Les noves promeses per rebaixar les emissions de CO₂ deixaran la temperatura global més enllà del límit de seguretat

Els plans dels països actualitzats després de la petició de reforç de l’any passat “deixen al món camí d’assolir un increment de la temperatura entre 2,4ºC i 2,6ºC”, segons l’anàlisi de l’ONU-Medi Ambient.

Fa un any, a la Conferència del Clima de Glasgow, es va demanar reforçar els plans nacionals per retallar les emissions de gasos d’efecte hivernacle fins al 2030. 12 mesos després, les noves promeses aporten molt poc: amb elles, la Terra encara es reescalfarà més enllà dels 2ºC, el llindar mínim de seguretat traçat en l’Acord de París. Del límit ideal d’ 1,5ºC, ni rastre.

“Les promeses climàtiques actualitzades des de la COP26 deixen al món camí d’assolir un increment de la temperatura entre 2,4ºC i 2,6ºC”, conclou l’anàlisi del Programa per al Medi Ambient de l’ONU (PNUMA).

Després de revisar els plans nacionals remesos fins al setembre del 2022, el càlcul és que rebaixarien menys d’un 1% les emissions mundials per al 2030. “Cal una retallada del 45% perquè l’escalfament extra fos d’1,5ºC”, recorda la feina.

I aquestes noves “promeses” encara s’hauran de posar en marxa. Són, de moment, plans ja que, amb les polítiques que s’han fet de veritat efectives, el rumb se’n va als 2,8ºC. El Programa diu que, si tot el promès es complís, “tant els plans nacionals a curt termini com els de llarg termini que aposten per emissions netes zero el 2050” s’aconseguiria deixar el reescalfament global de la Terra en 1,8 ºC.

Però, això “no és un escenari creïble”, conclou l’ONU, per “la discrepància entre les emissions actuals, els objectius propers i els llunyans”. És a dir, no sembla plausible aconseguir aquestes famoses emissions de CO₂ zero, cosa que significa una retallada de més del 90% respecte a l’actualitat, el 2050 si els plans actualitzats per al 2030 només aportarien una retallada de l’1%. Caldria recuperar un terreny immens en dues dècades.

Els tècnics de l’ONU estimen que amb les mesures ara mateix en funcionament, hi ha un 37% de probabilitats que el món se’n vagi a més de 2ºC extra al final el segle i un altre 36% que l’escalfament se situï entre 2,5ºC i 3ºC. Amb els plans climàtics nacionals revisats després de la COP26 a Escòcia, en cas d’implementar-se tal qual, les probabilitats d’estar entre 2-2.5ºC són del 43% i entre 2,5-3ºC, un 28%. Tots aquests càlculs deixen enrere l’objectiu declarat de l’Acord de Paris d’atallar l’escalfament global “molt per sota dels 2ºC”.

L’informe afirma que “s’ha despertat un any, malgrat la decisió presa per tots els països en la cimera de Glasgow de reforçar els plans climàtics”. “Ens diu en freds termes científics el que ens està comptant la natura tot aquest any amb inundacions, temporals, o incendis forestals: hem de deixar d’omplir l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle”, resumeix la cap del PNUMA, Inger Andersen.

Perquè l’atmosfera està, any a any, més repleta d’aquests gasos alliberats per activitats humanes: produir electricitat, moure’s i transportar mercaderies amb vehicles que cremen combustibles fòssils o produir carn de manera massiva. La capa de CO₂, metà i òxid nituós està en nivells màxims des que es mesura, segons va revelar aquest dimecres l’Organització Meteorològica Mundial. Aquesta capa reté la calor que acaba per alterar el clima.

“És un gran repte, i alguns diran que impossible, reformar l’economia i deixar a la meitat les emissions de CO₂ el 2030, però ho hem d’intentar”, conclou Andersen.

Font: El Diari