La UE carrega contra el finançament d’hidrocarburs en vigílies de la COP27

l Consell de la Unió Europea va adoptar avui la seva posició de cara a la cimera del clima COP27 que se celebrarà a Sharm-el-Sheikh (Egipte) entre els pròxims 6 i 18 de novembre, on la UE diu observar amb “preocupació la magnitud del finançament privat” cap al sector dels combustibles fòssils.

La institució que representa els Estats membres de la UE diu en les seves conclusions prèvies a la cimera que “observa amb preocupació la magnitud del finançament privat que actualment segueix donant suport a activitats no alineades amb l’Acord de París, especialment en el sector dels combustibles fòssils, i els incentius perjudicials que encara existeixen”.

En aquest sentit, recorda que en la cimera del clima de l’ONU celebrada el 2021 a Glasgow (Regne Unit), les parts van acordar “accelerar els esforços cap a l’eliminació gradual de l’energia del carbó i l’eliminació gradual dels subsidis ineficients als combustibles fòssils “.

Els objectius de la COP27

“La tarificació del carboni (pagar per emetre CO₂) i l’eliminació gradual dels subsidis als combustibles fòssils danyosos per al medi ambient són components clau d’un entorn propici per canviar els fluxos financers cap a inversions climàticament neutres, resistents al clima i sostenibles”, subratllen els Vint-i-set.

La Unió Europea també “renova el ferm compromís” del bloc comunitari que els països rics mobilitzin un total de 100.000 milions de dòlars a l’any a partir del 2020 per ajudar en la transició climàtica als països en desenvolupament, amb l’esperança que aquesta promesa incomplerta es materialitzi “el 2023”.

En aquest sentit, el Consell va recordar que la UE i els seus Estats membres són “els majors contribuents al finançament climàtic públic internacional, i han més que duplicat la seva contribució al finançament climàtic per donar suport als països en desenvolupament des del 2013”, per la qual cosa va cridar “altres donants” a seguir per la mateixa línia.

En les conclusions adoptades abans de la cimera climàtica d’Egipte, els Vint-i-set repassen també algunes de les polítiques climàtiques més destacades de la UE en els últims anys, com assignar a l’acció climàtica el 30 % del pressupost comunitari o aprovar i desenvolupar una llei per reduir les emissions de CO2 en un 55 % el 2030 respecte als valors del 1990.

El Consell també cita el disseny del pla d’emergència RepowerEU després de la invasió de Rússia sobre Ucraïna per allunyar-se de la dependència dels combustibles del Kremlin sense desviar-se dels objectius climàtics, essencialment a través de les inversions en energies renovables i estalvi energètic.

Celebra, a més, l’objectiu del G7 de crear “un Club del Clima, com un fòrum intergovernamental de gran ambició per donar suport a la implementació efectiva de l’Acord de París” perquè les temperatures a final de segle no superin els 2 graus centígrads respecte als valors preindustrials i s’acostin el més possible a 1,5 graus.

El Consell recorda també que la UE compta amb un mercat de comerç d’emissions, conegut com a ETS, que grava el CO2 emès per les indústries de consum intensiu d’energia i l’aviació, i que prepara un Mecanisme d’Ajust Fronterer de Carboni per evitar les anomenades “fuites de carboni” i forçar que els productes que es venguin a la UE tinguin uns estàndards climàtics similars, encara que es produeixin fora del club comunitari.

Font: El Periódico de l’Energia