Brussel·les llança un pla d’un bilió d’euros per a la transició ecològica

Un milió d’euros per reduir a zero el CO2. La Comissió Europea, presidida per Ursula von der Leyen, té previst aprovar aquest dimarts un pla de finançament que aspira a mobilitzar un milió d’euros durant la pròxima dècada per garantir que Europa es converteix en el primer continent en aconseguir la neutralitat climàtica el 2050.

El pla, a l’esborrany del qual ha tingut accés EL PAÍS, assegura que “la transició a una economia neutral climàticament i sostenible requerirà inversions significatives”. El document sosté que el sector públic ha de “assumir el lideratge, però els actors privats són els que hauran de proporcionar el volum” de la tremenda transformació econòmica, social, tecnològica i industrial en marxa.

El pla de la Comissió (denominat en anglès com Sustainable Europe Investment Pla o SEIP) es proposa utilitzar ingents recursos del pressupost comunitari per estimular la inversió; dissenyar un marc legal que faciliti i atregui el capital privat; i reservar partides especials per als socis de la UE menys rics i per a les regions amb alta dependència de fonts energètiques o indústries amb gran nivell d’emissions.

“Volem que la Unió Europea es converteixi en un model i que sigui el líder mundial en aquesta matèria”, va assenyalar Von der Leyen aquest divendres a Zagreb, on la Comissió Europea va celebrar la primera reunió amb la presidència semestral del Consell Europeu, ocupada des de l’1 de gener per Croàcia.

La trobada va reclamar el suport del Govern croata d’Andrej Plenkovic per a un Pla Verd que, segons va assegurar Von der Leyen, “estic convençuda que es convertirà en la nova estratègia europea de creixement”.

Però Croàcia és un dels pocs socis d’Europa central i de l’Est que abraça amb cert entusiasme una estratègia de descarbonització que fa tremolar a socis com Polònia, Hongria, República Txeca i, fins i tot, a certes regions d’Alemanya. I altres socis, entre ells Espanya, tot i que són fermament partidaris de la transició ecològica, temen perdre uns fons comunitaris que podrien concentrar-se als països procedents de l’antic bloc soviètic el model industrial i energètic del qual requereix una modernització molt més costosa.

Malgrat les nombroses reticències, el Consell Europeu va aprovar en la cimera de desembre l’objectiu d’assolir el 2050 un nivell zero d’emissions netes de CO2. Però a canvi, la Comissió Europea es va comprometre a presentar un ambiciós i generós pla de finançament que enlairi els dubtes dels països amb una transició més costosa, en particular, de Polònia.

Von der Leyen ha complert la seva promesa i aquest mateix dimarts concretarà el braç financer d’un Pla Verd que podria col·locar a Europa a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic.

El document al qual ha tingut accés aquest diari detalla els recursos per mobilitzar un milió d’euros entre 2021 i 2030. Una bona part, 485.000 milions d’euros, procediran del pròxim Marc Financer de la UE (2021-2027). Brussel·les es proposa destinar el 25% d’aquests pressupostos a polítiques vinculades a la lluita contra el canvi climàtic, la qual cosa obligarà a reorientar en part els models de despesa dels tradicionals fons estructurals i de la Política Agrícola comuna.

El pla de la Comissió calcula que aquest pressupost comunitari comportarà un cofinançament amb càrrec a les arques nacionals de 115.000 milions d’euros, cosa que ja elevaria a més de mig milió el capital disponible.

La segona gran aportació procediria d’InvestEU, el programa antigament conegut com a pla Juncker, amb el qual s’aspira a mobilitzar 280.000 milions, entre recursos públics i privats.

Una tercera partida, batejada com a Innovació i Modernització, es finançaria a través dels recursos generats per la venda de drets emissions de CO2 en el mercat europeu creat fa anys per a la comercialització d’aquests títols. La Comissió calcula que aquest recurs podria aportar 12.000 milions d’euros. I Brussel·les es proposa destinar aquests diners prioritàriament als països amb un Producte Interior Brut molt per sota de la mitjana europea.

El pla es completa amb la creació d’un Fons de Transició que, al llarg de la pròxima dècada, seria el catalitzador d’inversions per valor de 143.000 milions d’euros. El seu destí prioritari serien les regions amb alta dependència de fonts energètiques com el carbó o a les zones amb indústries d’ alt consum energètic.

Enginyeria financera

La vistosa i abultada xifra del milió d’euros no està exempta de crítiques ni apallissa del tot als països i indústries inquietes pel cost d’una reestructuració amb una envergadura sense precedents recents.

Les objeccions al pla de Von der Leyen apunten a la fiabilitat de l’enginyeria financera que amb un limitat volum de recursos aspira assolir xifres multimillonàries. Els 280.000 milions d’euros procedents de l’InvestEU, per exemple, procediran d’un fons que només comptarà amb un aval de 38.000 milions d’euros del pressupost comunitari, amb només el 40% en diners comptant i sonant.

Brussel·les recorda que els mateixos dubtes es van plantejar a l’inici del pla Juncker, que amb una mínima garantia aspirava a mobilitzar 300.000 milions d’euros. L’objectiu es va assolir i el pla s’ha prolongat per assolir el mig milió d’euros. Amb aquest exitós precedent, la Comissió confia ara a mobilitzar uns 93.000 milions d’euros a l’any. I el 30% d’aquesta partida (uns 28.000 milions d’euros a l’any) es concentrarien en els projectes de la transició ecològica amb major risc per a l’inversor privat.

El SEIP també aixeca suspicàcies pel risc que dreni els recursos dels fons estructurals cap a projectes relacionats amb la transició i que deixi sense finançament les infraestructures o inversions que faciliten la convergència econòmica, objectiu original de la política europea de cohesió.

Brussel·les reconeix que la reorientació és inevitable. I proposa que almenys el 25% del pròxim marc pressupostari de la UE (per al període 2021-2027) es destini a polítiques relacionades amb el canvi climàtic. En el Fons de Cohesió i en els fons estructurals aquesta contribució ascendirà al 40%. I en la política agrícola, el 40% dels pagaments directes als agricultors estaran vinculats als objectius mediambientals.

Font: El País