Varapalo per al MidCat: nous informes d’experts li donen la raó a França

«L’actual marc regulatori de la indústria espanyola del gas natural fomenta la sobreinversió en infraestructures com el MidCat»

Dos nous informes tomben la idea d’Espanya d’acabar amb la construcció del MidCat. «L’actual marc regulatori de la indústria espanyola del gas natural fomenta la sobreinversió en infraestructures com el MidCat i no és compatible amb els objectius de la política climàtica de la UE a llarg termini», afirma Albert Banal-Estañol, professor titular del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i autor de l’estudi ¿Cap a zero emissions netes?: Regulació de la infraestructura i inversió en el sector del gas a Espanya.

Banal-Estañol destaca en la seva anàlisi que les infraestructures de gas espanyoles, «en gran mesura infrautilitzades», són fruit d’inversions passades errònies que acaben sent finançades pel consumidor. Així, adverteix que la «sobreinversió» pot tornar a produir-se, aquesta vegada en nous actius justificats per a gasos renovables. També assenyala que el potencial que pot oferir en el futur l’hidrogen verd és «molt incert», cosa que, segons la seva opinió, planteja més dubtes sobre la necessitat de noves inversions en infraestructures de gas com el MidCat.

En aquest sentit, considera necessari que es millori l’ equilibri de riscos entre els inversors privats, el Govern i els consumidors. «Si el risc ha de ser assumit pel consumidor en el futur, s’haurien de realitzar de forma sistemàtica estudis econòmics i mediambientals més amplis per evitar resultats desastrosos com els del Castor», defensa, ressaltant que, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), per als consumidors domèstics, els peatges per al manteniment d’instal·lacions i càrrecs van suposar el 2021, aproximadament, la meitat del cost de la factura.

El professor titular del Departament d’ Economia i Empresa de la UPF indica que les plantes de regasificació i els gasoductes transfronterers es van construir en base a les previsions de demanda de principis de la dècada de 2000, en les quals es predeia una tendència creixent del gas natural. «Aquestes decisions d’inversió van provocar una inflació del valor dels actius regulats, que s’utilitzen per determinar els ingressos permesos dels operadors, les tarifes d’accés a la infraestructura i, per tant, les tarifes dels consumidors», argumenta.

«L’expansió del consum de gas mai va arribar»

Tot i això, afegeix, l’expansió pronosticada del consum de gas mai es va arribar a materialitzar. En un moment en què la UE es compromet a la descarbonització, s’està posant en entredit el futur del gas fòssil i, sobretot, de la seva impressionant xarxa d’infraestructures. Les inversions que al seu dia van ser recolzades per la Comissió Europea són per a Banal-Estañol un «important obstacle polític en el camí de zero emissions netes». «Les plantes de GNL i les instal·lacions d’emmagatzematge de gas, per exemple, corren el risc de quedar varades a llarg termini», avisa.

D’altra banda, l’estudi Capacitat i remuneració encara excessives en el sector del gas espanyol, elaborat per l’analista d’energia de l’Institut d’Economia Energètica i Anàlisi Financera (IEEFA) Ana Maria Jaller-Makarewicz, subratlla que Enagás -operador del sistema gasista- ha estat utilitzant la «seguretat i diversitat del subministrament» com a excusa per construir o ampliar plantes de regasificació, gasoductes i emmagatzematges.

Espanya és el país del món que més gas liquat li ha comprat a Putin aquest estiu

«En els últims anys els beneficis d’Enagás no han estat impulsats per la demanda dels consumidors, sinó per un marc regulatori que garanteix a l’empresa una taxa fixa de retribució per les seves inversions en infraestructures gasistes, independentment de si el país les necessita o no», assegura Jaller-Makarewicz.

El juliol d’aquest any, Enagás va presentar el seu Pla Estratègic 2022-2030, que té com a objectiu resoldre el problema de «la seguretat de subministrament i la descarbonització» a Espanya i Europa, així com anticipar-se als reptes més apressants del mercat energètic europeu i mundial. L’operador del sistema té previst invertir 2.755 milions fins a final dècada, que augmentarien fins a 4.800 milions en sumar els projectes d’interconnexió inclosos en el pla REPowerEU.

França exclou Espanya del seu mapa de ‘solidaritat energètica’ després de rebutjar el MidCat

«Totes les inversions tindran garantida una retribució regulada. Espanya compta amb un marc regulatori estable per al període comprès entre 2022 i 2026. Està previst que després del 2026 hi hagi un nou marc regulatori per a l’hidrogen, i Enagás està treballant activament per promoure la integració de les xarxes d’electricitat, gas i hidrogen. Si l’òrgan regulador aprova el marc, l’empresa i els seus accionistes rebran ingressos regulats garantits per invertir en infraestructura que adolceix d’una enorme incertesa tècnica i econòmica, mentre que els consumidors es veuran obligats a assumir el risc», l’analista d’energia de l’IEEFA.

L’anàlisi assenyala així que, tenint en compte la demanda espanyola de gas i les exportacions a països veïns, la taxa d’utilització dels gasoductes d’importació de gas i les plantes de regasificació entre 2015 i 2020 va ser de mitjana del 37%. El president francès, Emmanuel Macron, ve defensant que no calen noves interconnexions de gas entre Espanya i França perquè les actuals estan molt lluny de la saturació fins i tot sota l’actual conjuntura provocada per la invasió de Rússia a Ucraïna.

El 2018, un informe elaborat per a la Comissió Europea (CE) va ser el que va paralitzar l’obra del Midcat en posar en dubte la seva viabilitat econòmica pel seu alt cost, d’uns 3.000 milions d’euros. Poyry, la consultora contractada per Brussel·les per supervisar la primera fase del projecte, apuntava que el gasoducte només seria rendible sota un escenari amb un mercat ajustat de GNL davant un hipotètic descens de l’exportació de gas des d’Algèria a Europa.

Falten 226 quilòmetres del MidCat

El Midcat, que tenia com a promotors Enagás i la companyia francesa Teréga, porta així anys paralitzat pel seu elevat cost i el baix preu del subministrament rus. Falten per construir 226 quilòmetres de canonades des de la localitat catalana d’Hostalric fins a la francesa Barbaira i Espanya demana que sigui la Unió Europea (UE) qui sufragui les despeses.

En l’actualitat, Espanya compta amb dues connexions de gas per tub amb França a través del País Basc i Navarra, que permeten entregar uns 8.000 milions de metres cúbics (bcm) anuals, aproximadament el 2% de la demanda europea de l’any passat. El Midcat podria sumar altres 7.000 bcm a l’any.

De la seva banda, Enagás té plantes de regasificació a Barcelona, Cartagena i Huelva. A més, compta amb el 50% de la Planta Badia Bizkaia Gas (BBG), a Bilbao, i el 72,5% de la terminal de Saggas, a Sagunt. Per la seva banda, la del Musel (Gijón), que mai va arribar a operar des de la seva construcció, ha rebut recentment el vistiplau del Govern per a la seva posada en marxa. Segons l’estudi, representen gairebé un terç de la capacitat d’importació de GNL d’Europa, però els seus índexs d’utilització són dels més baixos del continent -entre gener de 2019 i juny de 2022 no va pujar mai a més del 56% malgrat l’augment dels volums importats per la invasió de Rússia a Ucraïna-.

Font: The Objective