Així avançaran els mosquits del dengue i del zika pel canvi climàtic

En uns anys probablement no caldrà viatjar als tròpics per estar exposat al dengue o al zika. Les espècies de mosquits que transmeten els virus causants d’aquestes i altres malalties tindran a l’escalfament global com a aliat perquè el seu hàbitat creixi. Zones que fins ara eren massa fredes es convertiran en llocs trempats on podran viure almenys uns mesos a l’any.

L’última projecció, i probablement més precisa, sobre l’expansió de dues espècies de mosquits del gènere Aedes (aegypti i albopictus, més conegut com a tigre) acaba de publicar-se a la revista PLOS Neglected Tropical Diseases. Mostra que en el pitjor escenari de canvi climàtic —cap al qual anem si no es redueixen les emissions—, aquests insectes podran reproduir-se en pràcticament tot el planeta habitat el 2080 i amenaçaran a 7.000 milions de persones, 1.000 milions més que avui. Però abans aniran assolint cada vegada més àrees al ritme que pujaven els termòmetres.

El mosquit tigre ja porta uns anys expandint-se cap al nord, pel Mediterrani. Però aquesta espècie és pitjor transmissora de virus que l’Aedes aegypti, que necessita més calor. “Ara l’augment de temperatures va a fer que les poblacions d’albopictus siguin reemplaçades per aegypti, el principal vector del dengue, la febre groga, el zika, el chikungunya i l’encefalitis japonesa; ahí és on anem a tenir el problema”, subratlla Nerea Irigoyen, que lidera un grup de recerca en virus del zika a la Universitat de Cambridge.

“Aquestes malalties, que considerem estrictament tropicals, ja han aparegut en àrees amb climes adequats, com Florida, perquè els humans són molt bons per moure tots dos insectes i els seus patògens arreu del món”, afegeix Sadie J. Ryan, professor de la Universitat de Florida i un dels autors principals de l’estudi.

Tot i que l’expansió del mosquit és pràcticament inevitable en major o menor mesura (en els gràfics de dalt i a baix es detallen els escenaris), això no vol dir que les malalties de les quals són vectors vagin a arribar automàticament amb ells. Com aclareix Irigoyen, l’aparició de dolències emergents depèn fonamentalment de tres factors: els del propi virus i la seva capacitat d’adaptació, que en el cas dels transmesos per artròpodes (arbovirus) és més gran, ja que tenen una gran facilitat per mutar; factors humans, com superpoblació en grans ciutats, contaminació, viatges transoceànics i globalització; i, per últim, factors climàtics, com l’escalfament global i fenòmens com El Niño, que permeten l’expansió de poblacions de mosquits. A més inundacions i aigua estancada, més insectes.

La salubritat dels entorns és, doncs, una altra variant clau per a l’ expansió dels mosquits i les malalties que transmeten. Es va veure clarament amb els brots de zika, que van ser molt menors a Florida que a Puerto Rico, malgrat un clima similar. Llocs insalubres, amb tolls o pneumàtics tirats —un dels llocs característics per a l’anidació dels insectes— són focus molt més potents que d’altres.

Colin Carlson, l’altre autor principal de l’estudi, assegura que com que no hi ha vacuna per a la majoria de les malalties que s’expandiran amb el canvi climàtic, la millor línia de defensa és prevenir la propagació de mosquits aedes. “Això significa vigilància, rastrejar la seva propagació i el control, desfer-se de l’aigua estancada a prop de casa, disminuir el contacte mitjançant repel·lents d’insectes i mosquiteres”, enumera. A més, els sistemes sanitaris dels països tropicals on avui són endèmiques aquestes malalties són, en general, més febles que els del nord, on amenacen amb expandir-se. Els brots a Europa i Estats Units serien més fàcils de detectar i tractar de forma eficaç, almenys en teoria.

Segons el pitjor escenari de la investigació, les temperatures poden créixer tant que hi hagi zones en les quals avui aquests mosquits proliferen en les que faci fins i tot massa calor per a ells. Però ni en aquest cas baixaria el nombre de persones amenaçades, atès l’augment de les poblacions i les concentracions urbanes. A més, com apunta Irigoyen, si les temperatures pugen a aquests nivells (per sobre de tres graus) segurament els mosquits no siguin la nostra principal preocupació.

Fuetne: El País