reduccions d’ emissions necessàries per limitar la temperatura a 1,5 ° C.

Les ciutats, un as sota la màniga

Una de les idees més innovadores de l’informe va ser que les ciutats, que són grans impulsores de les emissions, podrien exercir un paper important per combatre el canvi climàtic.

El 2020, les metròpolis van ser responsables de fins al 72% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, davant el 62% el 2015.

Entre algunes de les mesures a implementar, es destaquen les preses per Londres, que va introduir tarifes per a vehicles altament contaminants, i París, que va prohibir els automòbils dièsel.

A més, es podria millorar l’eficiència energètica als edificis, dissenyar carrers per evitar la congestió del trànsit i incorporar més parcs i arbres.

D’altra banda, tenint en compte que el 55% de la població mundial vivia en ciutats el 2018, una xifra que s’espera augmenti al 68% per al 2050, serà important evitar l’expansió rural i suburbana.

Es necessita més cooperació del món financer

Una altra de les conclusions més polèmiques va ser que, segons l’IPCC, malgrat que el món “està inundat de diners”, no es gasta prou per prevenir el canvi climàtic.

En aquest sentit, la inversió en la matèria hauria d’augmentar fins a sis vegades des dels US$ 640.000 milions gastats el 2020, cosa que representaria una petita part de la producció econòmica mundial, que va totalitzar uns US$ 84 bilions aquell mateix any.

A més, es necessiten polítiques que eliminin els subsidis als combustibles fòssils, i que permetin exempcions fiscals per a l’energia neta i finançament per desenvolupar projectes i tecnologies amb baixes emissions de carboni.

Justament, l’ONU va advertir que la implementació relativament lenta dels compromisos per part dels països estaria relacionada amb la pressió exercida per algunes indústries productores de combustibles i automòbils.

Font: L’Economista