Estudi: Cost del carboni hauria de ser 3,6 vegades més alt

Cada tona de diòxid de carboni que surt d’una xemeneia o d’un tub d’escapament fa molt més mal del que els governs tenen en compte, va concloure un grup d’investigadors en un article científic publicat al setembre.

Els huracans de gran grandària porten amb si cada vegada més pluges, i els incendis forestals, les sequeres i els aiguats estan ocorrent amb més freqüència i intensitat a causa del canvi climàtic, provocant la pèrdua de comunitats, llars i vides a tot el món. Però quin és el cost real en dòlars de les emissions de carboni que impulsen el canvi climàtic?

Això és el que intenten esbrinar investigadors de diversos camps —ciència, economia, medicina— mitjançant una mètrica anomenada el cost social del carboni, un preu que representa el dany climàtic total causat a la societat per les emissions de carboni. S’ ha utilitzat en el passat per justificar l’ aplicació de límits més estrictes a les emissions de carboni i una major despesa en solucions climàtiques, com la transició a les energies renovables i la protecció contra les inundacions naturals.

En l’actualitat, el govern dels Estats Units utilitza un preu de 51 dòlars per tona de diòxid de carboni emès, però els investigadors van escriure a la revista Nature que el preu hauria de ser de 185 dòlars per tona, és a dir, 3,6 vegades més alt que l’estàndard estatunidenc actual.

“Els nostres resultats deixen entreveure que estem subestimant enormement el dany que causa cada tona addicional de diòxid de carboni a l’atmosfera”, va comentar Kevin Rennert, autor de l’estudi i director de la iniciativa de política climàtica federal a Resources for the Future, una organització ambiental sense ànim de lucre amb seu a Washington, D.C. “I la implicació és que els beneficis de les polítiques governamentals i altres accions que redueixen la contaminació causant del escalfament global són majors del que s’ha estimat”.

Rennert i els seus col·legues van crear un model actualitzat per mesurar el cost social de les emissions de carboni, el qual inclou diverses mesures excloses en investigacions anteriors. Segons ells, les principals addicions inclouen una millor comptabilització de la incertesa de la política climàtica futura, el creixement econòmic i fenòmens ambientals com l’increment del nivell del mar. També inclouen danys als ecosistemes, la biodiversitat i la salut humana, que abans no es prenien en compte.

Els canvis es van dur a terme en resposta a un informe de l’Acadèmia Nacional de Ciències, Enginyeria i Medicina del 2017, en el qual assenyalava que els càlculs actuals per establir-li preus al carboni eren inadequats i donava diverses recomanacions per actualitzar ràpidament els models antiquats.

Font: Los Angeles Times