COTITZACIÓ CO2 Tancament del Cierre del 29-04-2024 63,98 €/T

Austràlia s’encamina a complir l’Acord de París sense crèdits de carboni

Austràlia va anunciar aquest dijous que està en camí de complir el seu objectiu de reduir les emissions entre el 26 i 28 per cent les seves emissions per a 2030 respecte als nivells de 2005, establert en l’Acord de París, sense valer-se dels crèdits de carboni que acaricia altres compromisos.

Segons el Full de Ruta d’Inversions en Tecnologia, les projeccions seran de 436 milions de tones de CO2-e en 2030, la qual cosa suposa un 29 per cent per davall dels nivells de 2005, i amb el que superaria l’objectiu de l’Acord, apunta l’informe de les projeccions d’enguany publicat en el portal del Ministeri d’Energia i Emissions d’Austràlia.

Aquestes projeccions no inclouen els crèdits de carboni pel compliment de compromisos anteriors de reducció d’emissions que pretenia usar el govern d’Austràlia, un dels països més contaminants ja sigui “per càpita” o si es prenen en compte les seves exportacions de combustibles fòssils.

“Tenim un pla clar per complir i superar el nostre objectiu de 2030 i les projeccions actualitzades reflecteixen la forta actuació d’Austràlia”, va dir en un comunicat Angus Taylor, ministre d’Energia i Emissions, el govern del qual ha estat criticat per no tenir una política climàtica clara.

Els crèdits o bons de carboni són un mecanisme, creat dins del Protocol de Kioto, que pretenia incentivar empreses i entitats governamentals a l’hora de descontaminar el planeta doncs, en adquirir aquests bons, redueixen les seves emissions de carboni i promouen projectes com la reforestació i la preservació dels boscos, entre altres mesures.

No obstant això, els seus crítics asseguren que no serveix per a la cura del medi ambient i fomenta l’especulació ja que els crèdits, la unitat dels quals equival a una tona de diòxid de carboni que ha estat deixada d’emetre a l’atmosfera, poden ser negociats en el mercat internacional.

Taylor va destacar també la inversió d’uns 3.953 milions de dòlars (3.271 milions d’euros) per part del govern, que impulsa l’exportació de combustibles fòssils com a clau per a la seva recuperació econòmica després de la pandèmia, en la reducció d’emissions al país, que inclou inversions en tecnologies de baixes emissions contaminants.

El Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA), amb seu a Nairobi, va indicar en el seu informe sobre la Bretxa d’Emissions de 2020 que els països del G20 no estan encaminats “col·lectivament” a complir amb els seus objectius.

També va destacar que la Unió Europea i Regne Unit, així com Japó, Xina, Argentina, Índia, Mèxic, Rússia, Sud-àfrica i Turquia, estan encaminats en el seu compliment, però no així Austràlia, brasil, Canadà, Corea del Sud i Estats Units, per la qual cosa va recomanar “majors accions”.

L’anunci australià es va divulgar a dos dies d’una reunió virtual de líders internacionals convocada per l’ONU al costat de Regne Unit en el cinquè aniversari de la signatura de l’Acord de París sense que s’hagi fet prou perquè la temperatura del planeta no superi els 1,5 graus.

Font: La Vanguardia