Els reis de la rajola enfilen el seu salt a l’hidrogen per trencar el ‘jou’ del gas

Diuen que res accelera més la ciència que una guerra. La invasió russa d’Ucraïna ha suposat un acarnissament perquè la indústria espanyola intensiva en consum de gas s’hagi decidit a fer un salt verd que, fa a penes un any, quedava relegat a la vaguetat del llarg termini. L’acceleració s’està cuinant en els grans forns de la Comunitat Valenciana, on els ‘reis’ del sector blavós enfilen el seu gir a l’hidrogen renovable.

L’empenta és més notable allà on la ferida del sobrecost energètic sagna amb més intensitat. Gegants de la ceràmica com Grup Pamesa, companyia que presideix l’empresari valencià Fernando Roig, s’han fet amb la pole position en aquesta carrera, segons diverses fonts del sector energètic consultades per La Información. Però no avancen sols.

Al blaver s’hi han sumat altres sectors com el dels fertilitzants (Fertiberia), el metal·lúrgic (Asturiana de Zinc) o el siderúrgic (Acerinox). “Tradicionalment, s’ha pensat que la implementació de l’hidrogen verd seria primer en el seu ús com a matèria primera, després per a mobilitat i, més tard, per a la indústria. Però aquesta última podria ocupar la segona posició, a la calor de l’actual xoc energètic”, explica Carlos Mínguez, soci d’Andersen especialista en Dret Públic i Regulatori.

La indústria espanyola ja està testant aquest escenari. “Estem parlant de projectes que han deixat de valorar-se en anys. Ara els terminis apunten a diversos mesos”, afirma l’advocat. Societats com Pamesa o Asturiana de Zinc han arrencat projectes pilot i esperen transitar cap a l’hidrogen el 2023, segons asseveren fonts empresarials a aquest mitjà.

Qui més, qui menys s’ha vist obligat a aturar màquines en algun moment de la crisi energètica. En els casos més severs, s’ha recorregut als ERTE -Pamesa es va acollir a aquesta mesura el passat agost per als 117 treballadors de la seva filial Azuliber-. Una dada, el consum nacional de gas natural -excloent l’empleat per produir electricitat- va caure un 15,2% entre gener i agost de 2022 respecte al mateix període de l’any passat. El 60% de la demanda nacional correspon a la indústria.

El passat divendres, la cotització del gas al mercat holandès TTF, va superar els 187 euros/Mwh. Un increment de més del 400% respecte al mateix període de l’any passat, quan el preu del gas rondava els 36 euros. Fa només unes setmanes, va arribar a escalar per sobre dels 300.

“Des que va començar la guerra a Europa, les factures de llum i gas es revisen amb lupa”, assenyala un tècnic de control energètic d’una companyia del sector ceràmic. “A aquests preus i amb els nivells de consum que es manegen en la gran indústria, qualsevol fallada en el rebut suposa un sobrecost d’almenys quatre dígits”, rasa.

L’objectiu d’aquestes iniciatives és proveir d’energia les fàbriques amb hidrogen verd, com a substitut al gas natural que empren ara. Els projectes més avançats se cenyeixen, per tant, a un model d’autoconsum. Precisament per aquesta raó, la indústria està aconseguint sortejar alguns dels tràmits burocràtics que posen traves a l’expansió d’aquest combustible. De moment.

“La producció de l’hidrogen mitjançant electròlisi -i no per reformat de gas natural- a Espanya es troba amb les traves pròpies del que encara no té regulació. Una espècie de Terra incognita”, apunta Mínguez, “L’aproximació regulatòria haurà de partir de l’efecte favorable ambiental i energètic que provocarà aquest canvi en el procés de descarbonització de la indústria”. Hi ha dues qüestions que preocupen especialment la indústria. La primera és la qüestió normativa. Entre altres dubtes, sorgeix la incertesa sobre el sistema de garanties d’ origen que s’ aplicarà a la producció d’ aquest gas no contaminant.

“A finals de juliol Enagás, empresa a la qual el Govern ha encarregat el desenvolupament d’aquest marc en la seva condició de gestor tècnic del sistema gasista, va presentar un esborrany al respecte”, assenyala Ramón Vázquez, soci d’Energia de Fieldfisher, “Es tracta d’un document clau que hauria d’estar ja aprovat”. L’esborrany, que va rebre gairebé una trentena de propostes en la fase de consulta pública, va ser remès a la Secretaria d’Estat d’Energia, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica, el 29 de juliol.

Un altre focus d’incertesa és la fiscalitat. La Comissió Europea ja ha mogut fitxa en aquest aspecte. L’última revisió de la directiva sobre fiscalitat de l’energia (DFE), de juliol de 2021, va posar el focus per primera vegada en la tributació de l’hidrogen renovable. El document signat a Brussel·les estableix que a aquest combustible no contaminant se li aplicarà el tipus mínim més baix, de 0,15 €/GJ (euros per gigajuli) durant un període transitori de 10 anys, substancialment per sota del tipus de referència donada la seva contribució a l’objectiu comunitari d’assolir la neutralitat climàtica per al 2050.

“Més d’un any després, Espanya encara no ha transposat aquesta directiva”, coincideixen fonts legals i del sector energètic en converses amb aquest mitjà. Aquest llimb tributari preocupa la gran indústria, ja que dificulta la previsió de costos dels seus plans de transició ecològica. Fonts del Ministeri d’Hisenda han confirmat a aquest diari que el departament encara no han començat a dissenyar el règim fiscal de l’hidrogen verd.

Font: La Informació