Brussel·les obligarà les petrolieres i gasistes a detectar i reparar les fugues de metà per lluitar contra el canvi climàtic

L’Executiu comunitari prohibirà la crema i ventilació rutinàries d’aquest gas a les plantes de combustibles fòssils

Brussel·les ha decidit posar-li coto al metà, el segon gas responsable del canvi climàtic, per darrere del diòxid de carboni (CO₂). La Comissió Europea vol obligar les companyies energètiques del sector del petroli, el gas i el carbó, responsables d’un 19% d’aquestes emissions, a detectar i reparar qualsevol fuita localitzada a la seva xarxa de transport, canonades i dipòsits. L’Executiu comunitari, que ha presentat aquest dimecres les noves mesures contra el canvi climàtic, pretén també prohibir la crema i ventilació rutinàries a les plantes de combustibles fòssils, això és, la famosa llamita que sovint es veu coronant les xemeneies de les infraestructures energètiques, convertida gairebé en un símbol de les prospeccions, i que Brussel·les considera una “mala pràctica habitual” i perfectament evitable. La idea és apagar aquesta flama per sempre.

La nova proposta sobre el metà arriba en una setmana en la qual Brussel·les ha posat sobre la taula una gairebé inabarcable bateria de mesures dirigides a la transició ecològica, amb iniciatives de tot tipus que van des de l’eficiència energètica dels edificis a l’impuls de la xarxa comunitària de ferrocarrils o la regulació del puixant sector de l’hidrogen i el gas; es tracta de la segona andanada de l’anomenat “pacte verd” europeu, el primer impacte del qual va arribar el juliol d’aquest any, i ha posat en marxa la maquinària per aprovar una ingent regulació, que mantindrà al Parlament Europeu i al Consell (òrgan que representant els Estats membres) ocupats en una intensa i complexa negociació legislativa durant els pròxims mesos o, molt probablement, anys. Totes les mesures, capitanejades pel vicepresident executiu de la Comissió, Frans Timmermans, però que han exigit l’actuació coordinada de diferents departaments de l’Executiu comunitari, s’encaminen a complir amb l’objectiu que s’ha fixat la UE de reduir en un 55% els gasos d’efecte hivernacle el 2030 i assolir la neutralitat climàtica el 2050.

“Europa ha de passar la pàgina dels combustibles fòssils i passar a fonts d’energia més netes”, ha assegurat Timmermans. “Per fer front a les emissions de metà, proposem un marc jurídic sòlid per seguir i reduir millor aquest potent gas d’efecte hivernacle, ajudant-nos a complir el Compromís Mundial sobre el Metà i a fer front a la crisi climàtica”, ha afegit. L’objectiu de les mesures de l’Executiu comunitari és “reduir les emissions de metà procedents del gas, el petroli i el carbó en un 80% d’aquí a 2030 i desencadenar una acció sobre el metà fora de la UE”, ha afegit la comissària d’Energia, Kadri Simson.

El gas metà, sovint oblidat, ja va acaparar els focus durant la recent cimera del clima de Glasgow, en la qual la UE i Estats Units van impulsar un acord al costat de més d’un centenar de països per reduir un 30% de les emissions d’origen antropogènic el 2030 respecte als nivells de 2020. Al pacte s’hi van sumar grans emissors com Brasil, Indonèsia, el Canadà, Arabia Saudí i el Regne Unit, però hi va haver també enormes absències, com les de Xina, Rússia i l’Índia.

El metà és responsable de prop d’un 25% de l’augment de la temperatura global registrat al planeta des de l’era preindustrial, segons va constatar l’últim informe de l’IPCC —el panell internacional d’experts encarregats de seure les bases científiques sobre el canvi climàtic—. Aquest gas té, a més, un poder d’escalfament 80 vegades superior al del CO₂ en els primers anys des que arriba a l’atmosfera i és un potent precursor de l’ozó, contribuint a la contaminació atmosfèrica i afectant la salut, segons dades aportades per la Comissió.

