Informe IPCC: L’amenaça del canvi climàtic sobre el benestar humà i la salut del planeta és inequívoca

El Grup de Treball II del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, per la seva sigles en anglès) ha aprovat l’informe Canvi climàtic 2022: impactes, adaptació i vulnerabilitat, la seva contribució al Sisè Informe d’Avaluació de l’IPCC.

Com és habitual, durant set anys, més de tres-cents autors principals, nombrosos autors contribuents i centenars d’experts revisors han treballat per proporcionar-nos la millor síntesi de com el canvi climàtic està afectant tots els que habitem el planeta Terra. Els missatges, tot i que previstos, no poden ser més demolidors i, no, no és alarmisme, és el que sabem en aquests moments.

El 2007, el Grup de Treball I (l’encarregat de les bases físiques del clima) ja va concloure en el seu Quart Informe que “l’escalfament del sistema climàtic és inequívoc”, cosa que va ser ratificat posteriorment en el Cinquè Informe, el 2013.

Ara, les conclusions del Grup II d’aquesta ronda arriben per primera vegada a usar aquesta mateixa terminologia per als sistemes naturals i humans:

Hem anat passant de trobar canvis importants relacionats amb el canvi climàtic en el Quart Informe, a impactes generalitzats en el Cinquè, a dir ara, en el Sisè, que els impactes sobre la salut del planeta i el benestar de tots són ja inequívocs. I ha ocorregut això amb un escalfament d’a penes 1,1 °C.

Per què augmenta el nivell d’alarma dels missatges?

Les raons que porten l’IPCC a augmentar el nivell d’alarma del seu missatge són múltiples. El canvi climàtic observat està causant ja innombrables disrupcions en el sistema Terra, afectant milions de persones. És conseqüència, entre d’ altres, de l’ increment dels episodis meteorològics extrems.

Les recents tècniques d’atribució, això és, atribuir causa (el canvi climàtic) a un efecte (els episodis extrems i els seus impactes) està mostrant que molts d’aquests són deguts en part al nou clima. En altres paraules, la probabilitat que haguessin ocorregut en el passat era menor del que ho és ara o, en alguns casos, no era probable. Per exemple, l’onada de calor de Tòquio el 2020 no pot ser reproduïda pels models de clima si no s’inclouen els gasos d’efecte hivernacle.

Els danys que està causant l’escalfament global són, en alguns casos, irreversibles. Per exemple, el gel perdut de les glaceres afincades a terra no tornarà, com tampoc va descendir el nivell del mar. L’augment del nivell del mar està tenint conseqüències desastroses sobre les zones costaneres, on viu gairebé el 40 % de la població humana. Aquestes zones estan veient com s’inunden més freqüentment.

D’altra banda, s’han produït esdeveniments de mortalitat generalitzada d’arbres, incendis de magnitud desconeguda, morts de corall a una escala inimaginable i múltiples extincions locals.

Hi ha en marxa una callada migració global d’espècies cap als pols o cap a les muntanyes a la recerca del clima que han perdut on vivien abans. És com si el flautista d’Hamelin hagués posat en marxa un pla per conduir les espècies del planeta cap a llocs més frescos.

A totes les regions del món s’han donat esdeveniments de calor extrema que s’han cobrat milers de vides. Gairebé la meitat de la població humana experimenta falta d’aigua, part de la qual està causada pel canvi climàtic. Això impedirà aconseguir els Objectius del Mil·lenni de “zero fam” i “aigua per a tothom”. El canvi climàtic està contribuint ja a crisis humanitàries a Àsia, Àfrica i Amèrica Central.

La societat, víctima i verdugo

Els riscos derivats del clima són deguts als seus perills, però en la generació del risc i el desastre intervenen factors que no són climàtics. La societat, amb el seu model social i econòmic o la seva capacitat de gestionar els riscos, entre d’ altres, contribueix a l’ exposició i vulnerabilitat, els dos factors que quan interaccionen amb el perill climàtic generen el risc i els seus impactes.

Exposició i vulnerabilitat són majoritàriament construccions socials, per la qual cosa, finalment els riscos acaben sent fills de la nostra acció. L’equitat, la marginació, les borses de persones vulnerables que hi ha en totes les societats, incloses les més igualitàries, interaccionen amb el canvi climàtic antropogènic per augmentar les seves amenaces sobre la societat.

