Alemanya lidera les emissions de CO ₂ per la seva producció més gran amb carbó

Alemanya encapçala les emissions de _CO2 europees. Segons les dades recollides per la consultora Ember fins a mitjans de novembre, el país se situa com el principal emissor de _CO2 del continent superant a Polònia.

El Govern alemany vol posar coto a aquesta situació que els està resultant especialment costosa (els drets d’emissió cotitzen a més de 80 euros per tona) i assegura que assolirà la neutralitat climàtica el 2045.

Per aconseguir-ho, la nova coalició pretén tancar els gairebé 42.000 MW de carbó que té en operació el 2030, una decisió que se sumarà al tancament de les nuclears que ja s’ha iniciat aquest any i que culminarà a l’octubre. Ambdues tecnologies aporten en aquest moment prop del 40% de l’electricitat del país.

Alemanya s’ha mostrat contrària a defensar la incorporació de la nuclear dins de la taxonomia de la Unió Europea però reconeix que en l’actualitat no compta amb els suports necessaris per poder imposar el seu criteri. De fet, ahir va acabar el termini obert per a rebre les al·legacions sobre la incorporació del gas i la nuclear com a tecnologies ‘sostenibles’.

Des de l’1 de gener, Alemanya va assumir la presidència del G7 i s’espera que avui presenti la seva agenda on s’augura que la descarbonització de l’economia serà un dels temes clau per al grup dels països més poderosos del planeta.

França, per la seva banda, seguirà defensant el paper de l’energia nuclear com a tecnologia clau per a la transició energètica i alguns estats com Bèlgica, que comptaven amb un pla de tancament de centrals, han començat a modificar les seves posicions inicials davant la crisi de subministrament energètic que travessa Europa i que podria prolongar-se durant cert temps.

S’ha permès que Xina posi al mercat una part dels seus subministraments de gas per GNL

Els preus del gas natural, no obstant, han començat a retrocedir en les últimes setmanes gràcies en part a la menor pressió del consum que ha generat una temperatura més suau dels habitual en aquesta època. De fet, aquesta situació ha permès que Xina posi al mercat una part dels seus subministraments de gas per GNL (al voltant del 4% de la seva demanda), cosa que facilita que Europa pugui reposar les seves reserves.

Mentrestant, el gasoducte NordStream 2 està preparat per entrar en operació des del passat 30 de desembre però el Govern alemany ha decidit no atorgar els permisos necessaris per a la posada en funcionament d’una instal·lació que facilitaria el flux de 55 bcm de gas fins a Europa.

La tensió geopolítica que manté Rússia amb Ucraïna i la decisió de Gazprom de limitar els fluxos de gas cap a Europa han forçat un increment de l’ús del carbó en la generació elèctrica que es podria mantenir almenys durant els pròxims dos anys.

L’Agència Internacional de l’Energia assegura que la quantitat d’electricitat generada amb carbó va créixer un 9% el 2021 fins a assolir un nou rècord. L’ús del carbó havia caigut entre 2019 i 2020 però la ràpida recuperació econòmica de l’any passat va fer que la demanda d’electricitat augmentés més ràpid que el ritme que els subministraments baixos en carboni podien mantenir. La forta pujada dels preus del gas i dels drets de _CO2 també va augmentar la demanda de carbó en fer-la més competitiva quant a costos.

Enmig d’aquest escenari de tensió, la comissària europea d’Energia, Kadri Simson, es va reunir ahir amb el ministre d’Energia d’Ucraïna, German Galushchenko, per analitzar la possible col·laboració de la Unió Europea en matèria de seguretat de subministrament durant els pròxims mesos. Europa compta amb un mecanisme de solidaritat en cas de problemes de seguretat de subministrament.

Font: L’Economista