Bangladés denuncia una “tragèdia” per inacció dels països rics davant el canvi climàtic

Bangladés, un país de fèrtils deltes densament poblat, es troba entre les nacions més vulnerables del món al canvi climàtic, en especial a causa de l’augment del nivell del mar i les inundacions.

Però la urgència de la situació no es correspon amb les accions dels països responsables de les emissions, va dir la seva primera ministra Sheikh Hasina.

“No actuen. Poden parlar, però no actuen”, va declarar durant la seva visita a Nova York per assistir a l’Assemblea General de Nacions Unides.

“Els països rics, els països desenvolupats: això és la seva responsabilitat. Haurien de fer un pas endavant. Però no estem rebent gaire resposta d’ells. Aquesta és la tragèdia”, va continuar.

“Sé que els països rics volen ser més rics i enriquir-se. No es preocupen pels altres”.

Bangladés ha produït una minúscula part de les emissions de gas d’efecte hivernacle que han contribuït amb l’escalfament del planeta en 1, 2n Celsius de mitjana per sobre dels nivells preindustrials.

L’acord de París va demanar a les nacions riques 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020 per ajudar els països en desenvolupament a lidiar amb el canvi climàtic.

Enguany, es van comprometre 83.300 milions de dòlars, fins i tot a través de fonts privades, segons xifres de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.

Un dels assumptes clau de cara a la pròxima cimera climàtica de l’ONU, que se celebrarà al novembre a Egipte, és si les nacions riques també hauran de pagar per les pèrdues i els danys causats pel canvi climàtic, i no només per l’adaptació i mitigació.

“Volem que aquest fons s’incrementi. Desafortunadament, no vam tenir una bona resposta dels països desenvolupats”, va comentar Hasina, de 74 anys. “Com que ells són els responsables d’aquests danys, ells haurien de donar la cara”.

Les nacions riques només han acordat discutir el tema de les pèrdues i els danys a partir del 2024.

L’Assemblea General d’enguany va ser escenari de repetits cridats a la justícia climàtica. El líder de Vanuatu, petita illa del Pacífic Sud va demanar un tractat internacional contra els combustibles fòssils; mentre que el primer ministre del Pakistan va advertir que les inundacions que han anegat un terç d’aquest país podrien ocórrer en qualsevol part.

El clima no és l’únic tema en què Bangladés veu inacció d’Occident.

Uns 750.000 rohinyàs van fugir a Bangladés el 2017 després d’una campanya de terra arrasada contra el grup minoritari per tropes a la veïna Birmània, campanya que Estats Units va qualificar com un genocidi.

Mentre que el món celebra que Bangladés acollisca els refugiats, al costat d’altres 100.000 que van fugir abans per la violència, l’atenció s’ha desviat des de la pandèmia de COVID i ara la invasió russa d’Ucraïna.

“Mentre estiguin al nostre país, sentim que és el nostre deure”, va dir Hasina, tot i que va aclarir la paciència s’està esgotant entre els habitants de Bangladés.

Michelle Bachelet, llavors Alta comissionada per als drets humans de l’ONU, va indicar en una visita a Bangladés a l’agost que hi havia un sentiment creixent antirohinyà entre la població.

“Els locals també pateixen molt (…) No puc dir que estan enutjats, però se senten incòmodes”, va dir Hasina.

“Tota la càrrega ens està caient a nosaltres. Això és un problema”.

Els refugiats rohinyà, en la seva majoria musulmans, viuen majoritàriament en campaments destartalats amb lones, xapes de metall i bambú.

En la seva visita, Bachelet va dir que no hi havia perspectives de tornar-los a Birmània, de majoria budista i governada per militars, on els rohinyà no són considerats ciutadans.

Hasina va assenyalar que no hi havia gaires opcions més que els rohinyàs en campaments.

“No és possible que els donem un espai obert perquè tenen el seu propi país. Volen tornar-hi. Així que aquesta és la principal prioritat per a tothom”, va dir.

“Si algú vol emportar-se’ls, se’ls pot emportar”, va afegir. “Per què hauria d’oposar-me?”.

Font: Swiss Info