Cap a la sostenibilitat social: una taxonomia social

Una creixent demanda de productes financers que abordin criteris ambientals, socials i de governança (ESG) sustenta el projecte polític per impulsar la sostenibilitat a través del sector financer i dirigir les inversions cap a activitats econòmiques sostenibles. Però la manca de definicions clares dificulta l’ avaluació de les inversions i els recursos socials i, per tant, la seva orientació cap a activitats i empreses socialment responsables. Una taxonomia social tindria com a objectiu abordar aquests problemes i harmonitzar la forma en què es mesuren els aspectes socials.

Aquestes consideracions van portar el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) de la Unió Europea a elaborar un dictamen d’iniciativa a l’agost. En la seva opinió, cal adoptar un enfocament holístic de la taxonomia de la UE, amb aspectes ambientalment i socialment sostenibles.

Els desafiaments són enormes: la transformació verda, l’impacte econòmic i social de la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i les tensions geopolítiques resultants. El dèficit mínim d’inversió en infraestructura social s’ha estimat al voltant d’1,5 bilions d’euros per al període 2018 a 2030. Una taxonomia social podria proporcionar pautes per a inversions amb un impacte social positiu.

Tres objectius principals

No obstant això, la sostenibilitat social ni tan sols està en la seva infància. Es va demanar a la Comissió Europea que publiqués un informe per al 2021, per avaluar les opcions disponibles per ampliar l’abast de la taxonomia de la UE a ‘altres objectius de sostenibilitat, com els objectius socials’. No obstant això, l’informe corre el risc de morir per negligència de la comissió.

En aquest context, la Plataforma per a les Finances Sostenibles (Plataforma) ja ha presentat un concepte. La Plataforma proposa una estructura similar per a la taxonomia social que per a la taxonomia ambiental.

Tres objectius principals abordarien les parts interessades clau d’ una empresa, complementats amb subobjectius:

• treball decent en relació amb els empleats a l’empresa ja al llarg de la cadena de valor, amb subobjectius com l’enfortiment del diàleg social i la promoció de la negociació col·lectiva;
• nivells de vida dignes en relació amb els consumidors, amb objectius secundaris com la seguretat dels productes, l’atenció mèdica i l’habitatge de qualitat, i
• comunitats inclusives i sostenibles en relació amb els grups afectats, amb objectius secundaris com l’equitat, el creixement inclusiu i els mitjans de vida sostenibles.

Els objectius de gestió sostenible, com la planificació fiscal transparent i no agressiva, també s’ han d’ incorporar a la taxonomia social. Igual que amb la taxonomia ambiental, s’ha d’aplicar el principi de ‘no causar dany significatiu’, a més de la protecció mínima, perquè cap dels tres objectius principals es vegi significativament afectat per una activitat corporativa.

“Rentat social”

Centrar-se en l’activitat, en lloc de l’empresa en el seu conjunt, pot oferir una escapatòria per al ‘rentat social’ si les estructures corporatives i les condicions de treball no es corresponen amb la imatge positiva que promou l’empresa. S’ha de considerar que existeix una ‘contribució substancial’ a la sostenibilitat social si es potencien els efectes positius associats amb l’activitat, per exemple, en habitatge, salut, transport o telecomunicacions, tots requisits previs per a un nivell de vida adequat. Es reconeixeria una ‘contribució substancial’ si es compleixen criteris com disponibilitat, accessibilitat, acceptabilitat i qualitat (AAAQ) i no es viola cap dels tres objectius principals.

També existiria una ‘contribució substancial’ si s’eviten els impactes negatius en els tres grups de parts interessades anteriorment. Això inclouria, per exemple, la promoció de la negociació col·lectiva o l’enfortiment del diàleg social. Finalment, s’ han d’ excloure les activitats que fonamentalment i en totes les circumstàncies entrin en conflicte amb els objectius de sostenibilitat i la nocivitat dels quals no es pugui reduir, com aquelles relacionades amb armes prohibides per acords internacionals.

El fet que una taxonomia social també implica riscos des del punt de vista dels empleats ja és evident. Les avaluacions del seu impacte potencial van des d’ insignificants, ja que les decisions d’ inversió es basarien principalment en motius com augmentar els rendiments o minimitzar els riscos, fins a temors concrets que l’ incompliment de la taxonomia conduiria a pitjors condicions de finançament.

També existeix el temor de requisits d’ informació complexos i procediments d’ auditoria costosos. No obstant això, aquests podrien contrarestar-se aprofitant la superposició amb altres requisits d’informes, com en el marc de la futura Directiva d’Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) i la Directiva de Deguda Diligència Corporativa planificada sobre sostenibilitat. L’ assessorament i la prestació de serveis relacionats amb la taxonomia podrien ser proporcionats per una agència de dret públic, especialment per a petites i mitjanes empreses, cooperatives i models comercials sense ànim de lucre.

Estàndard daurat

La taxonomia de la UE ha d’identificar polítiques i empreses que contribueixin significativament a la sostenibilitat social i proporcionar un patró or que reflecteixi un nivell d’ambició més alt que el previst en la legislació de la UE. Això és important per abordar les preocupacions sobre l’exclusió del mercat.

A més, la definició del que s’ha d’incloure en la taxonomia serà polèmica. Això es deu al seu que existeix una gran confusió en els criteris ESG i les desviacions mesures són particularment pronunciades en les categories de drets humans i seguretat dels productes. Això obre la porta al rentat social i ecològic, de manera que els impactes negatius de les activitats econòmiques s’oculten i es passen per alt. Una justificació i un objectiu clau per a una taxonomia social és combatre el rentat social, per la qual cosa el procés de definició ha d’ estar subjecte a un debat i una presa de decisions democràtics.

Una taxonomia social podria ser un pas en el camí cap a l’enfortiment de la dimensió social de la UE. Si es dissenya adequadament, té el potencial de fer transparents els efectes socials de les inversions financeres, dirigir recursos a activitats i empreses socialment responsables, contribuir a una transició verda justa i promoure bons llocs de treball. L’ enfocament unilateral de les finances sostenibles en el medi ambient també corre el risc de descuidar els aspectes de sostenibilitat social de les inversions.

Concepte coherent

Des del punt de vista del CESE, una taxonomia social satisfactòria donarà suport a la creixent demanda d’ inversions d’ orientació social en oferir un concepte coherent per mesurar la sostenibilitat social. Per evitar el rentat social, s’ han de proporcionar mecanismes de denúncia per a sindicats i comitès d’ empresa. El respecte dels drets humans i dels treballadors hauria de ser un requisit previ. El compliment dels convenis col·lectius i els procediments de cogestió, a nivell d’empresa i de grup, ha de ser una pedra angular.

El CSRD, que també té en compte les qüestions socials i el govern corporatiu, seria una contrapart important de la taxonomia social en garantir la disponibilitat de dades essencials. Per contra, la taxonomia oferiria una valoració i classificació d’aquestes dades sobre el criteri de la sostenibilitat social.

Finalment, la transparència és crucial per a l’eficiència del mercat de capitals. Una taxonomia social promouria la competència lleial i faria més visibles les empreses i organitzacions que contribueixen a la sostenibilitat social.

Font: Gaceta Mercantil