Els objectius de transició energètica d’Europa no estan encarrilats i la demora en la descarbonització retardarà l’objectiu zero net més enllà del 2060

El veritable diferenciador per posar la UE en camí cap al zero emissions netes seria una acceleració immediata del ritme d’adopció de vehicles elèctrics fins a assolir el 30 % per al 2030, davant el 25 % esperat, segons Wood Mackenzie.

Són temps difícils per a la transició energètica d’Europa. El Parlament Europeu i els governs nacionals van sortir de les eleccions del 2024 més fragmentats, ja que els partits que resten prioritat a les agendes baixes en carboni i critiquen les polítiques establertes van aconseguir avenços. L’actual guerra entre Rússia i Ucraïna continua posant en relleu la seguretat energètica i el paper de les energies renovables en el desplaçament del gas importat. Mentrestant, la segona presidència de Trump planteja interrogants entorn de l’estratègia de la UE per fer front a les conseqüències de les guerres comercials i el reposicionament global cap a les ambicions de zero emissions netes.

Seguir llegint notícia a El Periódico de la Energía