Ribera deixa en l’aire les subhastes de cogeneració i ‘energies barates’ un any després del seu anunci

Durant el 2021, i amb la crisi de preus que es va viure aquell estiu, el Govern d’Espanya es va comprometre a dur a terme una sèrie de subhasta de potència energètica en diferents àmbits que, gairebé un any després, encara no hi ha res aclarit. Es tracta de la subhasta per a les plantes de cogeneració, així com la subhasta inframarginal (coneguda com la subhasta d’energies barates).

Així ha quedat reflectit en el ‘XVIII Congrés Anual de Cogeneració’, que sota el lema ‘Cogeneració, inversió eficient per liderar la descarbonització industrial’, ha tingut un clar contingut reivindicatiu. No en va, es tracta d’un sector que ha patit de manera molt accentuada les bandes de la crisi energètica.

Tot i que no ha estat l’única reclamació d’un sector clau per al teixit industrial que, en els últims mesos, ha estat deixat de banda. En concret, el president d’Acullen, Rubén Hernando, ha expressat la seva confiança en què el Ministeri per a la Transició Ecològica liderat per Teresa Ribera «ultimi ja la promulgació i potenciació de les retribucions a l’operació i l’evolució del sistema retributiu de 2023».

Per a Hernando, «la publicació de les retribucions pendents és essencial perquè les cogeneracions a les quals no assoleix suficientment el mecanisme de topat, puguin avaluar i recuperar al més aviat possible els seus costos d’explotació i reactivar els seus nivells de producció, reduint més encara el consum de gas natural del país i impulsat l’economia industrial i l’ocupació associada».

Més peticions de la cogeneració

Al costat de la subhasta pendent, el president de Cogen Espanya, Julio Artiñano, també ha recordat que «el sector necessita senyals clars que s’adeqüin a la realitat del mercat intervingut i amb revisió en temps. Per exemple, mensual, no només per als mesos pendents sinó en per al 2023, on la nova regulació -anunciada- ha d’estabilitzar el sector i permetre operar a totes les instal·lacions, incloent-hi les de residus del porcí i de l’oliverar».

I pel que fa al més important, la patronal reclama «l’aprovació del marc de subhastes, l’esborrany de la qual es va publicar el passat 28 de desembre, perquè els operadors del sector puguin proveir els recursos necessaris per acudir-hi, complementant amb això el senyal regulatori que permeti descarbonitzar les instal·lacions actuals amb criteris d’eficiència per donar suport a la indústria al nostre país».

Les demandes del sector cogenerador al Ministeri de Teresa Ribera se centren ara en tres punts: el primer, que es promulguin aquest mateix mes les retribucions pendents, especialment les del semestre en curs, amb la potenciació ja anunciada pel president del Govern el passat 6 de setembre; el segon, que es publiqui la nova metodologia per a l’actualització de la retribució a l’operació per al 2023 i següents, i en tercer lloc que s’estableixi, abans de final d’any, l’Ordre de bases de les subhastes de 1.200 MW de cogeneració per ser convocades el 2023.

Les energies barates

Al marge dels interessos de la cogeneració, hi ha una altra subhasta que també està congelada per complet. Es tracta de la inframarginal. I aquesta ve amb polèmica afegida per part de les grans empreses energètiques.

El xoc frontal entre les grans elèctriques (amb Iberdrola i Endesa al cap) i el Govern amb la subhasta inframarginal de fons ha deixat, de moment, un clar vencedor: les empreses. No hi ha data per a l’anomenada subhasta de les energies barates, i la jugada que han dut a terme aquestes companyies pel moment els ha sortit bé.

La crisi de preus del sector energètic ha generat múltiples fronts oberts en els quals posar mà per baixar els costos. El Govern va determinar la tardor de l’any passat -mitjançant reial decret- que una opció era obligar les empreses a subhastar part de la seva energia, en comptes que tot anés a parar a les seves pròpies comercialitzadores. Però tot s’ha truncat.

Sobre aquesta subhasta (que ve la tecnologia hidràulica i nuclear), el Ministeri per a la Transició Ecològica es va comprometre a realitzar aquest moviment abans de desembre de 2021, però finalment no es va executar. I per ara no hi ha una data clara, i sembla que mai n’hi ha hagut. L’objectiu era que Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP oferiran 15.830 GWh, equivalents al 6,3% de la demanda elèctrica nacional el 2020. El problema és que les elèctriques mai van estar conformes i, des del primer moment, han sabut com poder escapar de la situació.

L’estratègia d’aquestes companyies -malgrat l’advertència del Govern- ha estat anar signant contractes bilaterals a llarg termini amb un afegit fonamental: una clàusula que advertia els seus clients (comercialitzadores i gran indústria) que en cas que el Govern convoqués algun tipus de subhasta d’energia barata ells podrien variar preus o directament trencar el contracte.

Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP s’escuden en què aquestes clàusules ja s’establien abans de la tardor passada. En qualsevol cas, això ha provocat que el Govern estigui entre l’espasa i la paret; i, el més preocupant, que en aquests moments no se sàpiga quan es durà a terme aquesta subhasta inframarginal.

Si l’equip de la vicepresidenta Teresa Ribera decideix dur a terme aquesta subhasta, les grans elèctriques no dubtaran a executar aquestes clàusules. Això suposaria un dur revés d’imatge. Per això, en fonts del sector, el Govern no pren la decisió per no veure’s ficat en un altre lío.

Font: Economia Digital