El major fons sobirà del món aposta tot al verd: només invertirà en firmes amb emissions netes zero de CO₂

El fons sobirà noruec, que maneja actius per valor d’1,2 bilions de dòlars, acaba de redoblar el seu compromís contra el canvi climàtic en exigir que tota la seva cartera d’inversió es nodreix d’accions de companyies que certifiquin el seu objectiu de neutralitat energètica el 2050. Ara, només el 10% dels valors compleixen amb aquest principi rector dels Acords de París.

L’estratègia del Norges Bank Investment Management, la institució gestora del fons sobirà noruec, traspua contundència: tot retard en la plena descarbonització dels sistemes productius mundials suposa un enorme risc financer que els recursos amb què les autoritats d’Oslo garanteixen les pensions de les generacions futures i, alhora, alimenten el generós Estat del Benestar del mercat escandinau amb més renda per càpita, no està disposat a abordar.

D’aquí que la seva cúpula executiva acabi d’advertir al mercat que es desprendrà dels valors de totes aquelles companyies que no certifiquin que els seus projectes d’inversió corporativa s’encaminen a consumar les emissions netes zero de CO₂ el 2050. És a dir, i dit d’una altra manera, que no contribueixin a retardar la transició energètica cap a la sostenibilitat.

El desafiament no resulta baladí perquè, entre altres raons, només el 10% dels seus actius podrien ser qualificats en l’actualitat de no deixar petjada de carboni en el fons que potser ha manifestat una major conscienciació per les inversions verdes. Cal tenir en compte que aquest fons, sota la supervisió del Ministeri d’Hisenda del país, maneja 1,2 bilions de dòlars -una xifra similar a la mida del PIB d’Espanya-.

El canvi d’estratègia ha tingut l’impuls decidit del seu primer ministre, el laborista Jonas Gahr Store, que va fer d’aquesta batalla per l’ecologia un dels lemes que el van conduir a la victòria en els comicis de fa un any. Llavors va prometre que el seu Govern promouria, a través del Ministeri de Finances, la configuració del fons sobirà amb accions exclusivament d’empreses amb objectius inexorables d’emissions netes zero.

La coalició tricolor de laboristes, Esquerra i Verds que va acabar amb vuit anys d’executius de signe conservador ha propiciat aquest canvi conceptual en detriment dels combustibles fòssils i dels privilegis i interessos de la Vella Economia, que ha corroborat el mateix Norges Bank. Carine Smith Ihenacho, la seua cap de Governança i Compromisos ha assegurat aquesta setmana, en l’acte de presentació de l’estratègia corporativa de la institució, que el major propietari d’accions públiques del planeta pressionarà així a empreses i inversors a decantar-se per una senda “creïble” de metes “factibles” i objectius de llarg recorregut “exigents i sense fissures”, que conflueixin en la constatació del seu compliment amb auditories fefaents.

Smith Ihenacho també va sortir al pas de les crítiques inversores per les certificacions de criteris ESG i les accions regressives que els mercats de capitals estan emprenent per sortejar les caigudes dels actius en l’actualitat. La directiva va descartar la influència dels lobbies associats als combustibles fòssils i potències petrolíferes i gasístiques per consolidar els interessos corporatius tractant de desvirtuar qualsevol agenda sostenible amb canvis de paradigmes energètics ambiciosos.

“La millor fórmula per resoldre el combat contra el canvi climàtic és aconseguir que accionistes, inversors i executius i directius d’empreses siguin responsables amb les emissions netes zero i endevinin els seus projectes corporatius sense empremtes de carboni”, va matisar Nicolai Tange, conseller delegat del banc d’inversió que mou els fils del fons sobirà noruec. Abans de donar la punteta a la seva tesi de connivència zero amb la pol·lució: “mentre facilitem l’estada de les firmes contaminants a les carteres d’inversió i no les expulsem de les estratègies futures no resoldrem el problema mediambiental sinó, més aviat, al contrari, el perpetuarem”. Per a Tange, “algú ha de posar vedat a aquestes empreses”.

En paral·lel, i des del Ministeri de Finances noruec, es va emetre un white paper fa escasses dates en què insta els gestors del seu fons sobirà a “alinear els seus objectius d’inversió amb actius consistents amb les emissions netes zero” a través d'”esforços responsables” en les seves carteres de capital que “compulsin” les accions sostenibles de les firmes que sustenten les seves estratègies als mercats. En aquest sentit, Tangen va dir: “A llarg termini, hem d’aconseguir el retorn cap a espais d’energia renovable i alternatius dels moviments accionarials que ara han retornat a actius de combustió fòssil i han catapultat els preus de l’energia a límits insostenibles”.

Revisió minuciosa de la cartera d’ actius

El fons -expliquen els seus executius- va revisar 9.123 companyies de 73 nacionalitats, que aporten actius a la composició de la seva estructura inversora, mitjançant exàmens científics d’emissions a curt i mitjà termini, sondejos sobre els plans de transició i informes d’auditoria sobre el desenvolupament de les iniciatives en curs.

El porfoli del fons noruec té 174 empreses preferents, que comptabilitzen el 70% de tots els seus actius i que seran els que hagin de consignar de forma prioritària tres àmbits: primer, el que marca les emissions directes de CO2; el segon, les que produeixen firmes associades o de recent adquisició del grup i, en tercer terme, les generades durant el procés productiu o per l’ ús dels seus béns i serveis per part dels seus consumidors.

“No serà fàcil, però és una oportunitat ineludible”, va precisar Smith Ihenacho, per a qui l’absència de la petjada de carboni en l’estratègia corporativa, en la cadena de valor i en la postvenda de cada mercaderia, flux de capital o serveis d’una companyia “serà supervisat”. I va recordar que, en els últims 50 anys, el fons noruec s’ha desprès de més de 150 actius empresarials que no han combatut amb les seves operacions el canvi climàtic.

L’apel·lació de la responsable de governança del Norges Bank no és gratuïta, sinó que busca el restabliment de la confiança perduda al mercat, amb un creixent escepticisme cap als anomenats principis ESG o cap al seu mercat de bons associat, on es negocia per valor de 170.000 milions de dòlars.

Segons els càlculs de Bloomberg Intelligence, després de la Gran Pandèmia s’anava a forjar una aliança inversora enfront del canvi climàtic per valor de 35 bilions de dòlars, amb perspectives d’acaparar un capital borsari de 50 bilions de dòlars el 2025. No obstant això, la urgència de la crisi energètica sorgida a la tardor de 2021 ha interromput aquesta tendència cap als actius verds.

Però la invasió d’Ucraïna ha situat les inversions ESG a la rereguarda dels porfolis. Laith Khalaf, responsable de carteres a AL Bell Investments, admetia que “continuar amb l’ús del carbó, una cosa impensable fa mesos, està ara a l’agenda oficial europea el que, unit a l’increment del preu del gas i del petroli, podria haver persuadit certs inversors ESG a buscar beneficis alternatius i elevar la seva exposició en sectors energètics tradicionals”, aclareix.

Tariq Fancy, antic gestor i CIO de BlackRock, la major firma privada d’inversió que defensa a ultrança els fluxos ESG a les seves carteres, va precisar al Financial Times que la guerra a Ucraïna i l’ús del gas com a arma d’acció exterior per part de Vladimir Putin, “ha deixat a la vora de la insolvència els capitals vinculats a principis ESG”.

Font: El Diari