Brussel·les regula els bons verds per impulsar les emissions de deute amb criteris mediambientals

Els anomenats bons verds o emissions de deute amb criteris mediambientals superen ja els 250.000 milions d’euros a l’any en el mercat mundial, però suposen encara poc més del 3% les col·locacions realitzades en total. La Comissió Europea vol donar un impuls a aquest tipus de deute amb l’aprovació, per primera vegada, d’un reglament comunitari que fixa les condicions per poder etiquetar com a verd l’emissió d’un bo. Brussel·les confia en què l’estímul dels bons verds contribueixi a finançar les inversions necessàries per assolir els objectius de reducció d’emissions el 2030, que requereixen la mobilització anual d’uns 330.000 milions d’euros.

Les noves normes, recollides en un projecte de reglament que la Comissió Europea té previst aprovar aquest dimarts, fixen les obligacions que hauran d’assumir els emissors del deute etiquetat com a “bo verd europeu”. El Reglament, al qual ha tingut accés EL PAÍS, estableix també un sistema de registre i supervisió de les companyies que actuïn com a auditors externs per verificar la validesa d’ una etiqueta a la qual s’ anticipa una creixent demanda i amb uns rendiments superiors als dels bons tradicionals.

El projecte legislatiu, que ha d’ara ser tramitat pel Consell i el Parlament Europeu, preveu importants sancions, de fins a 200.000 euros més multes periòdiques, als verificadors que, de manera deliberada o per negligència, incompleixin les seves obligacions de rigor i neutralitat. La Comissió vol evitar així el risc de l’ecologisme de façana d’aquelles empreses que obtinguin finançament verd al mercat però destinin el capital a activitats dubtosament sostenibles.

Brussel·les considera, precisament, que el creixement dels bons verds es veu encara frenat per factors com la desconfiança dels inversors cap a una etiqueta relativament subjectiva i per la necessitat dels emissors de buscar la certificació de diversos auditors externs per intentar oferir certes garanties.

En els sectors industrials amb major consum d’energia (des de cementeres a papereres o siderúrgiques), les emissions de bons verds són molt escasses perquè les companyies temen ser acusades d’intentar camuflar l’impacte mediambiental de les seves activitats o d’explotar una etiqueta que no es mereixen.

Estàndard d’ inversió verda

La Comissió confia en què el nou reglament enlairi els dubtes i permeti a tots els inversors adquirir bons verds amb la garantia que els seus diners es destinarà a finançar projectes compatibles amb els objectius mediambientals de la UE. Brussel·les considera que el nou estàndard facilitarà, a més, que els emissors abarateixin els costos de verificació i que moltes més empreses s’aventurin al mercat amb l’aval de l’etiqueta creada en el nou reglament: EuGB, sigles en anglès del bo verd europeu (European Green Bond).

El reglament obliga a dedicar tot el capital obtingut amb l’emissió de deute verd “a finançar activitats econòmiques que siguin sostenibles mediambientalment (…) o que contribueixin a la transformació d’activitats per ser sostenibles mediambientalment”, segons el text explicatiu que precedeix la norma.

Les activitats acceptables estan fixades per la taxonomia o classificació que està desenvolupant la UE per identificar els sectors amb major potencial per contribuir als objectius mediambientals. Entre els primers designats figuren energia, transport, manufactures i edificis. Brussel·les calcula que la classificació cobreix ja al 40% de les companyies cotitzades d’aquests sectors, als quals s’atribueix el 80% de les emissions directes de CO₂ a Europa.

La Comissió espera que la combinació de la taxonomia i el reglament de bons verds faciliti la transició energètica en els sectors amb major intensitat d’emissions, que necessitaran un important finançament per adaptar-se als nous nivells de reducció exigits. La UE ha elevat del 40% al 55% l’objectiu de reducció per a 2030. I s’ha fixat l’objectiu de zero emissions el 2050. Brussel·les calcula que només durant aquesta dècada es requerirà una inversió de més de 330.000 milions d’euros a l’any per finançar una transformació industrial i social de gran escala.

Emissions més barates

El nou reglament, segons la Comissió, facilitarà l’ obtenció en els mercats de capital destinat a finançar la transició. La disponibilitat d’una etiqueta verda de caràcter europeu abaratarà, segons l’organisme comunitari, la col·locació d’aquest deute perquè als emissors els n’hi haurà prou amb comptar amb una sola auditoria externa favorable. En l’actualitat, segons Brussel·les, les empreses que aposten pel deute verd busquen l’aval de diversos verificadors externs per convèncer uns inversors que observen amb certes reticències les emissions suposadament verdes.

Fins i tot sense un estàndard europeu comú, el mercat s’ha desenvolupat a un ritme trepidant en els últims anys. Des dels 600 milions d’euros de la primera emissió de bons verds a Europa el 2007, realitzada pel Banc Europeu d’Inversions, es va passar a 53.800 milions el 2017. La xifra es va doblar dos anys després fins a superar els 107.000 milions. I fins i tot el 2020, un any de menor activitat com a conseqüència de la pandèmia de covid-19, es va batre un nou rècord i es van fregar els 130.000 milions d’euros.

La UE ha passat ja a ser el líder global del mercat amb el 49% del total d’emissions, que el 2020 es van situar en 252.000 milions. Brussel·les està convençuda que refermarà aquest lideratge amb el fons de recuperació enfront de la pandèmia, amb el qual emetrà deute per un valor total de 800.000 milions d’euros. El 30% d’aquestes emissions seran de caràcter verd, per la qual cosa la UE doblarà per si sola el volum actual del mercat mundial de deute per a projectes sostenibles. La Comissió creu que si el ritme actual es manté les emissions verdes superaran el 2023 els 830.000 milions d’euros a nivell global.

Font: El País