Brussel·les adverteix que els plans dels 28 contra el canvi climàtic són insuficients

No són suficients. Però encara hi ha temps per millorar-los. És la principal conclusió de l’ anàlisi que ha fet la Comissió Europea dels plans d’ energia i clima que han hagut de presentar els Governs dels 28 països membres. Brussel·les ha demanat aquest dimarts als països que augmentin els seus esforços i siguin més “ambiciosos”. En especial, en la implantació d’ energies renovables, en eficiència energètica i en lluita en general contra els gasos d’ efecte hivernacle, responsables del canvi climàtic segons el consens científic. Els països tenen fins a final d’any per presentar els documents definitius i atendre les recomanacions que els ha realitzat la Comissió aquest dimarts.

El pla presentat per Espanya destaca en l’avaluació presentada aquest dimarts per la Comissió i en diverses ocasions es posa com a exemple de bones pràctiques i objectius ambiciosos. De fet, fonts comunitàries han assenyalat que els cinc plans més ambiciosos són els d’Estònia, Dinamarca, Lituània, Portugal i Espanya. En canvi, diversos Estats de l’est d’Europa segueixen molt ensomes. En les seves recomanacions, la Comissió demana a països com la República Txeca, Eslovàquia o Polònia que augmentin el seu nivell d’ambició. Tot i que no només aquests Estats es porten aquesta reprimenda: també insta socis com Bèlgica o Regne Unit a elevar les seves pretensions.

Com ha recordat Brussel·les en la seva avaluació final, aquests plans són crucials per combatre l’escalfament. La pròxima dècada serà clau en la lluita internacional contra aquest problema. Perquè serà quan s’apliqui l’Acord de París, que obliga tots els seus signants a presentar plans de retallades d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. I perquè el planeta, segons alerten des de l’àmbit científic, s’està quedant sense temps per poder deixar l’escalfament dins d’uns límits manejables. “No podem veure [estas medidas] com un cost, sinó com una inversió perquè l’economia europea assoleixi la neutralitat climàtica el 2050”, va sostenir el vicepresident de la Comissió, Maros Sefcovic, responsable d’Energia.

Per aplicar l’Acord de París la Unió Europea ha anat construint un marc legal que inclou els plans d’energia i clima que ara està avaluant. Per primera vegada, va recordar Sefcovic, cada membre de la UE ha hagut de presentar el seu i fixar-se els objectius per a la pròxima dècada de reducció d’emissions, d’implantació de renovables, d’eficiència… El sector energètic acumula al voltant del 80% de tots els gasos d’efecte hivernacle de l’economia de la UE, d’aquí la importància d’aquests plans. La suma de tots aquests plans nacionals ha de ser suficient perquè el conjunt d’Europa compleixi amb els seus objectius internacionals: reduir almenys un 40% les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2030 respecte als nivells de 1990.

Però el que s’ha presentat fins ara pels Estats no és suficient, segons ha ressaltat la Comissió. Després d’examinar cadascun dels plans, l’executiu comunitari ha formulat a cadascun dels països una bateria de recomanacions, en les quals demana més concreció en les mesures o fixar metes més ambicioses. Els països tenen ara fins al desembre per fer els canvis pertinents en els seus esborranys. “Els plans finals han de reflectir un nivell d’ambició encara més gran perquè la Unió Europea encari adequadament la lluita contra el canvi climàtic i la modernització de la nostra economia”, va advertir el comissari d’Acció pel Clima i Energia, Miguel Ángel Arias Cañete.

Renovables

Per exemple, en renovables l’objectiu aprovat ja per al conjunt de la UE per al 2030 és arribar, almenys, al 32% de quota d’energies netes en el consum final. Però la suma de tots els plans es queda entre el 30,4% i el 31,9%. Entre els països que no arriben a aquesta meta hi ha quatre de les sis majors economies de la UE: Alemanya, regne Unit, Itàlia i Polònia. Per això, Brussel·les ha fet una crida a diversos Estats a incrementar les seves metes de renovables per trencar aquesta bretxa.

En l’informe la Comissió recorda que la implantació de renovables és positiva no només per a la lluita contra l’escalfament i la contaminació, sinó també per reduir la dependència energètica de la UE. Arias Cañete es va mostrar convençut que amb les recomanacions es podrà assolir la meta fixada per a renovables.

Més preocupat es va mostrar amb l’objectiu d’eficiència energètica, d’almenys un 32,% per a 2030. Ahí els plans es queden en el millor dels casos a almenys dos punts d’aquest objectiu i, en el pitjor dels seus casos, a sis. En aquest cas, tots els països han de revisar a l’ alça els seus plans, segons la Comissió. “Hi ha marge per a la millora”, va recordar el comissari, qui tot i així va voler recordar que aquesta avaluació permet que la UE pugui avançar cap als objectius marcats amb un sistema “completament integrat”.

En el costat positiu d’aquesta anàlisi, com han ressaltat fonts comunitàries, hi ha Espanya. En el camp de les renovables, Brussel·les destaca que els objectius més ambiciosos són els que han presentat Dinamarca, Estònia, Espanya, Lituània i Portugal. En el cas de l’eficiència energètica, també es ressenya que els millors plans són els d’Itàlia, Luxemburg i Espanya.

L’Executiu comunitari, però, creu que és el moment de posar llums llargues i mirar cap al 2050 com a data per a la descarbonització total del sector energètic. Per això, Arias Cañete va reclamar que “després dels últims canvis d’Alemanya” (la canceller Angela Merkel es va mostrar oberta a la consecució d’aquest objectiu), diversos països “pressionen” en el Consell Europeu d’aquest dijous cap a aquesta direcció. El primer esborrany de conclusions d’aquesta reunió, que pot estar encara subjecte a múltiples canvis, apunta que la UE ha de fixar a principis del 2020 una estratègia sobre la qual es pugui dur a terme una “transició justa” cap a aquesta neutralitat climàtica, tot i que de moment els països membres eviten posar data a aquest horitzó.

Espanya va ser l’últim dels socis europeus a presentar aquest pla d’energia i clima, però una anàlisi de l’organització European Climate Foundation ja el qualificava com el millor dels 28. Aquell informe també advertia que els 28 s’estaven quedant curts, com ara ratifica la Comissió.

ADIÓS AL CARBÓ EN VUIT PAÏSOS

L’informe de la Comissió Europea ressalta que vuit països han presentat calendaris concrets per tancar les seves plantes elèctriques que cremen carbó. “França té intenció de fer-los el 2022. Itàlia i Irlanda el 2025. Dinamarca, Espanya, Holanda, Portugal i Finlàndia el 2030”, ressalta l’anàlisi.

L’informe també esmenta que Alemanya ha comunicat la seva intenció de posar-li data a la fi del carbó per generar electricitat. Però el Govern alemany maneja el 2038 com a data per a aquest final.

Font: El País