El canvi climàtic més ràpid del pronosticat

Les tempestes a l’Hemisferi Sud ja han assolit nivells d’intensitat que estaven contemplats que s’esdevinguessin l’any 2080.

D’acord amb un nou estudi realitzat per l’Institut Weizman de Ciències d’Israel publicat el 31/05/2022, considera que el clima està canviant més ràpidament de l’esperat. Les tempestes a l’Hemisferi Sud ja han assolit nivells d’intensitat que estaven contemplats que s’esdevinguessin l’any 2080.

Al voltant de 30 xarxes de computadores massives, intrincades, serveixen als científics que es troben a l’avantguarda de la investigació sobre el canvi climàtic. Cada xarxa executa un programa programari comprès per milions de línies de codi. Aquests programes són models computacionals que combinen les miríades dels fenòmens físics, químics i biològics, que junts formen el clima del nostre planeta. Els models calculen l’estat de l’atmosfera, els oceans, la terra i el gel, captant la variabilitat del clima passat i present i utilitzant la informació per predir el canvi climàtic futur.

Aquests resultats són analitzats pels principals instituts de recerca al món, inclòs l’Institut Weitzman de Ciències, i després són incorporats en l’informe d’avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el canvi climàtic de l’ONU (IPCC). Els responsables polítics es basen en l’IPCC a l’hora d’elaborar estratègies d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, una de les majors crisis de la nostra generació.

Un nou estudi publicat recentment a Natural Climate Change, farà segurament que l’IPCC i altres organismes ambientals prenguin nota. Un equip de científics dirigit pel Dr. Reichemki del Departament de Ciències de la Terra i Planetaris, de l’Institut Weitzman de Ciències va revelar una considerable intensificació de les tempestes hivernals a l’Hemisferi Sud. L’ estudi dut a terme en cooperació amb el Dr. Yiming de la Universitat de Princeton i el Dr. Janni Yural, del MIT, segurament farà revifament en la conversa sobre el clima. Fins ara els models climàtics preveien una intensificació de les tempestes d’hivern causades per humans, només per a finalitats d’aquest segle. En el nou estudi, Chemke i el seu equip van comparar les simulacions de models climàtics amb les actuals observacions de tempestes. El seu descobriment va ser ombrívol, va quedar clar que la intensificació de les tempestes durant les últimes dècades ja ha assolit nivells projectats per al 2080.

Chemke explica que una tempesta hivernal és un fenomen meteorològic que dura a penes uns dies. Indica individualment, que cada tempesta no té massa pes climàtic. No obstant això, l’ efecte a llarg termini de les tempestes d’ hivern esdevé evident en avaluar la informació acumulada durant llargs períodes de temps. En forma acumulativa, aquestes tempestes tenen un impacte significatiu, que afecta la transferència de calor, la humitat i el moment dins de l’ atmosfera, la qual cosa conseqüentment afecta les diverses zones climàtiques de la terra. Un exemple d’això és el paper que exerceixen les tempestes en la regulació de la temperatura als pols de la terra. Les tempestes hivernals són les responsables de la major part de la transferència de calor de les regions tropicals cap als pols. Sense la seva aportació, la mitjana de temperatura als pols seria aproximadament 30º més baixa. Així mateix, la intensificació col·lectiva d’aquestes tempestes planteja una amenaça real i significativa per a societats de l’Hemisferi Sud, en les pròximes dècades.

Al seu laboratori, a l’institut Wiezman de Ciències, Chemke investiga els mecanismes físics que subjauen al canvi climàtic a gran escala tractant de comprendre si aquests canvis en els patrons climàtics eren causats per factors externs (com activitat humana) o si han estat resultat de les fluctuacions internes del sistema climàtic global. Va analitzar els models climàtics que simulaven els patrons d’intensificació de les tempestes sota la influència de causes climàtiques internes, sense impacte extern.

Va demostrar que durant els últims 20 anys les tempestes s’han intensificat més ràpidament, la qual cosa pot ser explicada només pel comportament climàtic intern.

A més, en la investigació es va descobrir el procés físic que subjau a la intensificació de les tempestes. Una anàlisi del ritme de creixement de les tempestes va demostrar que els canvis en els corrents en raigs durant les últimes dècades han causat aquestes escalades, i que els models climàtics actuals no estan en condicions de reflectir aquests canvis amb precisió.

L’estudi de Chemke i els seus col·legues té dues conseqüències immediates i considerables. En primer lloc, demostra que no només les projeccions climàtiques per a les pròximes dècades són més greus que les avaluacions prèvies, sinó que també suggereix que l’activitat humana podria tenir un impacte més gran a l’estimat a l’Hemisferi Sud. Això significa que es requereix d’ una intervenció ràpida i decisiva, per tal d’ aturar el perjudici climàtic en aquesta regió. En segon terme, cal corregir el risc dels models climàtics, de manera que aquests puguin proporcionar una projecció climàtica més precisa en el futur.

De debò podrien els models climàtics estar predient incorrectament altres fenòmens importants? Els models estan fent una molt bona feina en el pronòstic de gairebé tots els paràmetres, ha assenyalat Chemke. S’ ha descobert un paràmetre per al qual la sensibilitat dels models requereix ser ajustada. Els canvis en la temperatura, les precipitacions, el gel marí, i els patrons de les tempestes estivals, per exemple, s’estan simulant amb precisió. Es considera que ara, els científics del clima podran estimar amb més precisió l’abast que el dany climàtic pot arribar a provocar; danys que només seran mitigats si la humanitat intervé i assumeix la responsabilitat per al futur del planeta.

Font: El Financer