El Govern només ha posat en marxa una tercera part dels fons europeus per a hidrogen verd i ‘bateries’

La vicepresidenta Teresa Ribera, en la presentació del PERTE d’Energies Renovables, Hidrogen Verd i Emmagatzematge, al desembre de 2021.

“L’hidrogen és un vector […] clau per assolir un futur energètic net, segur i assequible, perquè permet descarbonitzar sectors on és complex introduir solucions sostenibles, com el transport pesant, la siderúrgia, el ciment, la indústria química…”, va defensar el desembre de 2021 el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Ho va fer amb motiu de l’aprovació en Consell de Ministres del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte) d’Energies Renovables, Hidrogen Verd i Emmagatzematge (Erha), lligat al Pla de Recuperació finançat amb fons europeus.

La crisi energètica, exacerbada per la guerra d’Ucraïna des del febrer d’aquest any i l’amenaça d’un tall de gas rus, ha ressaltat la importància de les renovables. I l’hidrogen verd i les tecnologies d’emmagatzematge són claus en aquesta transició des de les fonts fòssils (principalment petroli i, per suposat, gas). No obstant això, el Govern només ha posat en marxa, de moment, una tercera part dels fons europeus previstos en el Pla de Recuperació per a projectes d’hidrogen renovable i sistemes de bateries.

El centre d’anàlisi Fedea ha realitzat aquest càlcul en un informe publicat aquest dilluns amb dades fins al juliol d’aquest any. I mentre amb prou feines s’han mobilitzat prop de 987 milions d’euros dels 2920 milions previstos per a aquestes tecnologies de renovables, del total (gairebé 70.000 milions) del Pla de Recuperació Next Generation EU s’ha posat en marxa gairebé un 50% (vegeu gràfic).

Fonts de Transició Ecològica expliquen a elDiario.es que calia “crear des de zero” un mercat nou i això es fa “progressivament”. “Cal incentivar tant la producció com la demanda”, continuen des del Ministeri de la vicepresidenta tercera Teresa Ribera. I cal tenir en compte que “tant l’emmagatzematge com l’hidrogen són tecnologies immadures”, incideixen.

Ángel de la Fuente, director de Fedea i autor de l’informe, observa que, atès que el Pla de Recuperació no es va iniciar “fins al segon semestre de 2021, la ‘taxa d’arrencada’ ha estat fins al moment entorn del 23% per semestre, la qual cosa en principi seria consistent amb els terminis establerts per a l’assignació dels fons”.

Això sí, assenyala que existeixen “diferències importants” entre les diferents partides, com és el cas de l’hidrogen renovable [se pusieron en marcha 400 millones en 2021 y van 150 en 2022] i l’emmagatzematge [387 l’any passat, i només 50 milions en el que va d’aquest exercici]. “I els més endarrerits”, que són “les infraestructures de transport i actuacions mediambientals, amb menys del 30%”.

Informació limitada de l’ execució definitiva

“Si ens cenyim a les dades oficials d’execució [general] de l’Administració General de l’Estat, la situació és bona: el gruix de la despesa pressupostada el 2021 com a part del Pla de Recuperació (un 85%) s’ha executat dins de l’exercici, cosa que presumiblement es repetirà el 2022. En molts casos, però, això només vol dir que aquests recursos han iniciat el viatge cap al seu destí final, la qual cosa pot implicar diverses transferències entre administracions o ens públics fins a arribar a aquell que, en última instància, s’ocuparà de gestionar les convocatòries o licitacions corresponents”, detalla Ángel de la Fuente.

“Convé, per tant, distingir entre l’ execució provisional i l’ execució definitiva o despesa final dels fons [europeos], reservant aquest darrer terme per als pagaments als destinataris finals dels ajuts o a les empreses executores de les inversions licitades, mentre que el primer correspondria a transferències de fons entre administracions o entitats del sector públic de camí a aquesta destinació final. Sobre l’execució definitiva dels fons europeus disposem d’informació molt limitada, ja que els organismes i administracions encarregats d’ella no publiquen informes d’execució pressupostària amb la mateixa premura i detall que l’Administració General de l’Estat”, incideix l’economista.

Amb aquesta informació “limitada”, la conclusió de l’informe de Fedea és que l’execució definitiva a penes va aconseguir el 27,2% en 2021 i que només va pel 5,18% en 2022 (fins a juliol).

Hi ha full de ruta, però no es mou els diners

“Espanya ja compta amb un full de ruta de l’hidrogen renovable que estableix, entre d’altres, l’objectiu d’assolir 4GW de capacitat de producció el 2030, un 10% del total de la UE”, destaquen en Transició Ecològica.

I exposen més dades. Per exemple, que l’Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA) calcula que a Espanya l’hidrogen renovable serà més barat que l’hidrogen fòssil el 2026, només després que a la Xina, el Brasil i l’Índia. “I que ja tenim instal·lat el major electrolitzador d’Europa, a Puertollano”, afegeixen.

O que de tots els projectes d’hidrogen a nivell mundial, un 20% se situen a Espanya, segons va declarar Úrsula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. Finalment, el nostre país ha demanat que els nous gasoductes que es construeixin, com Midcat o el submarí que podria connectar-nos amb Itàlia, ja estiguin preparats per transportar hidrogen verd.

Els objectius de l’hidrogen per al 2030

El full de ruta de l’hidrogen del Govern planteja els següents objectius concrets per al 2030, amb una inversió associada [pública y privada] de 8.900 milions d’ euros: 4.000MW de potència d’ electrolitzadors, 25% del consum de la indústria, de 5.000 a 7.000 vehicles lleugers i pesants moguts amb hidrogen, de 150 a 200 hidrogeneres d’ ús públic i dues línies comercials de tren.

“Per ajudar a aconseguir aquests objectius, el Govern ha llançat el Perte d’Energies Renovables, Hidrogen i Emmagatzematge (Erha)”, recalquen al Ministeri de Transició Ecològica.

Aquest mateix dilluns, des de la secretaria d’economia, energia i model productiu de Podem exposaven que “no cal oblidar que cal augmentar la inversió pública en energies renovables, assegurant així a mitjà termini el subministrament estratègic d’energia verda i barata”.

“Aquest no és precisament un moment per reduir una inversió que és crucial, i que al llarg dels propers anys permetrà disminuir les importacions de combustibles fòssils del nostre país i, amb això, la dependència externa d’aquestes energies. Al contrari, ara és el moment d’apostar per impulsar, encara més, la transició energètica”, conclouen.

Font: El Diari