Brussel·les fomenta la inversió verda i adapta la seva política de competència

• La UE reforma la seva norma d’ajuts d’Estat per impulsar la inversió ecològica
• Els països de la UE tindran fins al 2024 per adaptar-se a les noves directrius

En la transformació de l’economia per assolir la neutralitat climàtica a Europa d’aquí a 2050 cada euro compta, per això la Comissió Europea va presentar el passat dimarts una reforma de les normes de competència que regulen els ajuts d’estat que aspira a impulsar la inversió pública en polítiques verdes. “Les normes de competència no estan al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic, però hi ha un ampli consens en què tenen un paper de suport molt important,” va explicar la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea al càrrec de Competència, Margrethe Vestager, “el que decidim finançar amb l’erari públic és realment important, per a bé o per a mal. Les noves directrius aprovades avui tracten d’augmentar allò bo i limitar el mal”, va afegir.

Aquestes noves directrius substituiran les actuals i estaran en vigor des de principis de l’any que ve, tot i que els països de la Unió Europea tindran fins al 2024 per adaptar-se. Les noves normes estableixen els criteris que Brussel·les aplicarà a l’hora d’avaluar les ajudes d’estat en el marc de la lluita contra el canvi climàtic, la protecció del medi ambient i l’energia, i delimitaran quan es pot considerar que aquestes són a més compatibles amb el funcionament mercat únic.

El nou reglament permeten ajuts de fins a un 100% del dèficit de finançament en l’àmbit de les tecnologies que contribueixin a reduir i prevenir les emissions en diferents sectors, des de les energies renovables fins a la descarbonització industrial. També s’amplien el marge d’ajuts a àmbits com la protecció de la biodiversitat, l’economia circular, la gestió de residus, o la mobilitat neta. Aquestes directrius introdueixen a més noves reduccions en els gravàmens sobre l’ electricitat per als grans consumidors d’ energia per evitar que traslladin les seves activitats a altres països amb estàndards mediambientals més baix, a canvi de compromisos per reduir la seva petjada de carboni.

L’objectiu és a més reduir les traves. De fet, la Comissió eliminarà el requisit de notificació individual per a grans projectes ecològics que s’emmarquin en règims d’ajuda prèviament aprovats. Busca a més garantir la coherència amb els objectius del pacte, per exemple desincentivant la inversió en combustibles fòssils o en activitats que puguin tenir un impacte nociu per al medi ambient, a més d’ introduir noves salvaguardes per garantir que l’ ajut es destini efectivament on sigui necessària. “El nostre objectiu és, i seguirà sent, eliminar progressivament la dependència dels combustibles fòssils, inclòs el gas”, va assegurar Vestager.

Tot i que això suposa que Brussel·les reconeix la possibilitat de dirigir finançament públic al gas, l’anunci arriba abans que la decisió de la Comissió sobre la taxonomia, que defineix què es pot considerar com a inversió verda, es retarda. Brussel·les havia de determinar precisament si el gas natural o l’energia nuclear es poden incloure en aquest marc abans d’acabar l’any. Amb els països de la UE dividits sobre la qüestió, l’executiu comunitari continuarà amb les consultes i no desvetllarà la seva postura fins a principis de 2022.

Font: L’Economista