Aprovada la Llei de Canvi Climàtic: aquestes són les mesures més importants

El Congrés ha donat llum verda a la Llei de Canvi Climàtic, un paquet de normes amb els quals Espanya tractarà de reduir la seva dependència dels combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. A continuació repassem algunes de les mesures més importants que contempla.

A falta de la seva ratificació al Senat, gairebé es pot dir que la Llei de Canvi Climàtic és un fet. El Congrés ha aprovat la seva posada en marxa, amb els vots en contra de VOX i l’abstenció del Partit Popular (PP).

Aquesta Llei ha de servir perquè el país compleixi els seus compromisos internacionals en la lluita contra l’ escalfament global, essent el seu objectiu més ambiciós assolir la neutralitat climàtica el 2050. Fins a aquesta data, s’estableixen una sèrie de fites intermèdies que s’hauran d’haver assolit el 2030:

– Reduir les emissions de gasos d’ efecte hivernacle en, almenys, un 23% respecte a les de 1990

– Assolir una penetració d’energies d’origen renovable en el consum d’energia final de, almenys, un 42% (enfront del prop del 20% actual)

– Assolir un sistema elèctric amb, almenys, un 74% de generació a partir d’energies d’origen renovable (enfront del 40% d’aquest moment)

Aquests objectiu es revisarà a l’alça de forma periòdica, la primera revisió serà el 2023.

Mobilitat en la Llei de Canvi Climàtic

Entre totes les mesures que contempla la Llei de Canvi Climàtic, les relatives a mobilitat tenen un espai prioritari.

En l’actualitat, gairebé el 30 % de les emissions d’efecte hivernacle d’Espanya procedeixen del transport. Per assolir la neutralitat climàtica a mitjan segle, és fonamental reduir les emissions dels vehicles en circulació, per a això, la nova llei contempla la prohibició de vendre vehicles nous de combustió, no destinats a usos comercials, a partir del 2040.

A més, tots els municipis de més de 50.000 habitants hauran d’adoptar plans de mobilitat sostenible que, entre altres assumptes, incloguin zones de baixes emissions. El Govern té previst, a més d’aprovar una llei de mobilitat sostenible, presentar en breu un paquet d’impuls al cotxe elèctric i d’instal·lació de punts de recàrrega.

Sector elèctric

El 14 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’Espanya procedeixen del mercat elèctric. La xifra ha descendit en els últims anys gràcies al tancament de plantes de carbó i l’augment de l’ús d’energies renovables. Però cal fer-ne més.

La Llei de Canvi Climàtic contempla duplicar el 2030 la quota de renovables de la generació elèctrica a Espanya fins a arribar a un 74%. I fixa com a objectiu per al 2050 que el 100% de la generació elèctrica sigui renovable.

Quatre són les mesures proposades per aconseguir-ho:

– El Govern i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència hauran de presentar en un termini màxim de 12 mesos després de l’ aprovació de la llei una proposta de reforma del sector elèctric

– S’impulsaran les centrals hidroelèctriques reversibles (les que funcionen amb un sistema de bombament de l’aigua que permet generar l’electricitat en el moment que es necessita). I també s’impulsarà la generació d’electricitat a través dels sistemes d’abastament i sanejament urbans

– Es reformarà en el termini d’un any la Llei de Propietat Horitzontal per facilitar les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum a les comunitats de propietaris

– A més, la llei advoca per fer que la implantació de les noves renovables sigui “compatible amb la conservació del patrimoni natural”. Per evitar els pitjors impactes de la instal·lació de grans parc eòlics i solars, el Govern elaborarà una zonificació d’àrees sensibles en les quals no es podran dur a terme projectes d’aquest tipus

Dependència dels combustibles fòssils

Una vegada entri en vigor la nova llei, quedaran prohibides les noves exploracions i projectes d’extracció d’hidrocarburs a Espanya. Respecte als permisos d’investigació i les concessions d’explotació de jaciments d’hidrocarburs que ja estiguin vigents, “no podran prorrogar-se, en cap cas, més enllà del 31 de desembre de 2042”.

Eficàcia i rehabilitació d’ edificis

Quant a l’ eficiència energètica, les principals mesures es concentren en l’ àmbit de la rehabilitació energètica d’ edificis, un altre segment clau en la reactivació econòmica que, a més, és un pilar de la lluita contra la pobresa energètica. D’ acord amb el projecte, el Govern promourà i facilitarà l’ ús eficient de l’ energia i l’ ús de fonts renovables en l’ edificació, alineant l’ Estratègia a llarg termini per a la renovació d’ edificis amb els objectius dels successius PNIEC.

Per atraure recursos cap a les accions d’eficiència energètica, el projecte amplia fins al 2030, d’acord amb el previst en la nova Directiva d’Eficiència Energètica, el Fons d’Eficiència Energètica, que ha permès mobilitzar més de 1.000 milions d’euros en els últims cinc anys.

Finançament de la Llei de Canvi Climàtic

El projecte estableix que un percentatge dels Pressupostos Generals de l’ Estat es destinarà a contribuir als objectius en matèria de canvi climàtic i transició energètica. La quantitat serà equivalent a la que s’acordi en el Marc Financer Plurianual de la Unió Europea i serà revisada a l’alça pel Govern abans de 2025.

Els ingressos procedents de les subhastes de drets d’ emissió de gasos d’ efecte hivernacle també seran emprats per al compliment dels objectius en matèria de canvi climàtic. En concret, almenys 450 milions es destinaran cada any a finançar els costos del sistema elèctric referits al foment de les energies renovables. Fins al 30% es podrà destinar a mesures amb incidència social, per pal·liar situacions provocades per la transició cap a una economia descarbonitzada, o relacionades amb la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic.

De la mateixa manera, i com a part de la mobilització de recursos cap a l’acció climàtica, s’incorporaran criteris ambientals en la contractació pública, i l’Administració General de l’Estat no podrà prorrogar contractes d’arrendaments més enllà de 2030 en immobles que no tinguin consum d’energia gairebé nul.

Com a eina d’ aprenentatge i transparència que ajudin a millorar les decisions d’ inversió, el PLCCTE disposa que les empreses cotitzades, entitats de crèdit, asseguradores i reasseguradores elaborin un informe anual sobre l’ exposició de la seva activitat als riscos del canvi climàtic i les mesures que s’ adoptin. A més, les entitats financeres publicaran objectius específics de descarbonització de la seva cartera de préstec i inversió alineats amb l’Acord de París a partir del 2023.

En aquest mateix sentit, el Banc d’ Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d’ Assegurances i Fons de Pensions elaboraran conjuntament, cada dos anys, un informe sobre l’ avaluació del risc per al sistema financer espanyol derivat del canvi climàtic i de les polítiques per combatre’ l. Serà remès al Congrés dels Diputats.

Font: Energy News