AIE: La demanda d’energia caurà un 5% el 2020 i les emissions un 7%

La demanda d’energia es reduirà aquest any en un 5 % i les emissions en un 7 % com a conseqüència de la crisi del nou coronavirus, que tindrà efectes duradors i modificarà les tendències per a la pròxima dècada, en la qual hi haurà un retrocés del carbó i el creixement del petroli tocarà a la seva fi.

Aquestes són algunes de les principals projeccions de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), que en el seu informe anual de perspectives publicat aquest dimarts presenta quatre escenaris diferents davant la gran incertesa sobre la recuperació i davant la possibilitat de generar polítiques per accelerar la transició energètica.

D’entrada, en el seu diagnòstic més immediat per a 2020, any en què la inversió en el sector de l’energia es va a desplomar un 18 %, l’AIE calcula que el consum global de petroli caurà un 8 %, el de carbó un 7 % i el de gas natural un 3 %, mentre que les renovables tindran una petita progressió.

La menor contribució dels combustibles fòssils rebaixarà les emissions de diòxid de carboni (_CO2) en 2,4 gigatonelades, que tornaran al nivell de fa una dècada, tot i que la contaminació no descendirà en la mateixa mesura en el cas del metà, un altre important gas d’efecte hivernacle.

Si abans del cop de la COVID-19 l’agència projectava un increment de la demanda d’energia del 12 % entre 2019 i 2030, ara ha revisat a la baixa aquest percentatge per deixar-lo en el 9 % en cas que l’economia global pugui recuperar el 2021 el nivell anterior a la crisi i en el 4 % si aquesta recuperació no arribés fins al 2023.

En un i altre escenari, el creixement es concentraria en la producció elèctrica amb renovables, amb un 80 % del total d’aquí a 2030, i de forma molt particular en l’energia solar fotovoltaica, els costos de generació de la qual són ara ja més barats en molts països que a les plantes de carbó o de gas.

DECLIVI DEL CARBÓ

En contrapartida, el carbó anirà a la baixa i el seu pes en la producció d’energia en l’horitzó de 2040 caurà per sota del 20 % per primera vegada des que va començar la Revolució Industrial.

L’AIE calcula que per al 2025 es tancaran 275 gigavatios de producció amb carbó al món, el que significa el 13 % de les capacitats existents el 2019, i això ocorrerà sobretot a Estats Units (100 gigavatios) i a la Unió Europea (75 gigavatios).

Tot i així, seguiran obrint-se noves centrals de carbó en països asiàtics en desenvolupament, però a un ritme molt menor del que la mateixa organització augurava en els seus estudis previs, i en qualsevol cas això no compensarà ni de lluny els tancaments.

Al final, el pes del carbó en la generació d’electricitat caurà del 37 % el 2019 al 28 % el 2030 si es mantenen les polítiques actuals i fins al 15 % si es produeix un gir cap al desenvolupament sostenible i el compliment dels Acords de París per limitar l’escalfament climàtic a menys de dos graus centígrads.

LA INCÒGNITA DEL PETROLI

Amb el petroli, els autors de l’estudi reconeixen que persisteixen molts elements d’incertesa. Donen per fet que d’aquí a 2030 el consum deixarà de progressar, però també fan notar que si la recuperació econòmica tarda a arribar la diferència pot ser de més de 4 milions de barrils diaris, amb una demanda inferior als 100 milions de barrils diaris a què es va arribar el 2019.

Està clar que el volum de petroli utilitzat com a combustible d’automoció va a disminuir perquè els seus motors són cada vegada més eficients i perquè les vendes de vehicles elèctrics acomiada. La demanda de cru va a venir cada vegada més del sector petroquímic.

Quant al gas natural, si les polítiques energètiques es mantenen el seu consum global augmentarà un 30 % en l’horitzó de 2040 pel tiró al sud i l’est d’Àsia, on de vegades és un substitut de les centrals de carbó per atenuar la contaminació.

La novetat de l’informe d’enguany és que per primera vegada s’anticipa un lleuger declivi en l’ús del gas als països desenvolupats.

L’AIE fa èmfasi en què si bé la crisi ha reduït les emissions d’efecte hivernacle, també corre el risc (per una menor inversió) de retardar moltes decisions i polítiques per a una transició energètica cap a un futur més sostenible.

Així per exemple, ha calculat que si les infraestructures energètiques existents (centrals elèctriques o cotxes en circulació) se segueixen operant com en el passat, això contribuirà a una pujada addicional de la temperatura global d’1,65 graus.

D’aquí que insisteixi en el seu Pla de Recuperació Sostenible, amb el qual gràcies a una inversió addicional d’un milió de dòlars anuals entre 2021 i 2023 en xarxes elèctriques, electricitat amb baixes emissions o eficiència energètica, 2019 seria el pic màxim d’emissions de _CO2 en la història.

Font: La Vanguardia