Les fuites a les canonades del Nord Stream provoquen un núvol tòxic a Escandinàvia

És la major fuita de metà de la història i equival a l’1% de les emissions de CO₂ d’Alemanya d’un any

Una avaluació duta a terme pel grup de recerca ICOS (Sistema Integrat d’Observació de Carboni) mostra el fort augment en els nivells de metà a l’atmosfera al voltant de les quatre fuites causades als tubs del gasoducte Nord Stream, al mar Bàltic. En diverses estacions de mesurament a Suècia, Noruega i Finlàndia, s’observen valors elevats de metà que causen greus danys ambientals.

Segons els últims càlculs de l’Agència Federal del Medi Ambient d’Alemanya (UBA), el sabotatge causarà en conjunt l’escapament de 300.000 tones de metà, la qual cosa correspon al voltant de 7,5 milions de tones de CO₂ equivalent. Els equivalents de CO₂ s’ utilitzen com a punt de referència per a l’ impacte ambiental dels gasos amb efecte d’ hivernacle. El nombre indica quant contribueix el gas respectiu a l’escalfament global en comparació amb el diòxid de carboni. Segons UBA, el valor calculat correspon aproximadament a l’u per cent de les emissions anuals totals d’Alemanya. El càlcul es basa en informació estimada sobre el nivell d’ ompliment i el volum de les dues canonades del mar Bàltic.

La major fuga de la història

A causa de la ubicació a l’ aigua, l’ extensió és difícil d’ estimar utilitzant dades satel·litàries, ja que el reflex de l’ aigua o la capa de núvols genera imprecisions. No obstant això, una simulació realitzada pel grup ICOS assumeix que la direcció actual del vent hauria de conduir a una major expansió del núvol de metà. Diversos grups de recerca treballen actualment a tota màquina en un càlcul més precís del possible dany ambiental. Els mesuraments que falten per fer a les canonades, com la quantitat real de gas contingut i la pressió actual en la instal·lació d’emmagatzematge, dificulten el càlcul de l’impacte ambiental, però les estimacions parlen d’una quantitat de metà similar a la que consumeixen tres centrals elèctriques de carbó en un any, unes 115 tones, el que correspon fins i tot a 9,6 milions de tones de CO2. Es tracta de les majors fugues de metà de la història.

A la vista dels càlculs del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), els experts en clima qualifiquen la pèrdua total dels oleoductes com a «desastrosa» i les conseqüències com a «impredictibles». Segons l’IPCC, el metà és més de 80 vegades més danyós per al clima que el diòxid de carboni en un període de 20 anys. De fet, en comparació amb les operacions com el ‘fracking’ o les centrals elèctriques de carbó, l’impacte de les fuites de gas que està tenint lloc al mar Bàltic és una «petita bombolla», descriu Dave Ray, director de l’Institut de Canvi Climàtic d’Edimburg, Escòcia.

Atès que el metà està classificat com a no tòxic, la flora i la fauna del Mar Bàltic no haurien de mostrar cap canvi, però de cara a l’ atmosfera suposen un esdeveniment súper emissor de proporcions inimaginables. L’organització ecologista German Environmental Aid ha demanat als operadors del gasoducte i a les autoritats de supervisió alemanyes una operació urgent de bombament del gas restant de tots els trams. El seu director gerent, Sascha Müller-Kraenner, ha demanat en un comunicat que «posin els mitjans necessaris per buidar els tubs de manera controlada i evitar així que el metà arribi a l’atmosfera en tan tremendes quantitats».

Concentracions extremes de metà en l’ aire

D’altra banda, els científics de l’Institut Noruec d’Investigació de l’Aire (NILU) van estimar en un primer moment que les fuites totals de metà de les canonades de gas natural del gasoducte Nord Stream podrien ser de, almenys, 40.000 tones. Ahir, les noves estimacions van elevar aquest nombre a 80.000 tones. Això és, quatre vegades més que l’emissió anual de metà de la indústria noruega de petroli i gas.

Els mesuraments de l’observatori noruec Birkenes, així com de diversos llocs al país veí, Suècia, «van detectar concentracions extremes de metà en l’aire», segons detalla el NILU. «Mai havíem vist una cosa així en cap dels nostres observatoris», diu la científica Cathrine Lund Myhre.

Font: ABC