La iniciativa europea es troba, però, amb la dificultat de regular el sector energètic més enllà de les fronteres de la UE, d’on ve el 90% del petroli i el gas, una xifra que ha anat creixent en els últims anys. La Comissió té capacitat limitada d’actuació en aquest camp, però fiarà part de l’estratègia als seus “recursos diplomàtics”, indiquen fonts de l’Executiu comunitari. I buscarà forçar les corporacions del sector a incrementar els requisits de transparència en les emissions de metà vinculades a les importacions. Les companyies hauran de proporcionar informació detallada sobre les emissions fora de la UE i els passos donats per mitigar-les, dades que seran publicades en un registre sobre emissions globals de metà. Els Vint-i-set destinaran, a més, la seva flota de satèl·lits europeus a vigilar els punts calents d’altes emissions de metà.

La nova proposta no s’endinsa en territori agrícola i ramader, els principals responsables de les emissions vinculades a l’activitat humana (al voltant del 25% del total), per la qual cosa Brussel·les deixa sense regular de moment poderoses fonts metàneres com els erectes de les vaques. “Actuar sobre el sector energètic és més rendible”, afirmen fonts comunitàries responsables de la nova regulació. La idea és que aplicant solucions tecnològiques, com la vigilància i el control de fuites en pous de petroli i gas, s’obtenen reduccions considerables de les emissions.

Edificis sostenibles

La UE també pretén arribar al 2050 amb un parc d’edificis que compleixi amb els objectius de zero emissions. La proposta exigirà una profunda transformació del sector, on, de mitjana, només el 22% de les fonts per escalfar i refredar els immobles, i el 34% de l’electricitat que aquests consumeixen, té un origen renovable, segons dades de 2019 aportades per la Comissió. L’Executiu comunitari busca reduir el consum d’energia un 14% i impulsar la renovació de 35 milions d’habitatges europeus. La part central de l’ estratègia consistirà a imposar uns estàndards mínims que hauran de complir els edificis amb pitjor rendiment energètic.

El 85% de les llars de la UE van ser construïts abans de l’any 2000, d’ells el 75% té un rendiment energètic “pobre”, i només un 11% dels edificis se sotmeten a algun tipus de reforma cada any, segons la Comissió. I, en l’actualitat, un 15% de les construccions de la UE tenen la categoria G, la pitjor dins de la classificació del Certificat de Rendiment Energètic (EPC, per les seves sigles en anglès), en la qual l’A és la de major eficiència i menor cost climàtic.

Brussel·les pretén començar la renovació amb els edificis públics i no residencials: per al 2027, aquells classificats com a G hauran, com a mínim, passar a la categoria següent, la F. El 2030, hauran de pujar un altre esglaó, fins a la classe E. En els habitatges, Brussel·les dona una mica més de temps: els de tipus G hauran de convertir-se en F el 2030, i ascendir a categoria E el 2033.

La proposta també pretén impulsar la substitució de calderes de combustibles fòssils per altres sistemes sense emissions directes de gasos d’efecte hivernacle, com les bombes de calor i altres tecnologies basades en les energies renovables; entre altres coses, es prohibirà als Estats membre donar cap tipus d’incentius financers a la instal·lació de calderes de combustibles fòssils a partir del 2027.

Conscient que les mesures poden tenir un fort cost social i podrien aprofundir en la bretxa de la pobresa energètica, ja que sovint els habitatges menys eficients corresponen a les llars de menor renda, Brussel·les pretén mobilitzar alguna cosa més de 200.000 milions d’euros, procedent dels plans de recuperació pactats per sortir del clot de la pandèmia i del Fons Social per al Clima, un mecanisme encara en fase de negociació destinat a pal·liar les previsibles esquerdes que deixi al seu pas la transició ecològica.

Font: El País