Això ve sent així i ho continuarà sent en el futur si mantenim un model de desenvolupament que exalta la desigualtat, l’excés dels qui tenen tant, enfront dels qui ni tenen menjar. Els riscos del canvi climàtic augmenten conforme ho fa la desigualtat social, l’equitat, la desigualtat d’oportunitats, la segregació per raça, ètnia o gènere. Els nens, gent gran i dones, en particular les nenes, són més vulnerables. El canvi climàtic colpeja més fort allà on la societat és més feble, menys estructurada, menys resilient, menys humana.

Impactes que es multipliquen

Durant les pròximes dues dècades, ens enfrontem a riscos creixents per un escalfament d’1,5 °C que avui dia és inevitable. Els impactes s’estan fent cada vegada més complexos, a causa de la interacció i efectes en cascada de múltiples episodis extrems.

Més enllà de les pròximes dues dècades, els impactes seran diverses vegades més grans del que ja estem patint, depenent del nivell d’escalfament. De fet, cada petit increment de temperatura global per sobre d’1,5 °C suposa augments discernibles en els seus impactes. Per exemple, si el 90 % de les espècies enfronta riscos d’extinció per a un escalfament d’1,5 °C, aquest risc es multiplicaria si arribéssim a 3 °C, que és la senda aproximada que estem seguint en aquests moments.

El canvi climàtic continuarà minant la seguretat alimentària de milions de persones. Amb un escalfament de 2 °C aquesta seguretat es veurà compromesa a l’Àfrica subsahariana, Àsia del Sud, Amèrica Central o petits països illa, amb risc cert de malnutrició. A nivell mundial, un miler de persones que viuen en zones costaneres baixes poden veure’s afectades per l’increment del nivell del mar.

Acció i adaptació

Tot i que l’adaptació al canvi climàtic està en marxa, a la majoria dels països no ha passat de la fase de preparació. La bretxa entre el que es necessita fer i el que s’està fent continua sent desesperadament àmplia i al ritme actual d’implantació no farà sinó augmentar.

A cada sector, a cada regió, hi ha opcions efectives d’adaptació que poden reduir o minimitzar el dany pel canvi climàtic. No obstant això, la capacitat de disminuir-lo decreix amb l’escalfament. En altres paraules, com més ens calentem menors són les opcions per minimitzar els seus impactes.

Es poden implantar mesures per reduir els insums i ser menys dependents d’elements que es poden fer escassos. L’excés de consum i el tipus de dieta, amb les seves altes demandes a terra i aigua per a carn i productes lactis, suposa competició per terra i aigua, disminuint les opcions de gestionar l’escassetat.

Disposar de sistemes de salut robustos, universals, amb sistemes d’alerta primerenca davant malalties o altres riscos per a la salut humana és una d’aquestes mesures en què “tots guanyen”, que ens ajudarà a fer front al canvi climàtic.

L’IPCC ens diuen també que “qualsevol nou retard en l’acció concertada mundial perdrà la breu finestra que, a més, es tanca ràpidament per assegurar un futur habitable”. En altres paraules, hi ha temps per actuar i evitar impactes majors, però és curt, molt curt. Cal incrementar l’ambició per aturar l’escalfament i fer que les emissions dels gasos d’efecte hivernacle comencin a descendir ja, no a disminuir la seva taxa d’augment, sinó a disminuir de forma efectiva.

Tenir un planeta saludable és crític per poder endinsar-nos en tendències de desenvolupament sostenible que siguin resilients als nostres excessos. És hora de pensar que sense un planeta saludable tots patirem. Hem d’alliberar una part del planeta de la pressió extrema al que el sotmetem.

Fins ara, protegim menys del 15 % de la terra, el 18 % dels sistemes aquàtics continentals i el 8 % de l’oceà. Millorar la nostra resiliència planetària requereix protegir no menys del 30-50 % dels sistemes terrestres, dolços i oceànics. Hem de revertir una tendència que ens aboca al desastre, i ho hem de fer per poder viure millor.

Font: El Diari AR