Les renovables pressionen el Govern per disparar els objectius verds en plena crisi energètica

• La patronal fotovoltaica UNEF reclama que el nou Pla d’Energia i Clima elevi fins a un 66% la seva previsió de nova solar fins al 2030, multiplicant per quatre la potència actual. Se suma a l’associació eòlica, que demana un augment del 26%
• L’associació admet que les noves plantes solars estan en risc pel retard en la tramitació en ple el col·lapse de l’Administració, però demana més ambició

L’energia solar bat rècords a Espanya. Després d’anys d’aturada, el sector s’ha instal·lat en un creixement constant i cada vegada més gran. L’any passat es van instal·lar a Espanya 4.690 megavats (MW) de nova potència fotovoltaica, nou màxim històric, amb forts increments tant en plantes solars en sòl (3.487 MW, un 20% que l’any anterior) i sobretot en autoconsum (1.203 MW, més del doble).

La previsió de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), la principal patronal del sector, és que aquest any tornarà a marcar-se nou rècord tant en instal·lacions en plantes i com en autoconsum, malgrat els colls d’ampolles que s’està trobant el sector per aconseguir els permisos per a noves plantes per part del Govern i de les comunitats autònomes i per aconseguir l’accés per endolcir-se a la xarxa elèctrica.

La patronal vol accelerar l’expansió de l’energia solar i ja ha reclamat al Govern en plena crisi energètica que ampliï els objectius de desplegament fins al 2030. L’Executiu prepara una actualització del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), el full de ruta per avançar en el procés de descarbonització i que marca els objectius del mix de generació elèctrica fins a final de la dècada. L’associació ha aprofitat el procés de consulta pública obert pel Ministeri per a la Transició Ecològica, comandat per la vicepresidenta Teresa Ribera, per presentar al·legacions i reclamar més ambició.

UNEF pressiona el Govern per elevar els objectius d’expansió de la fotovoltaica al mercat espanyol des dels 39.000 MW que planteja l’actual versió del PNIEC i disparar-los fins a entre 55.000 i 65.000 MW de nova potència fins al 2030, amb increments d’entre el 40% i el 66% en relació amb l’actual escenari, segons reconeix José Donoso, director general de la patronal fotovoltaica. En aquesta nova potència s’inclouran 15.000 MW d’instal·lacions d’autoconsum, que fins ara no es recullen en el pla governamental.

Assolir aquests nous objectius que planteja UNEF implicaria més que triplicar l’actual potència instal·lada a Espanya, on estan en funcionament plantes fotovoltaiques amb una capacitat total de 17.700 MW, segons els últims registres actualitzats de Red Eléctrica de España, el gestor del sistema elèctric nacional. L’associació empresarial defensa que el nou full de ruta reculli una major aposta per l’electrificació de l’economia i, en paral·lel, més fonts renovables per aconseguir-ho. “Cal anar més enllà. Tenim un sector que vol invertir més i una societat que ho necessita”, sosté Donoso. “No hi ha cap justificació per no ser més ambiciosos”.

La patronal fotovoltaica s’uneix així a la reclamació de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE) d’elevar les metes d’instal·lacions de generació d’electricitat amb vent. La patronal eòlica ha transmès també en les al·legacions al nou PNIEC augmentar des dels 50.300 nous MW ara contemplats en el pla fins a un total de 63.000 MW addicionals, un 26% més. La petició de l’AEE preveu sumar 3.000 MW d’eòlica marina, 9.500 MW d’eòlica terrestre dedicada a fabricar hidrogen, 750 MW d’eòlica terrestres addicional i contemplar també una repotenciació de 15.000 MW de parcs ja existents.

AL·LUVIÓ DE SOL·LICITUDS

El Govern ha de revisar els termes del PNIEC actual, en línia amb les exigències de la Unió Europea, ara que han quedat desbordats per l’al·luvió de sol·licituds que s’acumulen per aixecar noves plantes d’energies verdes. Davant els 39.000 MW de nova fotovoltaica contemplats en el pla oficial, actualment hi ha uns 80.000 MW amb tràmits administratius ja iniciats i sotmesos a informació pública. En concret, hi ha plantes amb 2.800 MW ja en construcció, 7.100 MW que compten amb l’autorització de construcció, altres 8.000 MW que ja tenen la declaració d’impacte ambiental i més de 62.000 MW que han activat els processos administratius inicials.

Les administracions i el mateix sector de les renovables donen per segur que una part important d’aquest al·luvió de sol·licituds no tenen cap projecte real al darrere i que els promotors acabaran retirant la petició o li serà denegada. El gran problema, el gran luxe que l’economia espanyola no es pot permetre en plena transició energètica, és el dels projectes que sí que compten amb projectes energètics al darrere i que estan en risc que no surtin endavant pel retard que acumulen les Administracions.

Segons les estimacions d’UNEF, 77 plantes fotovoltaiques estan en construcció i 235 ja tenen tots els permisos per començar les obres. Però 232 només compten amb la declaració d’impacte ambiental i altres 1.185 plantes (de les quals una gran part mai sortiran endavant perquè no tenen un projecte real al darrere) estan en fases inicials de tramitació. A la pràctica, diversos cents de futures instal·lacions estan en perill pel col·lapse administratiu.

COL·LAPSE DE L’ADMINISTRACIÓ

El Govern va aprovar el passat desembre una ampliació dels terminis perquè els promotors obtinguin alguns dels permisos intermedis (la declaració d’impacte ambiental i l’autorització administrativa prèvia), evitant que els projectes decaiguessin pel retard de les administracions, i que els promotors poguessin perdre els avals presentats per obtenir les llicències i els permisos d’accés a la xarxa aconseguits. Amb els nous terminis, la majoria dels projectes han de comptar amb aquests permisos a final d’aquest any o molt a principis del 2023.

L’allau de projectes renovables continua sent tal que ha acabat per col·lapsar les Administracions encarregades de concedir els permisos i provocant enormes retards en la tramitació (el Ministeri per a la Transició Ecològica en el cas de grans projectes de més de 50 MW i les comunitats autònomes per a les plantes de menor potència). Els retards amenacen amb expulsar projectes que sí que compten amb un pla de construcció real.

Font: EPE